Un dels drets fonamentals d'una democràcia liberal és que el vot és secret. Si vols pots fer ús del teu dret a la llibertat d'expressió i fer públics els teus ideals, però hom no pot ser obligat a manifestar-se en cap sentit polític. Aquest dret tan lògic és normalment respectat de forma generalitzada... excepte pels esportistes. Els esportistes sembla que hagin de fer tots públic quin és el seu sentiment. I si no ho fan compte, que estaran sota sospita d'alguna o altra cosa.
Jo diria que la majoria d'esportistes no destaca per les seves motivacions intel·lectuals i no han mostrat mai gaire interès en temes com la política, la història, la sociolingüística o l'economia. La majoria simplement competeixen. És la seva feina, el que saben fer i el que els mou. Però quan menys s'ho esperin seran assaltats per periodistes que voldran saber amb tota mena de detall quin és el seu sentiment. No acceptaran el seu dret a mantenir el seu sentiment (si és que el tenen) com una qüestió personal. I només acceptaran dicotomies maniquees. I si en algun moment una esportista participa en una campanya a favor de les Seleccions Catalanes serà una heroïna per uns i el dimoni per a d'altres i si en un altre moment, representant Espanya, sosté una bandera espanyola serà el mateix però amb el públic invertit.
La meva solidaritat per a tots els esportistes que simplement volen competir. Especialment per als que no sabrien assenyalar on és el seu país en un mapa o escriure'l sense faltes d'ortografia.
-Però el vot no era secret?
-Tu no ets esportista?
-Errr... sí...
-Llavors deixa't d'evasives i respon: ets catalanista o espanyolista?
-Ah, però era incompatible? Jo és que el que volia era competir, sap?
Los deportistas (de élite, a los normales no los conocen ni en su casa) son una herramienta política y como tales se les usa (por cierto que no parece que sea un trabajo mal pagado).
ResponEliminaNo, mal pagat no és, però en teoria la violació dels drets no és pot pagar.
EliminaLa manipulació arriba abans dels polítics, és una cosa dels mateixos periodistes.
No fa gaire vaig escriure un petit conte que anava una mica per aquí:
ResponEliminahttp://www.nuvol.com/opinio/els-neguits-de-lesportista-david-pardo/
El cas en qüestió, demostra que no cal ser un esportista d'elit, ni competir en un esport majoritari i ultratelevisat per veure coartats els teus drets fonamentals com a esportista o persona.
Gràcies pel gargot!