El més curiós del cas dels pregadéus és que mentre els mascles ja no tenen cap els seus cossos segueixen enfeinats en l'assumpte. I després diuen que som els mascles humans els que pensem amb les gònades.
-Perdona que sigui tan brusc, però a tu el que et cal és tirar-te una altra mossa. Segur que així se t'arreglen tots els problemes.
-Raquel. Em dic Raquel. Com tornis a dir-me aquest altre nom. Això acabarà de la manera en què acaba en els pregadéus.
-Naaaah...!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada