dimecres, 20 de novembre del 2013

Inconsistència Nacionalista 21 - Nacionalisme ètnic


Aquest és un tic que m'esparvera especialment. No el d'inventar-se la realitat catalana amb flagrant contradicció interna del discurs. Això és tan habitual que un ja s'hi acostuma. Sinó el que tenen, no pocs nacionalistes espanyols radicals, d'exigir als catalans amb arrels foranes que actuïn com a nacionalistes ètnics, imposant-se al sentiment i a la cultura local i actuant en resum com a colons. És un plantejament revelador, ja que ve a indicar que consideren que ni Catalunya ni la cultura catalana són espanyoles i que requereixen les mateixes tàctiques que la Xina amb el Tibet per a "espanyolitzar-la" que deia aquell. Realment, per més que no ho admetrien mai, aquest punt de vista només el pot tenir qui vegi Catalunya com a una colònia poblada per gent diferent a la pròpia i a la que cal dominar. I tan cabuts i cap quadrats són en aquest esquema ètnic en el que cal transferir generacionalment la cultura, com si de gens es tractessin, que han creat la figura del "charnego agradecido" per al traïdor a la sang i l'ètnia que decideixi actuar com un simple ciutadà de Catalunya en comptes de com un colon espanyol. I així l'anomenen sense contemplacions. A vegades fins i tot ho fan amb néts o besnéts d'immigrants pel simple fet de tenir un cognom d'origen castellà. Angúnia és un terme que es queda curt per a descriure l'esquema mental d'aquest tipus de nacionalisme ètnic espanyol tan troglodita.

-El nacionalisme català sempre està classificant la gent segons els seus cognoms.
-Jo tinc un cognom castellà i absolutament mai m'han discriminat en res per això.
-Perquè a la teva família el que hi ha són charnegos agradecidos que han renegat dels seus orígens.

2 comentaris:

  1. Cert, jo soc fill de manxegs i mai a Catalunya se m'ha menystingut o m'han dit "xarnego". Mai. En canvi sí que m'han dit "charnego" quan anava a la terra dels meus pares, com explicant-me el com se'm considerava a casa meva, tot això per persones que no viuen a casa nostra i completament ignorants de la nostra realitat diaria.
    Repeteixen tant les seves pròpies mentides que al final n'estan convençuts del què diuen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo només he tret el tema quan un castellà va venir a treballar al nostre laboratori. Ell donava per fet que fèiem aquesta divisió, però tampoc es va sorprendre molt que li digués que jo només sentia el terme a les ràdios espanyoles.

      Elimina

Cerca'ns a Google+