diumenge, 30 de juny del 2013

Biotec.no.lògica 38 - La pantomima de la contractació d'investigadors científics


Biotec.no.lògica 37 - Biotec.no.lògica 38 - Biotec.no.lògica 39

Suposo que deu passar també en altres camps que desconec, però jo em centro en el que he hagut de patir i que és endèmica de la ciència a aquest estat.

El que descriu la vinyeta és molt típic i m'hi he trobat molts de cops. En la majoria de casos, i més ara que n'hi ha tan poques, les places que s'ofereixen per a treballar com a investigador en una institució pública, ja estan cobertes per candidats preseleccionats abans de fer pública l'oferta. De fet, em va ser plenament confirmat per l'encarregada de recursos humans d'un dels centres de recerca que deia que per això moltes ofertes tenien uns perfils que s'ajustaven fins on es podia als candidats que es volia que ocupessin la plaça.

La llei pretén que hi hagi competitivitat entre investigadors i per tant, en comptes d'haver-hi places fixes es fan servir subterfugis que per a les empreses privades serien il·legals, per a què vagin botant de feina temporal a feina temporal i els investigadors públics només tinguin feina durant uns dos o tres anys per a què després calgui demanar una nova plaça en la que es torni a escollir qui l'omplirà entre tots els que participin al procés selectiu.

La llei està mal feta.

És obvi que si un tècnic ha demostrat al seu cap que és pencaire, que és de confiança i compleix, que domina les tècniques en les que ha de treballar i que a més no caldrà que perdi temps aprenent-les ni situant-se en el marc teòric en el que haurà de treballador, és el millor candidat de partida per a seguir ocupant el lloc de feina. Per tant, el que farà el cap és oferir un lloc de feina tenint ja en ment qui és el que el cobrirà. Però en molts casos, la llei obliga a fer una pantomima. Obliga a fer pública la candidatura per triar a qui tingui millor currículum entre tots els candidats que enviïn el currículum. És absurd. Sembla que ens agradi la hipocresia de pensar que estem duent la meritocràcia fins als límits, quan l'únic que estem fent és crear-nos molèsties improductives. La llei pot optimitzar recursos avaluant grups de recerca o projectes, donant-los i traient-los pressupost per a seguir investigant. Però organitzar aquests teatres només per a fer veure que hi ha una competitivitat que no existeix l'únic que fa és cremar els candidats manant-los escriure tones de cartes de presentació personalitzades que no serviran per a res i que ni tan sols seran llegides. Amb els temps que corren, l'única desconsideració que faltava per a minar la moral als milers d'investigadors que estan en la situació de recerca de feina.

Que consti que no critico als caps de grup que trien la persona que omplirà una plaça abans de fer pública una oferta. ÉS LÒGIC QUE HO FACIN. Jo també ho faria. És la llei el que no té sentit i el que caldria modificar. No s'ha de fer veure que s'ofereixen places que ja estan assignades. No beneficia a ningú. Ni al que les escriu ni als que la llegeixen.

Encara que aquí hagi fet servir adverbis "ahir, avui, demà" que ho facin atemporal, en comptes de dates concretes, sí que m'he trobat amb ofertes amb aquestes velocitats. Són les que més canten que estan cobertes. A vegades dissimulen molt. D'altres gens. Les camuflen perfectament, insistint a fer perdre el temps  i els nervis als candidats.


Publicació de l’oferta: ahir.
Últim dia per a presentar candidatura: avui.
Incorporació al lloc de feina: demà.

Titulació requerida: Llicenciatura en biotecnologia amb màsters en neurociències acabat i de recerca clínica com a mínim començat.

Experiència requerida: Cal haver estat com a mínim 3 anys i vuit mesos en un laboratori com el nostre, treballant en westerns, PCR, espectrometria de masses, rosegadors, processat de mostres de sang i teixits de la malaltia rara que estudia el nostre grup i en les metodologies d’anàlisi bioinformàtica secretes del nostre laboratori.

divendres, 28 de juny del 2013

dijous, 27 de juny del 2013

266. Fer un pas i saltar-se la llei


Em sembla que és la vegada que canvio més tard (cap a quarts de dues) una tira que ja tenia feta per una notícia d'última hora. M'he sentit topeprofessional.

-El que hem de fer és posar-hi un parell de collons i saltar-nos la llei! Fer una declaració unilateral d'independència i engegar a fer punyetes tota la legalitat espanyola!
-Ostres, s'ha filtrat l'àudio de la Camacho a la Camarga... Crec que faré retuit.
-Vés amb compte, que em sembla que difondre-ho seria delicte.

dimecres, 26 de juny del 2013

265. Pista per a identificar curanderos


A CAL METGE
-Mirar-te el peu? Jo? Hauries d'anar a l'especialista.
-Però que no eres traumatòleg?
-Sí, però després vaig fer un màster especialitzant-ne en la mà i fa no sé quants anys que gairebé només em dedico a les tendinitis de Quervain. Els peus em queden una mica lluny, ara...
A CA L'ESTAFADOR
-Un tractament per al peu? I tant que sí! De quin tipus prefereixes? Homeopatia? Osteopatia? Acupuntura? Flors de Bach? Cromoteràpia? Ayurvèdic? Còlonteràpia? Si vols me n'invento un ara!

dimarts, 25 de juny del 2013

264. No és el moment


EN TEMPS DE BONANÇA
-Com ens podeu voler deixar ara que anem tan bé tots junts?
EN TEMPS DE CRISI
Com ens podeu voler deixar ara que necessitem tant anar tots junts?

divendres, 21 de juny del 2013

263. No vendre ni fum


-Comprin! Comprin! Vegin quin federalisme que tinc! Mirin quin gènere! Mirin quina qualitat! No els ve de gust tenir-ne un?
-Però si la paradeta és buida...

dijous, 20 de juny del 2013

Inconsistència Nacionalista 17 - La història quan calgui



-Que taujans quedeu quan us podeu a reivindicar un statu quo en base a recordar el que es va perdre en una guerra de fa tres segles.
-Parles de Gibraltar?
-ESPANYOL! GIBRALTAR ESPANYOL!

dimecres, 19 de juny del 2013

262. Paradoxes demòcratalegalistes


-El dret a l'autodeterminació de les nacions no existeix en un estat democràtic!
-Apa, també t'agraden les paradoxes? És com aquella de "Aquesta frase és falsa", no? Si no admet en dret a l'autodeterminació de les nacions, llavors l'estat no és democràtic, però si no és democràtic llavors por admetre el dret a l'autodeterminació, però si admet el dret a l'autodeterminació llavors es fa democràtic i en el seu reglament no pot existir el dret a l'autodeterminació, però...

dimarts, 18 de juny del 2013

261. Però què és el federalisme?


-"Federalisme" només és una paraula. Exactament, quin model defenses?
-Doncs que el senat tingui més poder, que s'aboleixin els concerts econòmics basc i navarrès...
-Però, però...
-Si al senat Catalunya hi està més infrarepresentada que al congrés... el que demanes és que Espanya tingui encara més poder per a fer i desfer a Catalunya!
-EL FEDERALISME ÉS BO! EL FEDERALISME MOLA! EL FEDERALISME ÉS TXATXI!

dilluns, 17 de juny del 2013

260. Va de balances


Després que la Camacho assegurés que el PP no faria cap campanya amb arguments contra la independència perquè qualsevol referèndum seria il·legal, han decidit llançar aquest web. I poca cosa li puc retreure, ja que arguments pocs. Més aviat fal·làcies. I des les tan masegades i barroeres que no puc evitar pensar que una de dues: o bé són curts de gambals o bé es pensen que el seu electorat sí que ho és. Em decanto per aquesta segona opció, per cert.

Amb tot, fa sentir optimista, ja que si tot el que tenen són aquests arguments puerils i tramposos, sens dubte és que ja ho tenim guanyat. L'argument del còmic és una recreació matussera d'aquest article (del 1999!!) i altres posteriors d'en Xavier Sala i Martín que ja per llavors desmuntava aquest argument erroni. Algú podria retreure que a la balança comercial li falta diferenciar el preu de compra del de venta. Però en tot cas caldria retreure això a qui primerament no fa la diferència en barrejar les balances fiscals amb les comercials. Si es fa la diferenciació també llavors, el resultat segueix mostrant que Espanya és un mal negoci, ja que la suma surt igualment negativa per a Catalunya.

Comença el dia a la botiga. Avui tinc 100 € a la caixa i 100 més en estoc de pantalons
O sigui 200 € en total.
Doni'm tot el que tingui a la caixa!
Perd 100 € i li queden els 100 dels pantalons
-Hola, voldria comprar uns pantalons de 100 €
Es queda 100 € en bitllets a canvi de 100 € en pantalons.
Guanys totals del dia: -100 €
-Per a qui no ho hagi entés, la vinyeta 2 és el dèficit fiscal del que ens queixem els catalans. La 4a la balança comercial que segons el PP ho compensa. Però llavors, com és que el saldo és el mateix a les vinyetes 2 i 4, abans i després dels canvis en la balança comercial? I aquests són els seus arguments contra la independència.

divendres, 14 de juny del 2013

259. Argumentari fort


L'argumentari constant del nacionalisme espanyol (com ahir en Margallo) és tan ridículament tirant a surrealista que feia por que ni tan sols s'entengués l'absurditat que estava intentant mostrant a la vinyeta. Però llegiu-los. Escolteu-los. És això el que diuen. És aquest el motiu pel que els casos d'Escòcia i Catalunya no tenen res a veure. Com ho hem de qualificar. De cara dura? De prendre'ns per imbècils?

-Els casos de Catalunya i Escòcia no tenen res a veure i no són el cap cas comparables, ja que nosaltres prohibim que els catalans decideixin.
Argumentà amb convicció

dijous, 13 de juny del 2013

258. Penediment


-Si us n'aneu us en penedireu!
-Algú de vosaltres vol tornar a ser una província espanyola?
-Jo?
-Ni pensaments!
-Fas broma?
-Ni de conya.
-Ui, sí, ara corro!

dimecres, 12 de juny del 2013

257. Velocitats del procés


Hi ha tantes poques excuses per a fer-los sortir, actualment, que m'ha vingut de gust.

Membre de Solidaritat explotant després de sentir al president de la Generalitat fent una defensa velada d'unes eleccions plebiscitàries per a quatre anys després de quan ell ja ho defensava.

dimarts, 11 de juny del 2013

256. Petit és bonic


L'argument aquell de "necessitem estar junts per a ser més forts", suposo que té sentit en aquells casos en els que l'estat intenta aconseguir el benestar de la seva població, i no perjudicar-la de manera sistemàtica. Tenir un estat poderós al darrere pot ser molt beneficiós. Segrestar un poble per a defendre amb més força mesures que el perjudiquin, no tant. Que un estat descaradament hostil a nosaltres sigui més fort no m'acaba de semblar una raó de pes per a seguir donant-li més força.

-Aquests catalans no entenen que si no estiguéssim tots units seríem febles a l'hora de plantar cara i resistir-nos als dictats i imposicions de la Unió Europea!
-Ja ho pots ben dir! Segur que de no ser part d'Espanya fa anys que tindrien acabat el Corredor Mediterrani!
-Exacte!

divendres, 7 de juny del 2013

255. Reinformant



C’s ha decidit fer actes desinformatives a l'Àrea Metropolitana de Barcelona. I hi ha hagut qui ha dit que era el mateix que feia l’ANC. Que el seu enfocament era totalment comparable. Ho és? No. Òbviament no. L’ANC va fer una anàlisi i va concloure que hi havia gent que considerava desinformada, ja que només obtenia la informació a través de mitjans espanyolistes i que per tant el que calia era arribar a aquesta gent, fent-los aplegar informació que normalment no tenen a la seva disposició i que es contradiu amb la constant desinformació que reben. Si C’s cregués que té raó en els seus principis faria el mateix a les comarques més catalanistes, pensant que la seva posició es deu a la seva desinformació. Han dit que ho faran? No. Justament van a desinformar on hi ha més espanyolisme. A desinformar justament a on la gent ja té la realitat deformada per seguir els mitjans de comunicació espanyolistes amb les seves fal·làcies. Reflexioneu-hi. Això ve a ser una mena de confessió velada de què saben que no tenen raó. Si creguessin que la tenen voldrien convèncer a qui té idees contràries amb el seu projecte engrescador de pertànyer a Espanya. Triarien intentar unir la totalitat dels catalans en un projecte comú de país. No repetir el que ja han sentit de totes bandes a qui opina el mateix que ells i per a evitar que es desviïn del camí de l’unionisme en sentir altres idees. Enlloc d'intentar unir volen guanyar a través de la divisió. Nacionalisme del perillós.


PARADETA D’ANC A L'ÀREA DE BARCELONA PER A FER ARRIBAR INFORMACIÓ ALTERNATIVA A QUI NOMÉS S’INFORMI A TRAVÉS DE MITJANS ESPANYOLISTES.
PARADETA DE C’s A L'ÀREA DE BARCELONA PER A EVITAR QUE LA INFORMACIÓ. ALTERNATIVA A LA DELS MITJANS ESPANYOLISTES INFORMI.
-Jo només dic que si el que voleu és fer arribar el vostre missatge a la gent que creieu que està desinformada, no és a Osona que hauríeu de muntar paradetes?

dijous, 6 de juny del 2013

254. Projectant


En el còmic d'avui m'hi va fer pensar en Dyango. En ser entrevistat pel canal 13, els presentadors (no nacionalistes, perquè deien que Espanya no és nacionalista) se'n feien creus que pogués ser cert. Com que en Dyango havia cantat Suspiros de España pensaven que hi havia una incompatibilitat. Que no podia ser. I el motiu és que des de l'òptica nacionalista espanyola, la secessió només té sentit si al darrere hi ha odi cap a tot allò que sigui espanyol. En aquest cas, diria que projecten la manera com es relacionen amb la resta de gent. Amb molt d'odi pel mig. Doncs no. Per a ser independentista no cal ni odiar el castellà ni els passos dobles que parlin d'Espanya ni res que soni a espanyol. No crec que a aquestes alçades ningú em titlli a mi d'espanyolista i la veritat és que em sembla que instrumentalment és una peça molt bonica. No, no és  en absolut incompatible, i l'argument de què els odiem, emprat per a evitar que ens vulguem alliberar del seu supremacisme, fa vergonya aliena.

-No aguanto més com em tractes. Me'n vaig!
-Que dius que m'odies?
-!
-Odies la meva llengua! La meva cultura! La meva música! La meva bandera!
-Jo no he dit això.
-Ei de debò, deixa el paper de víctima que no t'escau...
-Persegueixes tot el que em representa i te'n vols anar per a prohibir-ho!!
-Sobreactues massa...

dimecres, 5 de juny del 2013

253. Irresponsabilitat farmacològica


-Elemental. Només es trobava una mica malament, i en comptes de prendre's 3 o 4 pastilles en va tallar un trosset menut. Mort per sobredosi.
-Ja ho diuen que la majoria de consumidors d'homeopatia ignoren en quins principis en fonamenta. Quan n'aprendran?

dilluns, 3 de juny del 2013

Cerca'ns a Google+