dilluns, 26 de setembre del 2011

No és la solució



El més curiós del cas dels pregadéus és que mentre els mascles ja no tenen cap els seus cossos segueixen enfeinats en l'assumpte. I després diuen que som els mascles humans els que pensem amb les gònades.


-Perdona que sigui tan brusc, però a tu el que et cal és tirar-te una altra mossa. Segur que així se t'arreglen tots els problemes.
-Raquel. Em dic Raquel. Com tornis a dir-me aquest altre nom. Això acabarà de la manera en què acaba en els pregadéus.
-Naaaah...!

dissabte, 24 de setembre del 2011

69. Reacció judicial



I aquesta ha estat la meva darrera aportació que he estat fent tres dies a la setmana al Racó. Ha estat divertit mentre ha durat.

Si algú té un diari i li agradaria tenir un ninotaire que m'ho digui. Ja ho trobarem.

Per cert, curiós el que escandalitza i deixa d'escandalitzar als nacionalistes espanyols, oi?

Enllaç a la publicació original en el Racó

-Què tenim avui?
-A veure, per una banda la denúncia de tres famílies que volen que els seus fills s'eduquin en castellà. Per l'altra, més de 120.000 valencians que ho han de fer en castellà en contra de la seva voluntat.
-Què? 3 famílies? Això és intolerable!

dimarts, 20 de setembre del 2011

Biotec.no.lògica 17 - Animals models


Biotec.no.lògica 16 - Biotec.no.lògica 17 - Biotec.no.lògica 18

Biotecnòleg: Insisteixo en tornar a les rates.
Biotecnòloga: El cas és que no són un model tan bo per a la malaltia.
Biotecnoleg: M'és igual!
Cartell: Sala de teixons.

dijous, 15 de setembre del 2011

64. Prevaricació nacionalista espanyola


La situació és estrafolària i no sé anomenar-la d'altra manera que prevaricació. Mentre a d'altres països són els representants electes els que fan les lleis mentre que els jutges només aproven i retornen lleis sense reescriure-les, a Espanya hi ha una tercera cambra inaccessible per als ciutadans però manipulada pels dos grans partits en què les lleis són reescrites tant com es vulgui i de forma impune. D'aquesta manera els partits grans tenen algú que els faci la feina bruta. This is Spain.

Enllaç a la publicació original en el Racó

I per tant, dictamino que tothom té dret a educar-se en castellà a Catalunya.
-Com ha anat a petar una llei nova en la resolució del recurs d'una multa de trànsit?
-Em venia de passada.

dilluns, 12 de setembre del 2011

La veïna no hi col·labora



Espero que la soprano de portentoses cordes vocals que m'ha inspirat la tira no es llegeixi el bloc ni el relacioni amb mi i per tant amb ella. XD

Això s'ha d'acabar! T'has de treure aquella mossa del cap d'una vegada!
Tu continua amb la teva teràpia de dibuixos.
Mentre estiguis ocupat no hi haurà res que et faci pensar en el que podria haver estat i no va ser.
No estic sentint gemegar a la veïna! No estic sentint gemegar a la veïna! No estic sentint...

dissabte, 10 de setembre del 2011

Zooil·lògic 15 - El joc de la processó


Zooil·lògic 14 - Zooil·lògic 15 - Zooil·lògic 16

Erugues:
-Hi, hi, quina broma!
-Els devem tenir impressionats!
-Mare de Déu, si ho sabessin!
-Des de lluny es deuen pensar que som una eruga llarguíssima!
Esquirol:
-És que és l'únic entreteniment que tenen?!

divendres, 9 de setembre del 2011

63. Ataquen Espanya!


Bé, un altre acudit en què vaig voler explicar, ara metafòricament, per què segueixo pensant que els periodistes i polítics no deuen saber de què parlen quan xerren dels "atacs dels mercats/especuladors" en aquells moments en què a la gent li fa por deixar diners a Espanya i conseqüentment puja la prima de risc. A vegades sembla que brandant la paraula "especuladors" ja hi hagi prou per deixar clar que darrere de tot hi ha algú més dolent que el dolent de les pel·lis de de Parchís i deixar de banda qualsevol anàlisi que intenti esbrinar què és el que passa.

A més, em feia gràcia dibuixar Espanya com a un captaire. :p

Enllaç a la publicació original en el Racó

-Si us plau, un préstec! El tornaré en un any!
-Mmm... no m'inspires massa confiança.
-Socors a mi la Unió Europea! Els mercats m'estan atacant!

diumenge, 4 de setembre del 2011

Mites amorosos



Com que aquesta línia de gargots ha anat creixent, al final m'he decidit per crear-ne una pàgina pròpia on estiguin ordenadets. Al final, els que s'ho mirin des d'un dispositiu petitó m'odiaran, amb tantes pestanyes. :p

I vosaltres què? Creieu que és un mite o no?

-I jo que sempre havia cregut que els famosos sospirs de mal d'amors eren un mite.
-Au, calla!

dijous, 1 de setembre del 2011

59. Si l'economia fos un arbre


Necessitava fer aquest acudit. Em sembla que molta gent identifica fàcilment la caricatura de l'esquerra. Els radicals del Tea Party apunt de crear una crisi fa quatre dies per negar-se a un repartiment mínim de la riquesa és un clar exemple d'on pot portar aquest extrem. Em sorprèn, però, que molts no siguin capaços de veure en el dia a dia el problema de la dreta. Fan comparacions amb països més rics i amb productivitats més elevades i es pregunten per què ells tenen coses que nosaltres no, i no pensen que no es tracta només de repartir, que no és que la riquesa sigui allà incondicionalment i només calgui repartir-la, sinó que s'ha de fer créixer i que si es reparteix més del que hi ha ens quedem amb res, amb una destrucció del capital acumulat mitjançant a càrrega impositiva, o en el cas dels PIGS, amb un deute de mil dimonis. Els que ara es manifesten, en una situació com la nostra demanant més i més repartiment per igualar-nos a països amb una renta per capita i productivitat superior a la nostra, no tinc clar que sàpiguen del tot què demanen. No es pot repartir el que no es té.

Enllaç a la publicació original en el Racó



MODEL LIBERAL FINS A L'ABSURD
-Que gran que s'ha fet! Repartim una mica de llenya?
-No que això faria que creixés menys!
-I si no el podem tocar de què servirà que creixi?
MODEL ESTAT DEL BENESTAR RESPONSABLE
-Enguany ha crescut un 3%.
-Guai, així podrem repartir una mica més de llenya que l'anterior i tot i així seguirà fent-se més gran.
PIGS
-Estem repartint tanta llenya com els països amb els arbres més grans.
-Ja t'ho deia. el problema era que estava mal repartida.

dimarts, 30 d’agost del 2011

Biotec.no.lògica 16 - Versat en òmiques


Biotec.no.lògica 15 - Biotec.no.lògica 16 - Biotec.no.lògica 17

Vaig fer aquest acudit per satiritzar la facilitat en què s'estaven creant nous camps d'estudi acabats amb el terme òmica, i he acabat estudiant l'albuminoma junt amb gent que estudia el fosfoproteoma...

Biotecnòloga: I què estàs fent ara?
Biotecnòleg: Res, faig de simple especialista en probetòmica, pipetòmica, matrasòmica i eppendorfòmica.
Biotecnòloga: O sigui que pringues al laboratori.
Biotecnòleg: Això, tu intenta treure'm mèrits i esplendor. Envejosa, més que envejosa.

diumenge, 28 d’agost del 2011

Sobre estupideses i estupideses



Reflexions filosòfiques profundíííííííssimes.

Per cert, fa poc vaig celebrar que havia aconseguit un rècord de visualitzacions en un acudit meu i em vaig preguntar quant trigaria a superar-ho... aconseguit! Iuhuuuuu! (^o^) El meu dubte és com dimonis m'ho podré fer per superar un número tan bèstia com aquest. He tocat sostre? He de reconèixer, però, que vaig rebre una petitoneta ajuda de no res.


-Li has d'insistir. Si jo estigués penjat com tu li insistiria.
-Sembla que no escoltis. Em va dir molt clarament que no. Què passa, que tu ets un d'aquells que creuen que quan una mossa diu que no, vol dir que sí?
-No, no... Només que si jo estigués en la teva situació, estaria ple de paranoies i esperances i em sentiria rematadament estúpid per no insistir-hi.
-Però molt, molt estúpid, eh?
-Doncs molt bé, gràcies per compartir els teus pensaments amb mi. Ara almenys ja no em sento rematadament estúpid per sentir-me rematadament estúpid.

dijous, 25 d’agost del 2011

57. Els polítics i les agències de rating


Ja ho vaig dir fa poc com l'havien cagada les agències de rating en el passat. Hi ha gent que té molts de motius per carregar contra elles. I evidentment això ha fet que s'hi apuntin els que van demagògicament en contra del capitalisme en general. I per demagogs els polítics, que aprofitant la demagògia dels anticapitalistes s'han apuntat al carro i carreguen contra les agències de rating.... quan puntuen malament els seus governs! Digues-los estúpids.

En aquest sentit quasi que em sembla que hauria de donar les gràcies a aquestes agències per protegir-nos dels polítics abans no en facin de l'alçada d'un campanar, arribant a un punt de no retorn, amb els diners públics.


Enllaç a la publicació original en el Racó


-Hem de treure a les agències de rating aquest enorme poder que tenen!
-Però si l'únic que han fet és opinar que el teu govern és un incompetent gestionant el diner públic.
-Precisament, fill. Precisament.

diumenge, 21 d’agost del 2011

Els instints femenins



Com, cap feminazi replicant-me? :p

-Però sí, ara que ho dius, les dones ens sentim més atretes pels homes que mostren confiança en si mateixos.
-I jo estava fet un flam.
-Alguns antropòlegs suggereixen que és un antic instint relacionat amb l'organització al voltant del mascle alfa.
-Això és ridícul.
-Jo només em posaré nerviós si la mossa m'interessa de debò. Si no hi tinc cap interès i només vaig a per sexe em relliscarà sobiranament que em pugui dir que no i semblarà que tinc més seguretat quan el que tindré és indiferència.
-Vist així, potser sí que hi ha alguna cosa que no acaba de quadrar.
-ELS VOSTRES INSTINTS US EMPENYEN A EMPARELLAR-VOS AMB QUI NO SE SENTI ATRET PER VOSALTRES!

dijous, 18 d’agost del 2011

52. I n'hi ha que encara piquen


Volia explicar en un acudit per què no trobo cap sentit a tot de crítiques que s'estan fent sobre com són de malvats els mercats i que injust que és que els devem diners i els seus interessos pactats de mutu acord.

Tenim dues opcions: podem renegar dels mercats i per tant no acudir-hi (el que la gent de tarannà liberal creiem que caldria fer, per cert) o podem acceptar-los com a opció i en coherència no criticar-los. Ara bé, fer-los servir voluntàriament per dir que són el diable que ens obliga a tornar-los els diners que primer els vam demanar, no té cap sentit. Llavors, si cal agafar mania a algú no és als mercats, sinó als irresponsables dels polítics que han portat a aquesta situació de crisi de deute sobirà amb les seves polítiques populistes de malversació de fons públics. Els mercats no és només que estiguin fent la seva feina. És que fins i tot estan fent el que els governs els havien manat que fessin! Queda molt ridícul sentir com es parla a vegades de l'FMI, com si no fossin els governs els que voluntàriament li demanessin diners en préstec. Com si aquest els obligués a quedar-se'ls a punta de pistola, tant sí com no. La realitat és molt diferent a aquesta.

Per cert, jo no només no hi entenc d'economia sinó que vaig molt coix, per això em va fer molta il·lusió la piulada d'aprovació que un economista de prestigi com en Xavier Sala i Martin en va fer i que va aconseguir convertir aquest dibuix en el que ha vist més gent de tots els que he fet (crec, vaja, segons el que almenys tinc controlat). De fet ha esdevingut la notícia més visitada en tot el mes al Racó. A veure quan trigo a superar-me. :P

Enllaç a la publicació original en el Racó

Manual del bon governant demagog
1 - Promets en campanya el que no tens diners per a pagar.
2 - Com que pujar els impostos fa lleig, per a costejar-ho demanes un préstec a un interès pactat als mercats.
3 - Com que no pots tornar-lo en demanes més a l'FMI i vas fent el deute cada cop més gros.
4 - Quan tot peti culpes els mercats per haver-te deixat els diners que els havies demanat voluntàriament.
-I si t'ho muntes bé, el populatxo responsabilitzarà els mercats de la teva mala gestió i fins i tot et tornaran a votar per a què els salvis d'ells.

diumenge, 14 d’agost del 2011

Com agradar-li



-Llavors, segons tu, creus que tinc alguna opció, amb ella?
-Home...
-Tu ho has dit. Segur que no va oferint els seus llavis al primer que passa.
-...si jo t'hagués dit de besar-me i m'haguessis dit que no, sens dubte m'hauria sentit ofesa. No. Realment, ara no tindria cap interès per tu.
-Què puc fer, llavors?
-No sé... En el teu cas caldria un canvi dràstic.
-Creus que he de ser més llançat? Més segur? Donar més imatge de confiança en el que faig?
-Jo estava pensant em esteroides.

dimecres, 10 d’agost del 2011

Els orbs de la ciència

Fa més d'un any vaig fer aquest pòster per al laboratori. Tenia un doble objectiu. El primer, explicar de forma amena un de les pilars de la ciència: els estudis amb ceguesa. Però aquest només era una excusa i fil conductor. L'altre era denunciar un cas en concret en què alguna cosa semblava no quadrar i en què el resultat no va ser massa just per al grup.


Em va quedar espès o si no s'és del ram es llegeix bé?

Pitgeu-hi per a fer-la més grossa si trobeu la lletra massa petita per a llegir-ho bé.

ELS ORBS DE LA CIÈNCIA.
És popularment conegut que la justícía ha de ser cega.
Però no ho és tant que la ciència també ho ha de ser.
Depenent de l'experiment poden caldre diversos cecs per poder reduir al màxim la subjectivitat i atribuir validesa a les dades.
El primer és el pacient.
-El punt PC6 de l'acupuntura funciona. Ho sé per què ho he provat en mi mateixa.
Aquesta dona podrà tenir una evidència, però en no poder-los distingir de la seva imaginació i desitjos, no està capacitada per a fer aquesta afirmació categòrica.
El segon és l'avaluador.
-Que a un gos li funcionés l'homeopatia demostra que no és un frau.
-A un animal no li pot afectar el placebo.
I com sabies que li anava bé?! T'ho deia ell o era la teva humana opinió?!
El tercer, més desconegut, però no per això menys important, és l'anàlisi estadística.
-Mmm... es nota molt que aquesta rèplica de Western no ha sortit bé... L'exclouré de la mitjana per al càlcul de volums.
Malgrat el que pugui semblar, no és ni molt menys una qüestió mecànica.
Aquests són tots els casos? NO N'hi ha un quart que en aquest laboratori ens han fet valorar.
El d'editors i revisors!
-Ostres, un article del genial Petricoin. I jo perdent el temps amb el d'aquest mort de gana.
-Recordes la revisió que vam rebre del JPR?
-Com no ho he de fer si portem mesos treballant en els experiments extres que ens van demanar?
-Doncs en Petricoin hi acaba de publicar pràcticament el mateix estudi sense demanar-li que arregli els mateixos serrells que ens han exigit a nosaltres.

dimarts, 9 d’agost del 2011

51. Retallades a la piscina municipal


Aquesta vinyeta m'agrada especialment. En un sol acudit he aconseguit entaforar la temàtica de l'estiu, la problemàtica de les retallades i una burla a la pseudociència de l'homeopatia. Això sí, per a entendre-la cal conèixer els pseudoprincipis en què es pseudobasa aquesta ximpleria.


-Per a estalviar en despeses hem substituït la farmaciola per un tractament homeopàtic contra els ofegaments.
-Què té?
-Aigua diluïda.

diumenge, 7 d’agost del 2011

El desesperant llenguatge femení



Em sorprèn que a aquestes alçades del còmic encara no m'hagi aparegut cap feminazi histèrica dient-me el nom del porc pels tòpics de la temàtica. :p

-Ei, deixeu-me estar! El vostre plantejament és un insult per a ella! Des de quan una dona pot ser tan contradictòria entre el que diu i vol?
-Res. No em passa res.
-Vull que siguis sincer. Creus que em senta bé?
-No cal que ho facis, si no ho vols. Fes el que vulguis. A mi no m'importa.
-Aaaarrrgh!

dijous, 4 d’agost del 2011

47. El poder de les agències de rating


Les agències de valoració només donen opinions. Res més que això. No se m'acut cosa més estúpida que voler impedir per llei que algú valori en veu alta si una inversió és o no segura. Ja no et dic si ho fa des d'un altre continent. De debò que algú pot creure que això és legislable? Fa uns anys la van cagar estrepitosament quan van valorar com a bones unes inversions que eren desastroses (les subprimes i tota la pesca). La van cagar però ben cagada. Ara, però estan fent bé la seva feina i estan indicant que hi ha països europeus que estan tenint problemes d'insolvència (els grecs necessitarien pujar els impostos més d'un 400% per tornar el 170% del PIB que deuen). Reacció dels capitosts europeus? Demanar a les agències de valoració que no facin la seva feina i que menteixin. I a més amenaçar amb crear una agència europea que en comptes de valorar si les inversions són segures es dediqui a dir que ho són per sistema... delirant, sincerament. Segur que una agència amb aquest perfil tindria una graaaaaan influència en les decisions dels inversors.

Però que no havíem dit que era catastròfic que indiquessin que una mala inversió és bona? A què ve ara que demanin expressament que ho facin? Doncs bé, per una part la normativa del Banc Central Europeu permet que es presenti el deute sobirà com a aval per a un nou crèdit, sempre i quan el país tingui bona valoració. Valoració feta per qui? Per les agències de valoració, efectivament. Per una altra part, les lleis de pensions prohibeixen invertir en valors que no siguin molt segurs. Segurs segons qui? Segons les agències de valoració, no faltaria més. Segur que les intencions en què es van elaborar aquestes regulacions eren boníssimes. Seguríssim. Però el cas és que ara, si la qualificació baixa els bancs hauran de tornar un munt de diners de cop al BCE i es col·locaran en una situació financera dificultosa per a ells.

En aquestes condicions, i tenint en compte el que hi arrisquen invertint-hi, algú s'estranya que als bancs els acolloni invertir en deute sobirà i que la prima de risc faci les pujades que fa?

Que els polítics no us enganyin. La sensació que em transmeten és que si es posen a parlar de la desregulació davant la que estan indefensos es deu a què han d'amagar una legislació que és una pífia considerable. Així s'espolsen les culpes i fan com si ells no tinguessin res a veure amb la situació creada.


-Es pot saber qui ha donat tant de poder a les agències de rating com per poder decidir quins estats fan fallida?!
-Vostè. Miri. Aquí. A les normes del Banc Central Europeu.
-Apa, que curiós.
Cerca'ns a Google+