Missatges femenins contradictoris

Còmic més estret a partir de la meitat, gentilesa de les incapacitats de programari del Blogger:

Anterior - Següent

Bé, ja vaig deixar caure la possibilitat de muntar una mena de sitcom a partir de donar voltes a un detall aparentment irrellevant. Com en tota sitcom, vaja. Quant podrà donar de si un senzill petó?

-I fins on vas arribar, amb aquella mossa?

-Fins enlloc.

-No us vau fer ni un petó?

-No, i ara.

-De fet, m'ho va proposar i li vaig dir que no.
-Crec que m'he perdut alguna cosa.
-Hauries d'haver vist com m'ho va plantejar. Li estava fent llàstima i com que és bona noia se sacrificava per a fer-me un favor, donant-me una cosa que desitjava. Me la vaig imaginar parada, totalment quieta, esperant a què jo ho fes tot. Ja saps, com si fos la típica noia amb poca experiència se...
-Però quan va ser això?
-Després que em donés carabasses i estigués hores intentant convèncer-la del contrari, explicant-li com m'agradava i per què.
-Però no se't va ocórrer pensar que li agradava el que li explicaves i que t'estava donant llum verda?
-No, no. i ara. Va ser molt clara dient-me que no. Abans m'ho havia dit moltes vegades.
-Però tiu, ningú canvia d'opinió un cop la formula en veu alta.  Absolutament ningú. Rectificar és considerat un defecte, mai una virtut de savis. Ella deuria esperar que la besessis com a excusa per a poder-la canviar sense que semblés estúpida per haver-ho fet. Però de debò et penses que una noia et podria oferir els llavis només per què li fas llàstima?
-Apa, apa, com vols que fos tan recaragolada. Va ser molt clara en el seu no.
-Tiu, sembles autista. No te n'assabentes de res. Ara entenc que no lliguis mai. Et va oferir l'oportunitat i la vas deixar escapar.
-Bla, bla, bla.
-I mira que està bona.
-No m'escalfis el cap. Jo hi era. Jo sé el que a dir i el que volia dir. I tinc l'absoluta tranquil·litat de saber que besar-la no hagués canviat res.