Biotec.no.lògica 26 - Genetista graponer

Biotec.no.lògica 25 - Biotec.no.lògica 26 - Biotec.no.lògica 27

Ja feia temps que no havia pujat cap acudit amb ratolí. Ja tocava!

-Volies fer un knockout diabètic per estudiar la malaltia i t'ha sortit. Quin problema hi ha?
-Que és un ratolí!
-Refotre!

Inconsistència Nacionalista 5 - Els resultats de la imposició del català en els estudis

Inconsistència Nacionalista 4 - Inconsistència Nacionalista 5 - Inconsistència Nacionalista 6

Dic jo, que si un no para de plorar per les terribles conseqüències en l'aprenentatge dels infants que comporta la "imposició del català" que patim, no les hauria de demostrar fàcilment amb un català impecable i un castellà deficient? Almenys a nivell escrit, vull dir. De no ser, així, si la situació fos la inversa podria fins i tot significar que el català no està prou reforçat en el pla d'estudis, i increïblement, vés per on, entre els col·lectius que fan aquesta crítica sempre ens trobem amb exactament amb el que mostra la vinyeta. Exemples? Aquí, aquí, aquí, aquí, aquí, aquí, aquí i aquí entre d'altres. En aquest cas, la deixadesa crònica d'aquesta gent és fins i tot divertida. Si en faig una crida, segurament en podrem recordar més. Que cadascú tregui les seves conclusions sobre el que això significa quant a l'enoooorme imposició del català que patim els ciutadans.

-59
-60
-61
-62
-63
-64
-Què compteu?
-Les faltes d'ortografia d'un fulletó bilingüe en què es queixen de la imposició del català en els estudis.
-I no n'hi ha cap en la versió en castellà?
-Sí, sí, mira, aquí n'hi ha una!
-No. Sicólogo també es pot escriure sense P.

85. Lliga de banquers contra la difamació

Quan els moviments revolucionaris demagògics van començar a repetir la consigna populista de què calia nacionalitzar la banca per a alliberar-nos de la dictadura neoliberal dels mercats, em vaig posar les mans al cap. Només cal mirar els stress tests. Les entitats bancàries espanyoles que estan pitjors són aquelles que van ser més graponejades sense complexes pels polítics (o sigui, especialment les excaixes). Sembla que les valencianes van ser les més potinejades, però va ser molt generalitzat. Les entitats bancàries més polititzades es van dedicar a prendre decisions polítiques en comptes d'econòmiques, finançant aeroports per a vianants, aves cap al no res, camps de golf en el desert envoltats d'urbanitzacions fantasma amb les que es va poder requalificar un munt de terrenys o concedint i posteriorment condonant crèdits als partits polítics. Amb aquest magreig impúdic, a algú li sorprèn que tinguin el forat financer que tenen? Nacionalitzar la banca només faria que els polítics augmentessin el seu poder sobre ella i que encara prenguessin més decisions polítiques en comptes d'econòmiques que eixamplarien el forat. De cap manera pot ser la solució als nostres problemes aprofundir en el que els ha creat. Al contrari, hauríem d'emetre un ordre d'allunyament dels polítics del sistema bancari. Dictadura neoliberal? Dictadura neointervencionista dels polítics en l'economia, en tot cas.

Seguidament una petita llista de la gent que sense importar el seu coneixement sobre economia havia estat col·locada a dit a Bankia pels polítics que la dominaven:

- Ángel Acebes, exministre de l'Interior del Govern d'Aznar. Exdiputat del PP per Àvila. Vocal del consell de BFA.
- Santiago Alarcó Canosa, conseller de Deoleo en representació de la Societat de Promoció i Participació Empresarial Caja Madrid. És excunyat de l'expresident de Bankia Rodrigo Rato i germà d'Àngels Alarcó, recentment nomenada presidenta de Paradors Nacionals.
- Claudio Aguirre Pemán, conseller de Caja Madrid. Primer d'Esperanza Aguirre, va ser responsable de Merrill Lynch a Espanya i Portugal.
- Juan Chozas Pedreño, exdirector de recursos humans de Bankia. Va ser secretari general d'Ocupació i Relacions Laborals durant els governs d'Aznar. Col·laborador de la Faes.
- Jesús Pedroche Nieto, vocal del consell de BFA. Expresident de l'Assemblea de Madrid. Exconseller del Govern autònom de Madrid.
- Ricardo Romero de Tejada, vocal del BFA. Exsecretari general del PP a la Comunitat de Madrid. Exalcalde de Majadahonda.
- Mayte Jiménez, dona de Salvador Victoria, conseller d'Afers Socials del Govern d'Esperanza Aguirre. Va ser nomenada consellera de Caja Madrid Pensions, empresa participada per Bankia, el 9 de juny del 2009.
- Nieves Alarcón Castellanos, dona de l'exsecretari general del PP madrileny Francisco Granados i actualment senador. Va ser nomenada l'any 2008 consellera de Caja Madrid Pensions, empresa participada per Bankia.
- Manuel Lamela, conseller de Cibeles Corporación, societat de participacions de Caja Madrid. Exconseller de Sanitat i de Transports d'Esperanza Aguirre. Exdirector de gabinet de Rodrigo Rato en la seva etapa de ministre d'Economia. President del comitè d'auditoria de Bankia.
- Carmen Cavero Mestre, cunyada d'Ignacio González, vicepresident del Govern d'Aguirre. Vocal del consell de Cibeles Coporació. Consellera de Bankia.
- Mercedes de la Mercè, exeurodiputada i extinent d'alcalde de l'Ajuntament de Madrid. Vocal del consell de BFA.
- Estanislao Rodríguez-Ponga, exsecretari d'Estat d'Hisenda amb Rodrigo Rato. Vocal del consell de BFA.
- José Manuel Fernández Norniella, expresident del Consell Superior de Cambres de Comerç. Exsecretari d'Estat de Comerç i Turisme amb José María Aznar. Vocal del consell de BFA.
- Mercedes Rojo Izquierdo, vocal del consell de BFA. Exassessora d'Esperanza Aguirre.
- Maria Zaplana Barceló, filla d'Eduardo Zaplana. Becària a Caja Madrid.
- Elena Pisonero, consellera de Caja Madrid. Excap de gabinet de Rodrigo Rato. Exdiputada del PP. Presidenta d'Hispasat.

LLIGA DE BANQUERS CONTRA LA DIFAMACIÓ
-L'Àngel Acebes, la filla d'en Zaplana, el conseller d'afers socials de Madrid, la tinent alcalde de Madrid, el president de l'assemblea de Madrid... ja està bé que ens acusin impúnement als banquers de tots els mals! A Bankia no n'hi havia ni un!

84. Les condicions del crèdit bancari

Com que sempre estic despotricant de la demagògia d'altra gent, potser que expliqui amb més detall per què crec que la situació de la vinyeta és real i possible abans no me n'acusi ningú a mi.

Ens acaben d'oferir una línia de crèdit per valor de 100.000 milions d'euros. A qui? Directament als bancs? No, al govern espanyol (o sigui al nostre representant legal, o sigui a nosaltres) i ell haurà de fer els préstecs als bancs. Si es fa servir tot, el seu deute augmentarà d'un dia a l'altre en un 10% del PIB. Això comportarà un augment de l'interès del bo hispà que s'intentarà cobrir amb un augment d'impostos. Aquest augment d'impostos malmetrà l'economia, reduint l'activitat econòmica, i escanyarà encara més les empreses i els ciutadans. Això comportarà que una part més important d'aquests no podrà pagar les seves hipoteques als bancs i per tant... els bancs s'acabaran quedant amb els immobles dels que no tenien prou diners per a tornar el préstec que ells mateixos havien fet als bancs.

Per flipar.

-Res, una formalitat. Que si els diners del préstec no poden ser retornats en compensació ens quedarem amb el teu habitatge.
-Em pensava que era jo qui te'l concedia a tu.
-Tu signa, que jo ja sé el que em dic.

83. Així va anar

Quan l'any passat l'Aleix Saló, megacrack del còmic, l'animació i altres coses que s'hi assemblen, va decidir deixar de fer els acudits d'actualitat del Directe.cat, jo i altres voltors vam acudir ràpidament a oferir-nos per a la seva substitució. La meva manera de fer-ho va ser enviant-los aquest dibuix. Deuria caure en gràcia, ja que vaig acabar anant a parar al Racó Català que és dels mateixos.

Per cert, va ser premonitori. Les comparacions van ser constants i no per a bé meu. Però vés... jo em vaig divertir. Una experiència maca.

-Aquest és el que substituiràs mentre estigui de vacances... sabràs estar a la seva alçada?
-No.
-Bé, tant és. Ets l'únic que ha tingut els nassos de presentar-se per al càrrec. Als altres els acollonia ser comparats amb ell.
-Hòsties! No hi havia pensat!

Zooil·lògic 23 - Desparasitador caut

Zooil·lògic 22 - Zooil·lògic 23 - Zooil·lògic 24

No ha estat fins al moment de pujar l'acudit en el bloc que me n'he adonat de què n'he fet dos de seguits sobre ocells desparasitadors. Suposo que les gràcies a vegades vénen per temes.

-Però què fas? Mentre els netegis les dents no n'hi haurà cap que tanqui la boca!
-Sí, sí. Tu sempre tan confiat...