dimarts, 20 de març de 2012

Inconsistència Nacionalista 2 - Estar contra la tauromàquia és nacionalista




No sé quanta gent sap les complicacions que posa l'administració per a treballar amb animals de laboratori. Per començar ni tan sols ho pot fer un llicenciat en una carrera biològica sinó que haurà de fer un curs especialitzat que li doni dret i on s'ensenyarà la manera de minimitzar-li el patiment. Després, haurà de superar no sé quants comitès ètics en què es debatrà si està justificat o no cada ús concret. En el seu temps un va decidir que la carrera de biotecnologia les pràctiques de fisiologia animal no justificaven prou l'ús de ratolins. Que fins i tot en un cas com aquest es prohibeixi fer servir animals sembla que sigui fruit d'un sistema que vetlla molt pels drets dels animals. Per això xoca tant el cas de la tauromàquia.

Una societat, segons la seva percepció subjectiva de la consciència animal, és normal que posi el llindar del tractament als animals a punts ben diversos. Diversos però coherents. Des del "tot s'hi val" de temps enrere a Europa fins al posar-se una tela tapant-se la boca per a evitar menjar-se insectes sense voler com fan els monjos jainistes. Pel mig, hi ha molts de matisos de fins on s'ha de protegir els animals: no explotar-los de cap manera; permetre treure'n llet, ous, llana o mel; permetre menjar-ne carn; permetre criar-los per a fer-ne pells; permetre el seu ús en baralles a mort... els dos factors que es tenen en consideració tibant en direcció contràries d'on es posa el límit són el grau d'utilitat i el grau de patiment. Però són límits coherents. Ningú que reprovi menjar carn  per motius ètics, aprovarà criar-los per a fer-ne pells, mentre que al revés sí que es dóna.

I amb la legislació tauromàquia es fa la gran excepció. Mentre hem legislat contra les lluites de galls i gossos i una cosa tan tradicional per als catalans com la matança del porc el nacionalisme espanyol insisteix en la no legislació contra la tauromàquia. Té sentit que la llei sigui tan garantista amb els animals de laboratori i tan despreocupada amb la tauromàquia? Això només tindria sentit si es considerés que la tauromàquia és un bé superior a la investigació científica o bé que l'animal hi pateix menys. És així?

Els nacionalistes espanyols insisteixen que legislar contra la tauromàquia és una forma de nacionalisme. Jo tinc clar que el que és nacionalista és ser incoherent i fer lleis tan protectores per als animals mentre es fa la gran excepció amb la tauromàquia.

-La vostra postura en el tema dels braus és irracional. Només pot ser entesa des d'un punt de vista nacionalista.
-Jo no he dit "tauromàquia". He dit taurocolèmia. Només volia els permisos per a poder-la investigar en ratolins.
-Ui, no sé si serà suficient justificació per a fer patir aquests pobres animals.

6 comentaris:

  1. Dons tenies raó, m'agradat i molt!
    Aquesta exepció es un insult a la coherencia i a la lógica, a més de ser una vergonya per a qui es consideri espanyol tenint en compte que molts la consideren la festa nacional i com va dir Gandhi: " la grandesa d'una nació i el seu progres moral poden ser jutjats per la manera en que es tracta als seus animals"
    Anims pel proper numero.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bé, la propera Inconsistència no serà sobre animals i és possible que sigui una miqueeeeta més polèmica.

      De fet, molaria que ho fos.

      Elimina
  2. Desconeixia que fos tant complicat fer servir ratolins de laboratori ... bona tira!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bé, de fet no ho és tant. En un país de pandereta és normal trobar gent treballant-hi sense ni tan sols tenir per revisió algú amb els estudis reglats al respecte. Però en teoria ho hauria de ser i la veritat és que per a moltes ofertes laborals tenir el títol de manipulador és condició sine qua non per a poder-hi treballar, per molts estudis que tinguis al respecte.

      Gràcies! (^_^)

      Elimina
  3. No m'agrada el discurs nacionalista en el tema del toros ja que ens desvia del tema. Catalunya té una llarga tradició de curses de braus, com Espanya, el que és una salvatjada punt. I això no té res a veure amb ser catalanista, espanyolista, o escapista, és ser cafre.

    I el mateix pels correbous. M'avergonyeix pertànyer a un estat que permet les curses de braus, però també m'avergonyeix que la meva nació miri cap a una altra banda quan parlem de correbous. Per a mi ve a ser el mateix, hipocresia i incapacitat de fer front a la massa més cafre, populisme per damunt del que és correcte.

    Sobre la ciència... Entenc que es posin límits a la investigació amb animals, però la ciència sempre acaba perdent amb els greuges comparatius, només cal comparar el que es pot fer amb una subvenció a una investigació i el que es pot fer amb una subvenció al cinema, els primers lligats de mans, els segons via lliure per a gestionar la seva despesa com vulguin.

    País de pandereta.

    Salut!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Arreu del món hi ha tradicions que fan vergonya de tenir i això inclou Catalunya. La tira no discuteix si les curses de braus són patrimoni català, espanyol o cretenc. Només indica que la pretensió nacionalista espanyola que legislar per a què sigui coherent amb la resta de lleis és un acte nacionalista quan el que ho és és convertir-la en una excepció. ;)

      Elimina

Cerca'ns a Google+