695. Mecanisme polític de no presa de decisions

Reunió de fa uns dies del Secretariat Nacional de la CUP
-Merda, havia d'arribar el dia que el nostre maniqueisme ens passés factura.
-El dia de prendre decisions.
-Quan ERC va pactar amb el PSC, molts de nosaltres els vam tractar de botiflers i col·laboracionistes.
-I quan va afavorir el govern de CiU de petitburgesos, oligarques i ultradretans.
-Fem el que fem l'hem ben cagada.
-Hem estat massa temps parlant en termes de o tot o res, assenyalant qualsevol pacte o fita parcials com a una claudicació, i ara no podem pactar amb JxS ni fer-ho sense que la meitat de la militància se'ns tiri a sobre.
-A no ser que...
-Què?
-Podríem passar el dilema a una assemblea nacional extraordinària i que siguin les bases les que ho decideixin!
-Genial!
-Això evitaria que haguéssim de prendre cap decisió!
-Com mola ser a un partit amb una mecànica interna que evita que ningú hagi d'assumir mai cap responsabilitat política de res!
-D'acord, fer-ho! Què podria sortir malament?