347. Discriminació ubíqua

Feia temps que me'n feia la sensació i ahir en vaig sentir el recompte oficial. En Rivera havia fet 24 entrevistes en els últims 17 dies. Quasi una i mitja per jornada. Està clar que un altre cop, com ja va passar quan van entrar al parlament català, el nacionalisme espanyol ha apostat per potenciar el seu partit a costa del PSC i el PP i ha decidit que malgrat tenir només el 7% dels escons del parlament és algú que en realitat representa una part molt elevada dels catalans, tal i com demostra el fet seductor que sigui un català que els dóna la raó en les seves tesis nacionalistes espanyoles.

Que consti que no critico en Rivera. A ell el criden i hi va. És propaganda barata per al seu partit. I a més de risc molt baix ja que en no haver tocat mai el poder és pot permetre ser tan demagog com vulgui encara que no faci mai propostes concretes de millora i només parli del que en teoria no importa als no nacionalistes. En aquest sentit entenc que se senti còmode anant cada dos per tres de tertulià als canals de la ultradreta espanyola.

08:05
-El nostre partit és ignorat perquè diem veritats incòmodes.
12:39
-Està totalment clar que ens silencien.
17:14
-Els mitjans catalans només adoctrinen amb la versió oficial.
22:27
-És increïble que tot i ser la sisena força del parlament sortim tan poc als mitjans espanyols.