El que més sorprèn d'aquesta asimetria no és que els religiosos la promoguin sinó que els ateus l'acatin. Un capellà pot estar durant mitja hora fument un sermó segons el qual la seva fe el fa superior a un ateu (m'ha tocat empassar-me un tou de misses, sé de què parlo) i no passa res. És normalitat. Ningú se sent insultat. Però després els ateus s'han d'abstenir a comentar res de la fe, ja que tot és d'insult cap amunt. Cal tenir respecte, diuen.
-La nostra fe ho és tot! Perquè només els que segueixen la nostra fe tenen la raó! Només ells porten la concòrdia! La nostra fe ens sadolla mentre que els que no la tenen viuen com ànimes en pena incapaços d'adonar-se'n que es troben en l'error, manipulats per interessos obscurs! Tu què en penses dels miserables que no comparteixen la nostra fe?
-Perdona, però és que jo no la comparteixo, a mi no em cal tenir fe.
-Ja estàs carregant contra la nostra fe, els que pensen diferent a tu i crispant l'ambient fent gala pública del teu ateisme! Una mica de respecte, no?!
És complicat intentar raonar amb qui, de punt de partida, entén que té la veritat absoluta i universal. O és una bona persona (dit sense ironies), o els supera la sensació de superiorat. I tot i així, ha de ser complicat de combinar (també dit sense ironies).
ResponEliminaTot un webcòmic sobre el tema: Jesus & Mo (en anglès, http://www.jesusandmo.net/). Val molt la pena
ResponEliminaJo voto més per complexe d'inferioritat...
ResponEliminaQuim, Isaac: no si el que a mi em sorprèn és la posició mesella dels ateus.
ResponEliminaUnknown: ben conegut que és, i ben grossos que els té.