Si tinguessis aquesta memòria per als estudis

Es dóna el cas que estava llegint un volum de Hug el Troglodita de Gosset (per cert de la brillant col·lecció de “Clásicos del Humor” que ens ha premés de recuperar tot d'autors estatals i les seves obres oblidades) tot fixant-me en què els primers dinosaures que hi apareixien més que dinosaures semblaven dracs:

Això, no va durar sempre així, i els animals van anar millorant fins a semblar dinosaures sauròpodes (diplodocs, i aquestes coses). Vaig pensar que simplement a còpia de dibuixar-ho en Gosset n'havia après i que s'havia fixat més en la mena de característiques que diferenciaven les rèptils mitològics dels prehistòrics.

El cas és que mirant una imatge vaig trobar que alguna cosa em sonava:

 

De què em sonava a mi aquestes potes de dinosaure? La imatge em portava al cap el record de l'àlbum de l'Espirú i dibuixat per en Franquin d' “El turista del Mesozoic”. Em feia la sensació que tenien un aire i la idea la vaig tenir voltant-me el cap fins que em vaig acostar a la biblioteca per a comparar les dues obres, l'una al costat de l'altra.

Vaja, i allà ho tenia. La semblança era evident. Però la meva mare tenia raó en dir-me la seva frase, o era simple paranoia meva?

Aquesta segona imatge feia pensar que difícilment, però al cap i a la fi no podien haver tantes maneres de dibuixar una pota de dinosaure. Però un moment! Què era aquesta vimnyeta que hi havia a sota de l'anterior:

Aquesta segona imatge feia pensar que difícilment, però al cap i a la fi tampoc  no hi podien haver tantes maneres de dibuixar una pota de dinosaure. Però un moment! Què era aquesta vinyeta que hi havia a sota de l'anterior:

Això ho acabava de veure:

D'acord. Ara la copiada era evident. Fins i tot les onomatopeies eren les mateixes. De fet seria un d'aquells casos tan evidents que a Internet ara serien titllats de “Fail”. Però fins on havia arribat aquesta calcada? Llavors va ser quan vaig començar a repassar l'antologia cavernícola a la cerca d'imatges que em sonessin iot provant d'emparellar-les amb l'àlbum.

Aquí en teniu una mostra:

 

 

 Que encara que l'hagi d'invertir per a què s'apreciï, segueix semblant-se a aquest:

 

 

 Podria seguir una estona més enllaçant peus com els següents d'aquí i allà,

però seria avorrir-vos. A més, no tinc més que una antologia de l'Hug. Suposo que al llarg de la seva obra hi deu haver diversos casos més com aquest.

Vull que quedi clar. Una cosa. No estic criticant que en Gosset copiés en Franquin. Tots els dibuixants copien d'una manera als altres. De fet, copiant s'aprèn molt. Només m'ha cridat l'atenció que algú que es va dedicar durant tant de temps a crear personatges del mateix tema es dediqués a copiar un cop rere l'altre i al llarg dels anys el mateix àlbum belga. Com si no n'hi haguessin d'imatges i imatges per copiar.

Per demostrar que tinc raó, i que fins i tot els més grans mestres del dibuix copien m'acomiado amb el vídeo que al YouTube anomenen Disney templates Fail.

No són els únics. Qui pugui que compari l'escena de Winnie the Pooh en què en Cristopher Robin es passeja per una riba amb l'escena en què ho fa en Mowgli. Si és que qui més qui menys, tots els dibuixants han pecat del mateix.

Només em  pregunto com dec tenir organitzat el cap per haver reconegut una grapa que si bé vaig veure un fum de vegades quan era un vailet ja feia potser una dècada que no havia vist la llum.