diumenge, 7 d’agost de 2011

El desesperant llenguatge femení



Em sorprèn que a aquestes alçades del còmic encara no m'hagi aparegut cap feminazi histèrica dient-me el nom del porc pels tòpics de la temàtica. :p

-Ei, deixeu-me estar! El vostre plantejament és un insult per a ella! Des de quan una dona pot ser tan contradictòria entre el que diu i vol?
-Res. No em passa res.
-Vull que siguis sincer. Creus que em senta bé?
-No cal que ho facis, si no ho vols. Fes el que vulguis. A mi no m'importa.
-Aaaarrrgh!

11 comentaris:

  1. Però que no has seguit el fil? Ella havia dit molt clarament que no.

    ResponElimina
  2. Lamente ser una mica... (bo, ho dic) I si ho hagueres intentat? Ara tindràs el dubte de per vida :P xD

    Anònim, lo teu és el romanticisme, no?

    ResponElimina
  3. La hòstia. (O_o)


    Ordeixo una trama surrealista plena dels estereotips més tronats sobre el rocambolesc comportament femení cap als homes i em trobo que el públic més inclinat a creure-se-la és el femení. XD

    ResponElimina
  4. Atx, si no pot haver amor, al menys que descarregui no?

    ResponElimina
  5. XDDDD Si no fora pels tòpics més de quatre series no tindrien guió (i soc anti-tòpics realment ;)

    ResponElimina
  6. Mmmm... si hem seguit la trama, com no sigui violant-la... cosa que no crec que acabés d'encaixar amb el disseny de la personalitat del personatge...

    ResponElimina
  7. Sí, Atx, jo també i tot i així hi he vist un guió :p (U_U)'

    ResponElimina
  8. Oh! Això és tota una confessió per resposta.

    Només falta confessar que arribeu tard als llocs expressament per a fer-nos esperar. XD

    ResponElimina
  9. les feminazis no arribem tard perquè no ens pentinem, no ens maquillem i no ens depilem els subacus

    ResponElimina

Cerca'ns a Google+