dissabte, 30 d’octubre del 2010

Biotec.no.lògica 2 - Seguim que no ha estat res


Biotec.no.lògica 1 - Biotec.no.lògica 2 - Biotec.no.lògica 3

Aquesta va ser una de les dues vinyetes que vaig fer sobre un tema que no fos independent del temps. Ja he dit altres vegades que m'agrada fer-les intemporals per no tenir la sensació de què he treballat per una cosa que en dos dies ja es pot llançar. Malgrat això, i malgrat ser un recurs gràfic força suat, va ser potser la que va agradar més.

Alpinista 1: Buf! Ja som al cim, per fi podrem descansar. Arf! Arf! Arf!
Cartell 1: Homologació
Alpinista 2: Daixò...
Cartell 1: Bolonya

dimecres, 20 d’octubre del 2010

diumenge, 17 d’octubre del 2010

Clicòmics en català


Primer - Següent

Conyes apart, dubto que el català tingui la massa crítica necessària per a fer que prosperi un projecte com aquest. I tanmateix, si ho fes, i els acudits que apareguessin en portada es veiessin en un grup del Facebook o del Twitter (m'ho acabo d'inventar o això existeix?) em sembla que crearia un entorn magnífic que esperonaria a nous valors per a publicar els seus treballs a la xarxa i en català. Si un no està segur de si el veuran pot pensar que tant per tant, millor no penjar res. Si un creu que el castellà li donarà molt més mercat (i ja sabem el que es diu sobre els blocs i les autofellatios) podrà passar al castellà o a l'anglès, tot oblidant la nostra llengua, per molt catalanista que sigui. Per tant, garantir un públic lector mínim podria ser provindencial per al webcòmic català.

De totes maneres, com podeu llegir, les causes per les que no pujo més còmics són d'altres. M'he plantejat pujar la freqüència actual (un missatge cada dia que acaba en zero) a un missatge per setmana, però no a més d'això. Còmichòlics com en Blip n'hi ha pocs.

Actualització: Acabo de descobrir que existeix un Widget (això no era un extraterrestre lila?) i per a què no sigui dit, l'he posat al menú de la dreta.

diumenge, 10 d’octubre del 2010

Biotec.no.lògica 1 - La pregunta


Biotec.no.lògica 1 - Biotec.no.lògica 2

Durant la meva etapa universitària, la meva activitat gargotaire va veure's obligada a reduir-se fins a pràcticament la nul·litat. Una de les poques excepcions van ser els dibuixos que vaig fer per a l'Associació de Biotecnòlegs de Catalunya. Sé que suposa un petit canvi de to respecte els dibuixos que he estat penjant fins ara, però com que l'espai web que hi tenien reservat ha volat amb l'última remodelació i han desaparegut de la xarxa, m'he dit d'anar-les pujant aquí per evitar que caiguin a l'oblit.

Aquesta vinyeta era un homenatge a "la pregunta". La gran pregunta a la que havíem de contestar un cop rere l'altre. Molt sovint repetidament a les mateixes persones. Tots els meus avis van morir sense saber pronunciar el nom de la carrera que estava estudiant. Massa complicat.

I la Biotecnologia què és?

dijous, 30 de setembre del 2010

Colomada 33 - Tollació


Colomada 32 - Colomada 33 - Colomada 34

Colom 1: Tinc set! Ei! Aquí hi ha dos tolls.
Colom 2: Mmmm... aquí hi ha tres tolls.

divendres, 24 de setembre del 2010

El canvi de feina d'en Caius Bonus

L'Ibáñez diu que ara està content amb la feina que fan els coloristes amb la seva obra. Que ho deixen "bonic". Però que hi va haver un temps, quan les editorials premiaven molt més la quantitat que la qualitat que era imfumable. I que es devia bàsicament a què tant de bòlit anaven per publicar les pàgines que sovint no passaven per les mans de cap artista professional, sinó que eren acolorides per un operari qualsevol dels tallers d'impressió just abans d'anar a màquines.

En menor mesura, diria que això també va passar en el país veí. Realment, un veu l'obra en conjunt i no es veuen amb tanta freqüència aquells errors escandalosos de dibuix com canvis de de màxim contrast en el color dels objectes de fons sense canviar de sala, que un personatge aparegui quasi tot d'un mateix color per estalviar detallar-lo, o que els pantalons d'un personatge siguin normalment vermells però que de tant en tant en alguna vinyeta siguin grocs o blaus.

Tot i així, sempre em va cridar l'atenció la mala qualitat del color dels primers còmics d'Astèrix. Prou penosa com per què a vegades fins i tot compliqués la lectura. L'Uderzo és daltònic i segur que ell no l'havia feta. Ho havien d'haver encarregat a algú altre. El problema és que semblava que el colorista també ho fos.

És que un superventes com aquest no es podia permetre una remasterització de l'obra per a oferir-la amb la qualitat que es mereixien els seus fans? Com és que no la feien? Doncs bé, finalment l'han feta. Encara que sembla que Salvat no se n'hagi adonat i no tingui pressa per portar-la per aquí avall...

El cas és que no ha estat fins que he revisat les imatges que han restaurat que me n'he adonat de fins a quin punt estaven acolorides a una velocitat poc afavoridora per a l'obra.



Deixem de banda que quan va arribar a la meitat de l'Astèrix el colorista va cansar-se de distingir les parts de la imatge o que el legionari sembla que digui unes calces de vella.

Us n'heu adonat de quina és la nova feina d'en Caius Bonus?

Suposo que me n'hauria d'haver adonat. Que la toga tenia uns dibuixos característics d'armadura i que al cap i a la fi és el cap d'un campament romà! Però ha calgut la remasterització per què me n'adonés de què era un centurió i no un senador romà. Tal és el poder confusió al que pot portar un acolorit incorrecte.

Em sento menys babau pensant que aquest error de color va ser prou important com per ensarronar també als dibuixants de primera pel·lícula d'Astèrix on l'armadura prenia directament les formes de la roba.


dijous, 16 de setembre del 2010

BALEARS. Abans i ara.

M'agrada anar a la Setmana del Llibre en Català per què a vegades s'hi troben còmics descatalogats o difícils de trobar. Enguany, hi vaig poder trobar el primer volum de Balears, Abans i Ara, que en ser específicament pensat pel mercat illenc, no havia pogut veure fins ara en els prestatges de cap llibreria.

Com ja vaig indicar anteriorment, aquesta és una col·lecció de 10 volums que pretén explicar la història de les Balears de manera amena gràcies a les històries del còmic. De moment, només ha sortit el primer volum anomenat "Prehistòria: primers pobladors", encara que en un error de disseny l'han elidit en la portada, creant la falsa sensació de què és un volum únic. (O potser és una tàctica per no definir-se massa a l'espera de comprovar l'èxit del primer exemplar?)

El primer que puc dir sobre el còmic és que sento enveja dels balears. De còmics sobre la història de Catalunya en tenim molts, però mai hi ha hagut cap projecte tan ambiciós com aquest. Bevent directament de l'esperit de "Hi havia una vegada..." va explicant històries ambientades en el passat, de moment inventades, que serveixen d'excusa per més tard, al final del volum, introduir fitxes tècniques que serveixin per desenvolupar la informació sobre el període. O sigui, allò d'aprendre divertint-se.

Així doncs, en general, la valoració és positiva, però hi ha un aspecte negatiu que baixa la nota: les presses. El volum fa tota la impressió d'haver-se fet amb massa presses. Per dos factors principals. El primer els errors d'escriptura. No em refereixo a errors gramaticals, ortogràfics o a calcs del castellà, sinó a simples errors de tecleig, que són els més fàcils de corregir si algú els revisa i els més fàcils de cometre si un va amb pressa. I el segon, que crec que és el que fa més lleig és la descoordinació aparent entre dibuixant i historiadors.

Cal dir que en Quim Bou a fet una genial tasca de documentació, amb la que ha enriquit el seu dibuix, ja de per si molt bo, però el que no fa gens bon efecte és que a peu de pàgina es vagi trobant notes del tipus "Els vaixells no són exactes a...", "En aquest poblat l'autor es permet una llicència artística perquè en els poblats naviformes...", "Per a un exemple més exacte a...". En Quim Bou, per bon dibuixant que sigui, no és historiador, i no pot estar pendent de tots els detalls en els que un historiador hi pot veure errors. Per als següents volums, si volen donar una imatge de compenetració i de feina acurada, caldria que compartissin informació i polissin aquesta mena de detalls en alguna o algunes de les fases anteriors del dibuix a tenir la làmina acabada.

divendres, 10 de setembre del 2010

Colomada 32 - Acne bellugadís




Colomada 31 - Colomada 32 - Colomada 33

Colom: Fotuda acne.
Nen dolent: Una mica més a la dreta. A la dreta.

dijous, 2 de setembre del 2010

Que ho entengui qui ho hagi d'entendre



Era ben senzill.
No ens importava com s'unissin.
No ens importava si  pactaven, es coalicionaven, federaven o confederaven.
No ens importava si l'un s'unia a l'altre, si l'altre s'unia a l'un o si tots s'unien en un de nou.
No ens importava el nom resultant, en quin ordre apareguessin el de les parts, si només en restava un o si se'n creava encara un altre.
Només volíem que s'unissin.
Només això.

Però en l'ordre de prioritats, Catalunya no era la primera.

Actualització: La vinyeta apareix al Web Negre (número 42, pàgina 3).

dilluns, 30 d’agost del 2010

divendres, 20 d’agost del 2010

Logotip proteòmic

L'anterior logotip del Laboratori de Proteòmica del CSIC a la Universitat Autònoma de Barcelona era aquest:


Per algun estrany motiu, un logo basat en una adreça de correu escrita parcialment en Comic Sans no acabava d'agradar, així que van demanar-ne un canvi. El nou logotip havia de dur forçosament els acrònims LP, CSIC i UAB. I donat que tant CSIC com UAB ja tenen les seves pròpies tipologies, molt, molt de marge de maniobra no tenia.

Vaig centrar-me a jugar amb les lletres LP, de manera que reflectissin que és un laboratori de proteòmica, donant-li un aspecte de representació proteica on, per deixar-ho més clar, destaquessin unes formes que fessin recordar l'hèlix alfa o la del col·lagen.

Donat que un logotip d'aquest tipus, entre presentacions en PowerPoint i pòsters de congressos, ha d'acabar anant a documents de colorits d'allò més diversos, vaig fer-ne dues versions de colors diferenciats per poder-ne triar en cada cas la més adequada.






M'agrada que empetitint la imatge fins a poder-la posar a un marge d'un full, segueixi reconeixent-se i sent llegible, i que en ampliar-la, ningú del camp tingui problemes per reconèixer-hi unes lletres proteiques.

També vaig fer-ne una animació flash com a divertimento, però ni idea de com penjar-la aquí.

dimarts, 10 d’agost del 2010

Colomada 30 - Tranquil·litzant


Colomada 29 - Colomada 30 - Colomada 31

Nen dolent 1: Hola!
Nen dolent 2: gnn...?
Nen dolent 1: Què et passa?
Nen dolent 2: Que he passat molt mala nit...
Nen dolent 1: Com de mala?
Nen dolent 2: M'ha estat impossible parar quiet fins que m'he adonat del tranquil·litzant psicològic...
Nen dolent 2: ...que té aquesta cadira.
Nen dolent 2: Calla, tu!

divendres, 30 de juliol del 2010

Colomada 29 - Què sou vosaltres?


Colomada 28 - Colomada 29 - Colomada 30

Colom: Què sou vosaltres?
Nen bo: Que bons que sou. Sempre em doneu coses per a què recicli.

dissabte, 10 de juliol del 2010

Colomada 27 - Sense escapatòria



Colomada 26 - Colomada 27 - Enigma

Nen dolent: Se'ns ha escapat.
Colom: Aquí no poden arribar.
Colom: Estic massa baix.
Nen dolent: Ja falta poc! Ja falta poc!

dimecres, 7 de juliol del 2010

Exposat a la fira De Tot Cat

Fa poc, a Girona, es va fer la fira De Tot Cat, dedicada a la promoció dels productes en català. Els de Comicat van muntar-hi una paradeta dedicada al còmic publicat en català, i ja posats, a més d'algunes activitats com performances webcomicaires o firmes en sèrie de còmics van pensar en promocionar el còmic en català. Així doncs, l'Àlèx S. Roca es va dedicar a pidolar còmics per la xarxa i a sintetitzar la següent presentació que va ser exposada al públic en una pantalla.



O sigui que en certa manera es pot dir que els meus gargots ja han estat exposats en una fira. Quina il·lu (^_^). De cap al currículum. Entre el carnet de conduir i el canal de YouTube.

I ni tan sols els he hagut d'amenaçar-los per a aconseguir-ho.

dilluns, 28 de juny del 2010

Ja hi ha sentència de l'estatut català!



No sóc gaire donat a fer vinyetes d'actualitat. Però per una senzilla raó: per l'esforç que em suposa fer quatre gargots no em paga massa la pena fer-ne de tan efímers. Tot i així, aquest cas és diferent. Si en 29 anys d'existència, una cançó de la transició no ha pogut perdre vigència, quantes ocasions futures tindré de tornar a fer servir la mateixa vinyeta? Mentre romanguem a Espanya serà absolutament reciclable al llarg de les eres!

I fins i tot, quan un alt càrrec militar torni a tenir un estirabot catalanofòbic es podrà acudir a la mateixa vinyeta canviant el text per el de les següents estrofes de la mateixa cançó i au, reciclem-la de nou!

Si és que La Trinca en sabia!

Actualització: Han fet un article parlant de la tira a Directe.cat. Aleix, com t'ho fas per a què a tu et paguin?
Actualització 2: La vinyeta apareix al Web Negre (número 33, pàgina 4). Tot un honor. Quina gent més maca.

diumenge, 20 de juny del 2010

Colomada 26 - Condimentat



Colomada 25 - Colomada 26 - Colomada 27

Mira que amable, aquest ja ve amb el condiment l'olivera a la boca.
Cerca'ns a Google+