Encontre sorpresa

Una altra tira partida en dues parts, gentilesa de les limitacions de Can Google:

Anterior - Posterior

Vaja, tot feia pensar que la història es desenvoluparia eternament en pla Charlie Brown i nena pèl roja i al final ha acabat en pla John Arbuckle i qualsevol dona.

-Ei, has vist qui ha vingut, també?
-MERDA!
-Què dius de merda? És la teva oportunitat!
-QUÈ?
-Amb sort estarà tocada per l'alcohol. No tindràs cap millor moment per a fer-li un petó sorpresa.
-Però què??!! Jo?! Però vosaltres m'escolteu quan parlo?! Em va donar carabasses!
-Ja hi som? No m'havies dit que no era una fresca?
-Clar que no! Això no hi té res a veure!
-Em pensava que havíem conclòs que l'únic motiu pel que et podia haver proposat un petó era per què també et desitjava!
-Que no, coi! Que jo hi era i...
-Doncs vinga! Som-hi, que ja trigues!
-Sort que ens té a nosaltres, que sinó, el pobre...
-I tant. No és massa espavilat, no.
-Mira, ja l'hi ha fet!
-Ja era hora! Si no arriba a ser per la nostra empenta no...
Oh! OU! ARGH!
-Això m'ha fet mal fins i tot a mi!
Buf!
-Potser sí que tenies raó i que t'havia proposat el petó per què li feies llàstima.
-Cabrons.
-Pot ser que en aquest temps hagi trobat parella? Ho dic per l'armari de dos metres que s'acosta corrents.