El Pòster de Castelló

En el món de la investigació hi ha la mania d'esbombar els resultats obtinguts al laboratori. De fet tot sovint els sous depenen en gran part del grau d'esbombament aconseguit segons complexos rànquings. Hi ha tres formes bàsiques d'escampar la informació: article en revista científica, conferència i pòster en un congrés. L'últim de tots, encara que el menys valorat, és el més còmode. En un un full de dimensions generoses, estil DIN A0, es resumeixen hipòtesis, experiments i conclusions per a què, entre els diferents actes programats, ho vagi llegint el públic assistent. Una mica com les exposicions del Saló del Còmic.

Acostumada a veure'm gargotejar de tot sobre el paper de filtre de les zones de treball, la meva cap va deduir que sabia dissenyar (no sé on hi va veure la relació però ella sabrà) i em va encarregar de guarnir el pòster per a un congrés a Castelló sobre la feina feta els últims mesos. Ja posats, a més de triar-ne les fonts i colors i altres menudeses vaig canviar un parell de dibuixos per altres de collita pròpia.

Un d'ells va ser aquest esquema metafòric de la digestió d'una proteïna mitjançant la tripsina:

Pot semblar que no és gaire cosa, però jo crec que va millorar substàncialment el dibuix original del pòster:

I en tot cas m'ho vaig passar pipa fent un estudi sobre les ombres dels aminoàcids en la representació d'una proteïna. Mai havia fet dibuixos vectorials abans de les colomades i m'agrada que m'hagin ensenyat a fer esquemes d'aquest tipus útils per a la vida professional (^_^)

Un altre dibuix que vaig fer va ser aquest altre per indicar la finalització reeixida del tractament informàtic.

Sincerament el dibuix anterior que vaig substituir feia més patxoca, però amb aquest almenys no ens podien acusar d'abusar dels drets de les obres d'altri. A més, va caure en gràcia per què deien que el ninot tenia certa semblança amb el cap de grup. Semblança que sempre he titllat de superficial i absolutament casual i accidental.