59. Si l'economia fos un arbre

Necessitava fer aquest acudit. Em sembla que molta gent identifica fàcilment la caricatura de l'esquerra. Els radicals del Tea Party apunt de crear una crisi fa quatre dies per negar-se a un repartiment mínim de la riquesa és un clar exemple d'on pot portar aquest extrem. Em sorprèn, però, que molts no siguin capaços de veure en el dia a dia el problema de la dreta. Fan comparacions amb països més rics i amb productivitats més elevades i es pregunten per què ells tenen coses que nosaltres no, i no pensen que no es tracta només de repartir, que no és que la riquesa sigui allà incondicionalment i només calgui repartir-la, sinó que s'ha de fer créixer i que si es reparteix més del que hi ha ens quedem amb res, amb una destrucció del capital acumulat mitjançant a càrrega impositiva, o en el cas dels PIGS, amb un deute de mil dimonis. Els que ara es manifesten, en una situació com la nostra demanant més i més repartiment per igualar-nos a països amb una renta per capita i productivitat superior a la nostra, no tinc clar que sàpiguen del tot què demanen. No es pot repartir el que no es té.

Enllaç a la publicació original en el Racó

MODEL LIBERAL FINS A L'ABSURD

-Que gran que s'ha fet! Repartim una mica de llenya?

-No que això faria que creixés menys!

-I si no el podem tocar de què servirà que creixi?
MODEL ESTAT DEL BENESTAR RESPONSABLE
-Enguany ha crescut un 3%.
-Guai, així podrem repartir una mica més de llenya que l'anterior i tot i així seguirà fent-se més gran.
PIGS
-Estem repartint tanta llenya com els països amb els arbres més grans.
-Ja t'ho deia. el problema era que estava mal repartida.