483. Target erroni

Aquest cap de setmana em vaig topar amb un concert de les festes de Sant Andreu d'un grup que es dedicava a tocar cançons clàssiques de grups i cantants catalans (Fest'n'cat per a més senyes). El públic era més aviat d'allò que s'anomena del rotllo. O sigui independentista. En un punt van dir que donat els temps que corrien era un bon moment per a cantar la cançó d'El president (amb la lletra lleugerament actualitzada) de Brams. Va ser divertit observar tota la gent que la cantava, ballava i l'aprofitava per a fer conyes desinhibides d'en Pujol. No vaig poder evitar pensar que realment el govern i els mitjans espanyols estan tornant a posar la pota fins al fons en voler derrotar no pas la Catalunya real sinó un home de palla construït al llarg de molts anys per al seu autoconsum. I així els va.

-Sobre en Pujol caurà tot el pes de la llei i fins a les últimes conseqüències!
-¡IUPI!
-Eh! Eh! Eh! Que tu ets indepe! Que a tu t'hauria de molestar!
-De dia és president, de dia és honorable, de nit quan no hi ha gent...