dimecres, 27 de maig de 2009

Harry Potra i la veritat de la bona

Aquest divendres comença el Saló Internacional del Còmic de Barcelona (si voleu veure l'enllaç en català, haureu de pitjar la bandereta, es veu que hi ha llengües més internacionals que d'altres), on com és tradicional hi haurà un munt de còmics, exposicions; molts autors d'aquí i de fora, firmant, conferenciant i fins i tot fent classes magistrals; però on també hi haurà, no ho oblidem, la zona de fanzines on tota mena de dibuixants s'atreviran a exposar carregats d'il·lusió aquelles obres que han fet al marge de qualsevol editorial.

Val la pena passejar-s'hi i fer-hi una ullada. A vegades un s'hi endú sorpreses. Potser les enquadernacions i la qualitat de les reproduccions no són les millors del mercat, però entre la bona quantitat que s'hi poden arribar a presentar hi ha realment de tot i per a tots els gustos.

Si ja us hi heu passejat altres vegades, potser us haurà cridat l'atenció que hi ha una paredeta que s'endú el premi en quant a visites (estic segur que els de les paradetes veïnes s'hi han fixat detingudament mentre feien xerricar les dents d'enveja) arribant a crear cues per a la dedicatòria del seu fanzine com si d'un Ibáñez es tractés (bé, potser exagero, però ja m'enteneu).

El secret d'aquest èxit és el Harry Potra, una paròdia embogida del famòs mag estudiant que basa la seva línia argumental en un punt molt senzill: les anades d'olla.

Després dels set reeixits números anteriors, arriba a aquesta edició, la vuitena i última part. Qui vulgui pot comprar tots els números per separat. Però qui no els tingui i desitgi bon preu també pot comprar-s'ho tot de cop en un sol volum.

Potser us esteu preguntant: de debò està tan bé aquest simple fanzine per a què el recomani? Home... és que entre les vora 300 pàgines que calculo que deu tenir la sèrie, n'hi ha 4 de meves, i gràcies això puc arribar a dir que he participat en la mateixa publicació que el gran Quim Bou (o que ell ha col·laborat amb mi, què coi), el qual s'ha entretingut fent diverses aportacions al llarg de la nissaga, passant-s'ho en l'execució, tan bé com una criatura, molt em temo. Ni sap qui sóc ni m'ha vist mai en persona, però aquí queda. No tothom ho pot dir. Ara només em queda coure una truita de patates reconstruïda i/o esferificada amb en Ferran Adrià.

2 comentaris:

  1. bueno, doncs després de llegir-me els 7 harrys originals potser hauré de llegir aquests, no? aviam si un dia quedem i me'n deixes un d'aquests, i jo et torno una carpeta teva que tinc des de fa anys...


    gemma

    PS: sí, segueixo recordant-me'n. però cal trobar un dia, i a mi fa temps que se m'ocupen els diumenges sense adonar-me'n...

    ResponSuprimeix
  2. Guardes aquella carpeta?! X'D

    Quan vulguis ja saps que els podem llegir a l'abric d'un foc de camp.

    ResponSuprimeix

Cerca'ns a Google+