-El mal d'amors es passa sortint. Enrotlla't amb alguna txoni preocupada per què se li passa l'arròs i ja ho veuràs. Són les més fàcils. Als 25 anys ja van a la desesperada.
-Que no, coi, que jo no valc per a això! Però tu has vist el meu careto? Les noies ni se m'acosten! Sembla que els faci fàstic! No recordo que m'hagi entrat ni una sola en tota ma vida!
-Ei, estudies o treballes?
-No has vist que estava parlant amb un altre, mal educada?
-Per no parlar del poc atractiu que transmet la meva inseguretat. O com n'és d'immpossible d'interpretar els senyals encriptats de si busquen rotllo o no.
¿Als 25 ja van a la desesperada? ¿Què el millor és buscar dones que se’ls passa l’arròs? Pobre noi, quins consells. Res, que segueixi sent així de cridaner i borde que se’n sortirà millor, segur.
ResponEliminaUuui, doncs no miris el següent acudit de la sèrie que ja estava començant a dibuixar XD
ResponEliminaAls 25... No puc més que coincidir amb Meri Gil xDD Val més ser una mica exigent, i així en trobarà la adequada per a ell
ResponEliminaEi, ei, que potser no està ben redactat, però m'estava referint espcíficament a les txonis, caricaturitzant precisament el seu ordre trastocat de prioritats. :p
ResponEliminajo crec que en realitat li agrada el calvorota
ResponElimina