-Però no ens obligui a això! Nosaltres mai no hem fet de policies dels nostres mestres. No ens faci controlar en quina llengua fan les classes.
-La llei em dóna dret a què un 25% de les classes del meu fill siguin en castellà. Només estic reclamant els meus drets i els dels meus fills.
-En fi...
-Qui de vosaltres fa actualment les classes en castellà? Vaja, doncs em temo que un de vosaltres haurà de deixar de fer-ho.
Jo vaig fer l'ESO (pública, al Prat de Llobregat) amb més d'un 50% de classes en castellà. Hagués estat bé fer-ne només un 25%. I ni així hagués sentit una s sonora sortint de la boca de més d'un 25% meus companys.
ResponEliminaJo vaig arribar a rebre classe de català en castellà. Ja ho sabem que això de la immersió no s'aplica. La tossuderia de fer que els nens que ja sàpiguen més castellà l'estudiïn més (i no al revés, com s'intenta) és esperpèntica des de tots els punts de vista.
ResponEliminaPues si ya se da más del 25% ¿qué problema hay?
ResponEliminaPues que es mentira.
Por otro lado, las viñetas son realmente graciosas. Resulta que el autor no sabe distinguir entre el 25% de las clases y el 25% de los alumnos.
Siempre se ha dicho, y es verdad, más importante que el idioma es que los alumnos aprendan, al menos, a comprender las frases.
Un cordial saludo.
No dic que hi hagi més del 25% sinó descontrol.
EliminaEl problema és que el nacionalisme espanyol demana EL CONTRARI del que es pretén i és lògic de fer des del punt de vista pedagog si el que es vol és que els nens aprenguin, tal i com vaig indicar en aquesta vinyeta: http://gargotaire.blogspot.com/2013/05/criteris-pedagogics.html
No entenc què dius del 25% dels alumnes. I l'última frase diria que està desestructurada.
Crec que es pensa que els personatges en fila a l'esquerra són alumnes. Potser per una manca de comprensió lectora en català.
EliminaUn monolingüe donant lliçons de bilingüisme? No, home, no. Impossible.
Elimina