diumenge, 9 de novembre de 2014

513. I amb el somriure, la revolta


M'he esperat a pujar la vinyeta a després de votar perquè no les tenia totes sobre si representaria el que finalment m'he trobat. El que he perseguit durant tants d'anys. Hi havia gent que es mostrava emocionada, collons. No he pogut evitar de demanar a un altre votant que em fes una foto. Després he vist que l'Assamblea ho recomana i tot. Quin dia de flaixos que els espera als vocals.

I si encara no hi heu anat, recordeu la Llei Commutativa del 9N:

NO VOTAR = VOTAR NO

Això és, clar, segons els nacionalistes espanyols, però el cas és que és igual que cregueu que no té sentit. Això és el que diran de la "majoria silenciosa". És així i no podem fer-hi res per a canviar-ho. O sigui que ja sabeu.

-Estic votant? Sí, no? No és un somni, veritat? Oi que estic votant?

2 comentaris:

  1. Ha fet, realment, molta il·lusió...
    Tot i les pegues, les recances, ... M'ha fet una il·lusió de pebrots! Sí-sí!

    Salut, i república!
    Quim

    ResponElimina

Cerca'ns a Google+