336. Primer la llei (4)

Ja havia tret el tema anteriorment amb un altre format. Però és que la cosa té realment gràcia si un sent el que diu ara el president del govern i llegeix el que va dir en el seu moment el de llavors. Si hi teniu interès llegiu-ho, no té pèrdua. Són sorprenents els paral·lelismes existents entre els dos discursos i que poc que han aprés de la seva pròpia història.

En tot cas recordeu-ho. Diuen que Catalunya no es pot separar per què no som una colònia. És fàcil donar el dret a vot quan saps que podràs dominar demogràficament la minoria. Amb els indis els britànics no podien perquè eren uns quants cops la població de la metròpolis, però amb Cuba sí que podia, Espanya. I els francesos amb Algèria també. Cap dels dos exemples no eren formalment colònies sinó territoris en principi en igualtat de dret amb els territoris de la metròpolis. Però a la pràctica eren controlats per forces estrangeres de qui es van voler i poder deslliurar. El dret a vot no marca la diferència entre un poble colonitzat o submís i un poble lliure. De fet, segons com, pot ser una manera de sotmetre'l. Tot depèn de si t'ho pots permetre demogràficament i el vot no suposa cap cost per a l'imperi.

I si... al 1895 els legalistes espanyols haguessin invocat l'ordre constitucional davant la crida de Baire?
-Cuba no es pot separar unilateralment perquè Espanya no ens reconeix oficialment com a una colònia.
Ah, calla!, que sí que hi van ser i ho van dir.