dijous, 20 d’octubre de 2011

70. Per fi s'han petat en Gaddafi

Amb en Gaddafi han fet un tres en ratlla magrebí. Un tres en ratlla que fa només un any semblava absolutament impensable. La resta de dictadors haurien d'anar aprenent la lliçó i preparar-se per a una transició ordenada si fossin capaços d'entendre el que els convé. Si fins i tot un carnisser sanguinari com aquest que tenia atemorit el poble amb la seva repressió ha caigut, és ben bé que el temps en què els dictadors podien imposar-se mitjançant la manipulació informativa, toca la seva fi. El problema és que em sembla que aquesta gent capaç de suïcidar-se saltant des del seu ego, molts cops ni tan sols són conscients de ser dictadors.

L'única llàstima és que l'hagin pelat. Hauria preferit que com amb en Milosevic hagués hagut de patir l'escarni d'un judici públic fins a la seva mort.

Aquest acudit el tenia preparat per al Racó Català amb instruccions de col·locar-lo si en Gaddafi queia. El cabró s'ha fet pregar però ja que el tenia fet he pensat que el millor era ensenyar-lo per celebrar la seva caiguda.

Actualització: Publicat també en El Web Negre.

-Colló, en Gaddafi també?
-D'aquest sí que no m'ho esperava.
-El pobre no va saber entendre la situació.
-Ja ho pots ben dir. Sort que el meu poble m'adora.
-I el meu.
-El meu em necessita per lluitar contra el terrorisme.
-El meu per no caure en l'anarquia.
-Per no parlar de la lluita contra l'imperialisme!
-Realment, havia perdut tot contacte amb la realitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Cerca'ns a Google+