dimarts, 30 d’agost del 2011

Biotec.no.lògica 16 - Versat en òmiques


Biotec.no.lògica 15 - Biotec.no.lògica 16 - Biotec.no.lògica 17

Vaig fer aquest acudit per satiritzar la facilitat en què s'estaven creant nous camps d'estudi acabats amb el terme òmica, i he acabat estudiant l'albuminoma junt amb gent que estudia el fosfoproteoma...

Biotecnòloga: I què estàs fent ara?
Biotecnòleg: Res, faig de simple especialista en probetòmica, pipetòmica, matrasòmica i eppendorfòmica.
Biotecnòloga: O sigui que pringues al laboratori.
Biotecnòleg: Això, tu intenta treure'm mèrits i esplendor. Envejosa, més que envejosa.

diumenge, 28 d’agost del 2011

Sobre estupideses i estupideses



Reflexions filosòfiques profundíííííííssimes.

Per cert, fa poc vaig celebrar que havia aconseguit un rècord de visualitzacions en un acudit meu i em vaig preguntar quant trigaria a superar-ho... aconseguit! Iuhuuuuu! (^o^) El meu dubte és com dimonis m'ho podré fer per superar un número tan bèstia com aquest. He tocat sostre? He de reconèixer, però, que vaig rebre una petitoneta ajuda de no res.


-Li has d'insistir. Si jo estigués penjat com tu li insistiria.
-Sembla que no escoltis. Em va dir molt clarament que no. Què passa, que tu ets un d'aquells que creuen que quan una mossa diu que no, vol dir que sí?
-No, no... Només que si jo estigués en la teva situació, estaria ple de paranoies i esperances i em sentiria rematadament estúpid per no insistir-hi.
-Però molt, molt estúpid, eh?
-Doncs molt bé, gràcies per compartir els teus pensaments amb mi. Ara almenys ja no em sento rematadament estúpid per sentir-me rematadament estúpid.

dijous, 25 d’agost del 2011

57. Els polítics i les agències de rating


Ja ho vaig dir fa poc com l'havien cagada les agències de rating en el passat. Hi ha gent que té molts de motius per carregar contra elles. I evidentment això ha fet que s'hi apuntin els que van demagògicament en contra del capitalisme en general. I per demagogs els polítics, que aprofitant la demagògia dels anticapitalistes s'han apuntat al carro i carreguen contra les agències de rating.... quan puntuen malament els seus governs! Digues-los estúpids.

En aquest sentit quasi que em sembla que hauria de donar les gràcies a aquestes agències per protegir-nos dels polítics abans no en facin de l'alçada d'un campanar, arribant a un punt de no retorn, amb els diners públics.


Enllaç a la publicació original en el Racó


-Hem de treure a les agències de rating aquest enorme poder que tenen!
-Però si l'únic que han fet és opinar que el teu govern és un incompetent gestionant el diner públic.
-Precisament, fill. Precisament.

diumenge, 21 d’agost del 2011

Els instints femenins



Com, cap feminazi replicant-me? :p

-Però sí, ara que ho dius, les dones ens sentim més atretes pels homes que mostren confiança en si mateixos.
-I jo estava fet un flam.
-Alguns antropòlegs suggereixen que és un antic instint relacionat amb l'organització al voltant del mascle alfa.
-Això és ridícul.
-Jo només em posaré nerviós si la mossa m'interessa de debò. Si no hi tinc cap interès i només vaig a per sexe em relliscarà sobiranament que em pugui dir que no i semblarà que tinc més seguretat quan el que tindré és indiferència.
-Vist així, potser sí que hi ha alguna cosa que no acaba de quadrar.
-ELS VOSTRES INSTINTS US EMPENYEN A EMPARELLAR-VOS AMB QUI NO SE SENTI ATRET PER VOSALTRES!

dijous, 18 d’agost del 2011

52. I n'hi ha que encara piquen


Volia explicar en un acudit per què no trobo cap sentit a tot de crítiques que s'estan fent sobre com són de malvats els mercats i que injust que és que els devem diners i els seus interessos pactats de mutu acord.

Tenim dues opcions: podem renegar dels mercats i per tant no acudir-hi (el que la gent de tarannà liberal creiem que caldria fer, per cert) o podem acceptar-los com a opció i en coherència no criticar-los. Ara bé, fer-los servir voluntàriament per dir que són el diable que ens obliga a tornar-los els diners que primer els vam demanar, no té cap sentit. Llavors, si cal agafar mania a algú no és als mercats, sinó als irresponsables dels polítics que han portat a aquesta situació de crisi de deute sobirà amb les seves polítiques populistes de malversació de fons públics. Els mercats no és només que estiguin fent la seva feina. És que fins i tot estan fent el que els governs els havien manat que fessin! Queda molt ridícul sentir com es parla a vegades de l'FMI, com si no fossin els governs els que voluntàriament li demanessin diners en préstec. Com si aquest els obligués a quedar-se'ls a punta de pistola, tant sí com no. La realitat és molt diferent a aquesta.

Per cert, jo no només no hi entenc d'economia sinó que vaig molt coix, per això em va fer molta il·lusió la piulada d'aprovació que un economista de prestigi com en Xavier Sala i Martin en va fer i que va aconseguir convertir aquest dibuix en el que ha vist més gent de tots els que he fet (crec, vaja, segons el que almenys tinc controlat). De fet ha esdevingut la notícia més visitada en tot el mes al Racó. A veure quan trigo a superar-me. :P

Enllaç a la publicació original en el Racó

Manual del bon governant demagog
1 - Promets en campanya el que no tens diners per a pagar.
2 - Com que pujar els impostos fa lleig, per a costejar-ho demanes un préstec a un interès pactat als mercats.
3 - Com que no pots tornar-lo en demanes més a l'FMI i vas fent el deute cada cop més gros.
4 - Quan tot peti culpes els mercats per haver-te deixat els diners que els havies demanat voluntàriament.
-I si t'ho muntes bé, el populatxo responsabilitzarà els mercats de la teva mala gestió i fins i tot et tornaran a votar per a què els salvis d'ells.

diumenge, 14 d’agost del 2011

Com agradar-li



-Llavors, segons tu, creus que tinc alguna opció, amb ella?
-Home...
-Tu ho has dit. Segur que no va oferint els seus llavis al primer que passa.
-...si jo t'hagués dit de besar-me i m'haguessis dit que no, sens dubte m'hauria sentit ofesa. No. Realment, ara no tindria cap interès per tu.
-Què puc fer, llavors?
-No sé... En el teu cas caldria un canvi dràstic.
-Creus que he de ser més llançat? Més segur? Donar més imatge de confiança en el que faig?
-Jo estava pensant em esteroides.

dimecres, 10 d’agost del 2011

Els orbs de la ciència

Fa més d'un any vaig fer aquest pòster per al laboratori. Tenia un doble objectiu. El primer, explicar de forma amena un de les pilars de la ciència: els estudis amb ceguesa. Però aquest només era una excusa i fil conductor. L'altre era denunciar un cas en concret en què alguna cosa semblava no quadrar i en què el resultat no va ser massa just per al grup.


Em va quedar espès o si no s'és del ram es llegeix bé?

Pitgeu-hi per a fer-la més grossa si trobeu la lletra massa petita per a llegir-ho bé.

ELS ORBS DE LA CIÈNCIA.
És popularment conegut que la justícía ha de ser cega.
Però no ho és tant que la ciència també ho ha de ser.
Depenent de l'experiment poden caldre diversos cecs per poder reduir al màxim la subjectivitat i atribuir validesa a les dades.
El primer és el pacient.
-El punt PC6 de l'acupuntura funciona. Ho sé per què ho he provat en mi mateixa.
Aquesta dona podrà tenir una evidència, però en no poder-los distingir de la seva imaginació i desitjos, no està capacitada per a fer aquesta afirmació categòrica.
El segon és l'avaluador.
-Que a un gos li funcionés l'homeopatia demostra que no és un frau.
-A un animal no li pot afectar el placebo.
I com sabies que li anava bé?! T'ho deia ell o era la teva humana opinió?!
El tercer, més desconegut, però no per això menys important, és l'anàlisi estadística.
-Mmm... es nota molt que aquesta rèplica de Western no ha sortit bé... L'exclouré de la mitjana per al càlcul de volums.
Malgrat el que pugui semblar, no és ni molt menys una qüestió mecànica.
Aquests són tots els casos? NO N'hi ha un quart que en aquest laboratori ens han fet valorar.
El d'editors i revisors!
-Ostres, un article del genial Petricoin. I jo perdent el temps amb el d'aquest mort de gana.
-Recordes la revisió que vam rebre del JPR?
-Com no ho he de fer si portem mesos treballant en els experiments extres que ens van demanar?
-Doncs en Petricoin hi acaba de publicar pràcticament el mateix estudi sense demanar-li que arregli els mateixos serrells que ens han exigit a nosaltres.

dimarts, 9 d’agost del 2011

51. Retallades a la piscina municipal


Aquesta vinyeta m'agrada especialment. En un sol acudit he aconseguit entaforar la temàtica de l'estiu, la problemàtica de les retallades i una burla a la pseudociència de l'homeopatia. Això sí, per a entendre-la cal conèixer els pseudoprincipis en què es pseudobasa aquesta ximpleria.


-Per a estalviar en despeses hem substituït la farmaciola per un tractament homeopàtic contra els ofegaments.
-Què té?
-Aigua diluïda.

diumenge, 7 d’agost del 2011

El desesperant llenguatge femení



Em sorprèn que a aquestes alçades del còmic encara no m'hagi aparegut cap feminazi histèrica dient-me el nom del porc pels tòpics de la temàtica. :p

-Ei, deixeu-me estar! El vostre plantejament és un insult per a ella! Des de quan una dona pot ser tan contradictòria entre el que diu i vol?
-Res. No em passa res.
-Vull que siguis sincer. Creus que em senta bé?
-No cal que ho facis, si no ho vols. Fes el que vulguis. A mi no m'importa.
-Aaaarrrgh!

dijous, 4 d’agost del 2011

47. El poder de les agències de rating


Les agències de valoració només donen opinions. Res més que això. No se m'acut cosa més estúpida que voler impedir per llei que algú valori en veu alta si una inversió és o no segura. Ja no et dic si ho fa des d'un altre continent. De debò que algú pot creure que això és legislable? Fa uns anys la van cagar estrepitosament quan van valorar com a bones unes inversions que eren desastroses (les subprimes i tota la pesca). La van cagar però ben cagada. Ara, però estan fent bé la seva feina i estan indicant que hi ha països europeus que estan tenint problemes d'insolvència (els grecs necessitarien pujar els impostos més d'un 400% per tornar el 170% del PIB que deuen). Reacció dels capitosts europeus? Demanar a les agències de valoració que no facin la seva feina i que menteixin. I a més amenaçar amb crear una agència europea que en comptes de valorar si les inversions són segures es dediqui a dir que ho són per sistema... delirant, sincerament. Segur que una agència amb aquest perfil tindria una graaaaaan influència en les decisions dels inversors.

Però que no havíem dit que era catastròfic que indiquessin que una mala inversió és bona? A què ve ara que demanin expressament que ho facin? Doncs bé, per una part la normativa del Banc Central Europeu permet que es presenti el deute sobirà com a aval per a un nou crèdit, sempre i quan el país tingui bona valoració. Valoració feta per qui? Per les agències de valoració, efectivament. Per una altra part, les lleis de pensions prohibeixen invertir en valors que no siguin molt segurs. Segurs segons qui? Segons les agències de valoració, no faltaria més. Segur que les intencions en què es van elaborar aquestes regulacions eren boníssimes. Seguríssim. Però el cas és que ara, si la qualificació baixa els bancs hauran de tornar un munt de diners de cop al BCE i es col·locaran en una situació financera dificultosa per a ells.

En aquestes condicions, i tenint en compte el que hi arrisquen invertint-hi, algú s'estranya que als bancs els acolloni invertir en deute sobirà i que la prima de risc faci les pujades que fa?

Que els polítics no us enganyin. La sensació que em transmeten és que si es posen a parlar de la desregulació davant la que estan indefensos es deu a què han d'amagar una legislació que és una pífia considerable. Així s'espolsen les culpes i fan com si ells no tinguessin res a veure amb la situació creada.


-Es pot saber qui ha donat tant de poder a les agències de rating com per poder decidir quins estats fan fallida?!
-Vostè. Miri. Aquí. A les normes del Banc Central Europeu.
-Apa, que curiós.
Cerca'ns a Google+