378. Molts laments per no res

Aquesta tira era una petició que havia dit que dibuixaria sobre animar a participar a la Viquipèdia en català.

I ara permeteu-me que em posi plom amb unes notes autobiogràfiques, també conegudes com a batalletes. Això que faig actualment amb el blog d'omplir Internet amb contingut en català no és un cosa de fa dos dies i no és per què sí. Té les seves causes. Ja fa més d'una dotzena d'anys, vaig descobrir un lloc meravellós basat en el voluntariat que era Softcatalà, i emmirallant-me en ells vaig anar navegant per la xarxa traduint programes que es podien manipular sense necessitat de disposar de grans coneixements en informàtica. En vaig traduir entre dues i tres dotzenes i alguns encara corren per aquests webs de déu. Fins i tot vaig fer un directori d'enllaços a programes en català que en devia tenir cap a 200.

Vaig acabar abandonant-ho, però, quan vaig descobrir un altre lloc extraordinari en el que hi vaig acabar invertint un munt de temps. Aquest era la Viquipèdia en català. Per llavors ni es deia així. De fet, jo vaig ser la persona molt odiada per molta gent que vaig proposar la versió catalanitzada del nom. Aprovar-la no va dependre de cap gran discussió, ja que per llavors només érem 3 contribuïdors, de fet era un projecte tan poc conegut que hi havia dies que jo era l'únic que hi editava. Per al bon funcionament en calia un i per falta de candidats més que per altra cosa, vaig esdevenir el primer administrador que va tenir la versió en català (sempre he dubtat si afegir aquesta dada al currículum). Em vaig poder adonar que aquell projecte tenia un potencial enorme per a la llengua i vaig pensar en donar-li un impuls. Quan la vaig descobrir tenia 100 articles i escaig i vaig començar a escriure'n en massa, primer anònimament i després com a usuari registrat. Semblava una bogeria, el que ara es coneix com a frikada, ja que la sensació generalitzada que hi havia llavors era que pensar que aquell sistema enciclopèdic assembleari arribaria a res era una ingenuïtat, una aposta arriscada en la que s'hi perdria molt de temps, però tot i així, m'hi vaig ficar al fons. Un mes vaig arribar a crear més de 2.000 articles. Ara ja es pot dir que molts eren palla buida, però crec que aquesta manera d'inflar les estadístiques va servir per a atreure més gent i que per tant la jugada va sortir bé. Vaig crear la primera portada decent (passant d'aquesta a una com aquesta) i realitzar la primera traducció de la interfície en un temps en el que el programari era molt més pedestre i rudimentari i els articles quasi només admetien text pla amb hiperenllaços (ni imatges, ni redireccions, ni categories, ni pàgines de discussió, ni pràcticament res, si es volia fer una cosa tan senzilla com posar-hi negretes calia fer servir codi HTML). Vaig col·laborar en l'intent d'establir les primeres normes que ens havien de permetre fer augmentar el nombre d'articles amb criteris de qualitat i en vaig crear prou com per a què durant no sé quants anys fos el viquipedista que tenia creats més articles. Vaig iniciar tot de projectes com aquest que intentava crear un article per a tots i cada un dels topònims oficials de Catalunya (40.000 quan encara només en teníem 20.000) i que gràcies a aquesta plantilla milers de definicions en català han pogut aparèixer a llocs com el Google Maps.

Entre tot d'altres coses que serien massa llargues i avorrides d'explicar.

Que per què explico tot això? Perquè no entenc les postures d'alguns ploraners que es dediquen dia rere dia a lamentar-se per la situació de la llengua mentre... no fan res per posar-hi remei! És un punt de vista que no sé entendre. Alguns tan sols saben fer que demanar boicots i lleis de prohibicions que l'únic que aconseguirien és que el català esdevingués una llengua antipàtica i generar un efecte rebot contrari i perjudicial. Les llengües no desapareixen per què la gent vinguda de fora no les parlin sinó per què els que les fan servir deixen de fer-ho. I perquè això no passi primer cal treure'ls la necessitat de recórrer a altres llengües i després engrescar-los a trobar material que només existeixi o que sigui millor en la que es vol protegir. Promoure el català és a les mans de cada u. Sense imposicions ni haver de molestar altres gents ni llengües. No cal ni subvencions, tan sols cal posar-s'hi. No sabeu la il·lusió que em va fer descobrir que a l'aula d'informàtica de la universitat hi havia estudiants que començaven a copiar el contingut de la Viquipèdia que fins poc abans havia estat un projecte estrany i desconegut que provocava que la gent em veiés amb cara rara quan en parlava.

Lamentar-se i no fer res és absurd i no porta enlloc. No té cap utilitat. Personalment no accepto laments sobre l'estat de la llengua de ningú que hagi escrit menys de 1000 articles a la Viquipèdia (un voluntariat per la llengua en convalida 70).

Dit això, vull evitar mals entesos. Em sembla COLLONUT que hi hagi catalans que facin el seu webcòmic exclusivament en una llengua que no sigui el català. És la seva llibertat i així obtenen molts beneficis com el de poder arribar a un públic potencial més elevat. Només espero que llavors siguin coherents i no facin el paper de ploraners. Els que ploren i no fan res per a arreglar el que és a les seves mans, no només em posen nerviós, és que no els entenc.

-El català està en una situació crítica. Clar que el jovent té diglòssia si no hi ha producció cultural en la nostra llengua. És lògic. El català està condemnat...

-Des que ens coneixem que sempre t'he sentit repetir aquest discurs. En tots aquests anys, puc saber quants articles has fet per a la Viquipèdia en català?

-Eeeeerrr... Com? Doncs cap...

-Doncs res, segueix plorant. La llengua t'agrairà que dediquis tants d'esforços a una cosa tan útil.