437. Dictadura del passat

El guió l'havia escrit pensant en el cas català, però m'he trobat que també serveix per al debat republicà. Faci's servir segons conveniència.

L'última vinyeta no és cap disbarat. La constitució cubana estableix que el comunisme és etern i que no pot ser tret de cap manera. La francesa deia que la integritat del seu territori era indiscutible d'aquí fins a la fi dels temps, però tot i així, després es va independitzar Algèria. Lleis com aquestes es poden aprovar mitjançant mecanismes democràtics, però són democràtiques?

Té la seva lògica que un document tan important com el de la constitució no pugui ser unilateralment modificat amb facilitat per parlamentaris que hagin obtingut una majoria absoluta i se'ls posi traves, però no en té que se'n posi a la modificació directa per part de la població mitjançant referèndum i que aquesta ni tan sols tingui la capacitat de forçar-ne un. El mecanisme antidemocràtic en el que l'opinió majoritària dels nostres ancestres té més valor que la nostra, es pot descriure com a una dictadura del passat.

Això també afecta l'estatut català, dit sigui de passada.

-Democràcia vol dir respecte a la llei. Si la llei diu que calen 2/3 per a modificar-la, substituir-ho per un referèndum és un cop d'estat!
-Si la llei manés un consens d'un 75% també?
-Democràcia és canviar la llei seguint les normes.
-I si el consens al que obligués la llei fos d'un 95%? Un 6% de la població tindria el dret legal d'imposar-se a tota la resta?
-Democràcia és canviar la llei seguint les normes.
-I si la llei digués que la llei és eterna i no es pot modificar?
-Calla.