-Vaja, o sigui que el Paradís era això? Me l'imaginava més exuberant. On són les verges?
-No hi ha verges, no hi ha Paradís, no hi ha vida després de la mort. No hi ha res.
-Ah, no? I llavors d'on surt aquesta veu?
-Són les al·lucinacions de les restes agonitzants del teu cervell encastades contra la paret, abans que l'asfíxia l'apagui completament.
-Merda...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada