dimarts, 11 d’octubre de 2011

Elda (1/4)

Pàgina 1Pàgina 2 - Pàgina 3 - Pàgina 4

Ja n'havia parlat de la seva existència. Aquest còmic es diu Elda, i té 4 pàgines. Està ambientat en el Mundo Caníbal del gran Oscar Martín, autor que fa molts anys que admiro per la seva gran traça en el dibuix.

Fa uns mesos va presentar un concurs d'un còmic en aquestes condicions, i ara està demanant el vot a la gent. Si voleu us hi podeu passar a dir la vostra. Podreu pensar que el premi és poca cosa, però per mi seria un honor enorme publicar al costat de tots aquells cracks!

Des d'un començament vaig pensar que no tenia cap oportunitat de guaanyar, de manera que ni m'ho vaig plantejar de presentar-m'hi, però al final no m'hi vaig poder resistir. En part em sembla que es deu a què sóc un repel·lent i per deformació professional no em vaig poder estar de fer broma analitzant la inconsistència del sistema ecològic d'aquest món. Però sobretot va ser per què em podria donar la possibilitat de dibuixar lliurement coses sobre el Mundo Caníbal i penjar-les al bloc esquivant la possibilitat de denúncia. :p

He d'admetre que malgrat el resultat sigui tan modest a nivell artístic, sobretot comparat amb la gran traça d'altres participants, la veritat que he aprés molt mentre les feia, fent coses que no sabia fer o que no sabia que sabia fer. De fet podria pensar que aquesta pàgina d'aquí amunt és la millor que he dibuixat fins a la data. Sé que altra gent li faria vergonya dir això, però mirant la meva evolució no en puc estar més d'orgullós. Uns anys enrere no ho hauria pogut pas fer, això.

El que no sé és si és normal que entre les 4 pàgines m'ocupin mig giga. M'ha fet com cosa pensar que en Bisbal i altra gent a la que no li compraria un disc ni mamat, estarà cobrant quartos per a què jo pugui desar les meves pròpies creacions. Té collons la cosa.

Degut a la meva estranya megalomania blocaire, aniré pujant les altres pàgines en versió catalana en aquest mateix bloc. Espero que agradin.

-Segueixo sense entendre com algú que conec tan poc ha aconseguit arrossegar-me fins a un niu de cuques.
-Per què saps que és una bona idea.
-És una pèssima idea. Mira si ho faig és per a demostrar-te que t'equivoques. Estúpida forma de jugar-nos la pell.
-No ens la juguem. Les cuques són les criatures més patètiques que hi ha.
-Tenen moltes mutacions i les escampen fàcilment per partenogènesi. Hi ha rumors que fins i tot s'han format colles intel·ligents.
-Bestieses. La seva intel·ligència és la de les 3 enes. Però si véns és per què t'he demostrat que són els productors.
-Això sí que és una bestiesa.
-He calculat la diferència entre el que es menja i defeca. hi ha pèrdues. Per molt que els copròfags reciclin, o hi ha aportacions de biomassa o en poc temps s'extingirà la vida al planeta.
-Ja m'ho has explicat mil vegades, això. Per això som aquí. Perquè creus que les cuques són la resposta. I que els podem capturar i criar en granges que ens facilitin la vida.

Cap comentari:

Publica un comentari

Cerca'ns a Google+