Aquest ha estat el primer acudit de debò al Racó. He volgut començar amb un de punyent encara que no sigui d'absoluta actualitat amb el que està passant. Coses del màrketing webcomicaire.
Es pot interpretar lliurement de dues maneres: com a una crítica a la humanitat en general per la seva estupidesa desmesurada que no aprèn res ni a la de tres, o com a una crítica directa al PP per defendre al mateix temps que no integrar-se en la societat d'acollida és un dret fonamental irrenunciable, però també una terrorífica amenaça que cal combatre. Tot depenent de si el resultat fa augmentar la presència del castellà a Catalunya. Si algú amb mancances elementals en les habilitats interpretatives creu que el que estic fent és advertir de l'amenaça àrab, se'n pot anar directament a cagar a la via.
Com vàreu poder apreciar ahir, la participació al Racó ha afectat la freqüència de publicació aquí. Si voleu estar al dia i no perdre-us cap dels "Amb un parell", caldrà que pitgeu a l'enllaç que he col·locat a la dreta del bloc i aneu a la galeria d'acudits del Racó. Em semblaria lleig publicar paral·lelament aquí absolutament tot el que sortís allà i a més al mateix ritme. O sigui que no ho faré.
Per cert, de cara als indocumentats en història. A inicis del segle XX, "murcianus" era el terme que es feia servir despectivament a Barcelona, de mode semblant al després més popular "xarnegus", per a referir-se als castellanoparlants immigrats en general. Va ser llavors que va arribar la primera gran onada migratòria castellanoparlant, amb la crida de què calia mà d'obra per a construir el Metro de Barcelona i com que la majoria eren murcians van ser anomenats "murcianus" en general de la mateixa manera que a Argentina diuen Gagegos a la gent de nacionalitat espanyola en general.
Badalona 1910: Aquests murcianus, no és només que vinguin a robar-nos la feina, és que no s'integren el més mínim fins al punt de no fer cap esforç per a aprendre la nostra llengua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada