16. A cal sastre

Una aspecte guai de què amb un estil com aquest només em calgui dedicar uns segons a cada personatge és que em permet fer escenes de multituds en un moment. :D

-No són els del PSPV, aquells?

15. Els resultats són "tot i" o "degut a" l'acampada?

Segueix l'humor de ficar el dit a l'ull a la gent amb il·lusions...


-No ho entenc. Ens vam ajuntar un munt de gent amb valors progressistes i vam demanar a tothom que coneixíem que no votessin ni al PP ni al PSOE.
-Doncs el PP ha arrasat.
-Què pot haver fallat?

14. Post acampada

Aquest acudit podria titllar-se d'humor negre. És com si esmicolés els somnis de milers de persones. Ho sento, nanos, és el que hi ha. Calia despertar-vos del vostre somni. Cruel? Cínic? El que hi ha.

Gràficament, no m'acabo de decidir si fer els ulls amb els marges oberts o tancats. Tancats potser queden millor, però no sé... potser queden massa James David...

-Com llavors tot això no ha servit de res?
Cartell: Democràcia real ja!

Drac dormint a la llum de la Lluna

Temps enrere em va agafar per carregar pel món un llapis i una llibreta per gargotejar-hi en els moments en què m'avorrís. A la primera pàgina hi vaig fer un drac... i això va determinar el contingut de la tota la resta en què hi vaig anar posant diferents versions del mateix tipus de criatura màgica. Jugava amb els dissenys i intentava que fos una mena de drac diferent a cada pàgina: oriental, occidental, gargolític, disneià... el repte era que cada un fos diferent a l'anterior. Com que molts eren fets a hores intempestives de la matinada, uns quants van acabar tenint la nit i la son com a temes de la il·lustració. Aquest drac dormint a la llum de la Lluna vora un estany n'és un exemple.

Havent desenterrat i tret la pols de la llibreta em va semblar que contenia imatges que podrien ser maques de penjar. Però entre que estaven en fulls quadriculats i plens de difuminats a llapis, l'escannejat no quedava gaire bé. Així doncs, m'he entretingut una estona amb aquest, per què es basava en formes senzilles que em permetien vectoritzar la imatge. Passar-la a net, en certa forma. El repte ha estat les ombres de l'aigua. La part de dalt era fàcilment vectoritzable. Eren grans superfícies de blanc o negre. La de sota, en canvi, era un conjunt de difuminats de diferents densitats. Al final s'han convertit en ratlles. :p

Es presenta Cavall Droid: ara podeu veure Gargots des del vostre Android!

La gent de El nen que estima la crema d'espàrrecs, ha estat treballant de valent per presentar Cavall Droid, una aplicació gratuïta per a l'Android que està dissenyada per permetre la visualització ràpida, senzilla i còmoda dels webcòmics de la blocosfera catalana.

Aquí podeu fer un tast de la patxoca que fa:

Si us ha convençut, només heu d'anar a la pàgina de l'aplicació i descarregar-vos-el. Si encara no us heu acabat de decidir, penseu que el meu bloc ha tingut l'honor de situar-se al mateix nivell de tot d'altres com:

• Aleix Saló
• Andrea Down
• El noi que estima la crema d'espàrrecs
• El Tentacle
• La Tira de Cargols
• Millor Impossible
• Nicloau, el cuc adicte al sexe
• Puigbert

Webcòmics.cat està en procediment de passar de Slinkset a Pligg, o sigui que momentàniament està fora de servei, però així que es pugui s'hi inclourà. Evidentment, si n'apareixen de nous, podran ser afegits així que ho vagin demanant als propietaris de l'aplicació.

Tota aquesta munió d'humor fàcilment en el palmell de la vostra mà. Si teniu Android, no sé què espereu per instal·lar-vos-el!

Biotec.no.lògica 12 - Sorpreses a l'autoclau

Biotec.no.lògica 11 - Biotec.no.lògica 12 - Biotec.no.lògica 13

Les presses no són bones per a fer segons quins dibuixos. Aquests braços creuats en són una mostra...

Biotecnòloga1: Va essent hora de trucar al tècnic.
Biotecnòloga2: Sí, fa temps que l'autoclau no va fi.
De dins l'autoclau: VOLARE!!! OOOOOOOOOOHHH!!

13. Hi tornaran?

Demà el dia acaba en 0 i per tant l'acudit no serà d'actualitat. Aquest és, doncs, l'últim dia abans de la clatellada que es fumerà un partit en concret i és per tant el millor dia per a reflectir-ho.

Per cert, creieu que ho diran? La resposta diumenge.

ACTUALITZACIÓ: Acudit publicat en el Web Negre (Número 76, pàgina 9).

-Creus que aquest cop ho faran?
-Home... serà tot un repte, però la tradició és la tradició.
-No sé... jo crec que es passaran si aquest cop també diuen que han guanyat.

12. Propaganda electoral

Que tota l'expressió quedi limitada a un sol ull, obliga a forçar molt la gestualitat si es vol que aquesta s'entengui. Crec que comença a agradar-me el disseny d'aquestes coses. Ha canviat força des de l'inici, però ara m'han semblat més bufones. I només m'han calgut dotze acudits per arribar a aquest punt. Potser només és cosa meva, no sé... el temps ho dirà.

ACTUALITZACIÓ: L'acudit també és en el web del Jueves.
ACTUALITZACIÓ 2: Acudit publicat en el Web Negre (Número 76, pàgina 7).

-No sabia que haguessin tret un nou canal dedicat a la propaganda electoral.
-Però si no l'han fet...
-Doncs s'estan passant.

11. Pel que queda, per què matar-s'hi?

He repetit un element que ja havia fet servir en una altra vinyeta. Aquesta mena de vinyetes prefabricades és normal que tinguin elements afegits que es repeteixin contínuament i que siguin recognoscibles d'una llambregada. Així es crea un microunivers que dóna personalitat al còmic.

ACTUALITZACIÓ: Acudit publicat en el Web Negre (Número 76, pàgina 9).

Bé, com a estes hores ja queda tan clar que arrasarem, hem decidit que deixarem de mentir, ocultar i manipular en general, i parlarem sense embuts de la corrupció del partit que controla la cadena. Total, qui a hores d'ara no ho sàpia és per què o bé no ho vol saber, o per què li importa una fava.

10. Ja falta menys!

Tinc la tendència, per senzill que siguin els personatges que m'inventi, de fer-los girar i mostrar-los des de tot de graus diferents. Tenia interès per veure si des de tres quarts d'esquena encara s'entenia què eren. I no ho tinc clar, sincerament. Suposo que depèn de si ja has vist abans els personatges.

-I aquesta celebració?
-Que ja ha passat la meitat de la campanya?
-Iuhu!

Com seré l'any 3011?

La conversa va anar més o menys així:
-Mireu quin avatar més xulo que m'he fet.
-Mola!
-Cadascú se n'hauria de fer un de propi.
-L'altra opció és que tu ens facis els nostres.



NYACA!

Aquest home és un crack! ;)

Altres paranoies

Fa uns dies vaig crear una nova pestanya en el bloc amb el títol altres paranoies. Com hi explico, és un recull, més resumit que en les altres tres, dels missatges del bloc fent servir el mètode de les etiquetes.

El motiu que m'ho va portar a fer (encara que si aprenc com arreglar-ho, em sembla que no ho canviaré) és que, no sé per què, ha volat l'arxiu de missatges del bloc que permetia accedir a tot el que he fet de forma cronològica. D'aquesta manera faig més visible i fàcil de trobar tota aquesta feina ja feta.

El més curiós és que amb totes les etiquetes que ja tinc, aquest és el primer missatge que no sé on posar i que em temo que es quedarà orfe...

9. L'Hereu fa campanya amb un documental sobre ell

Fent proves de posar altres elements a la vinyeta, veig que s'hi integren i conjunten la mar de bé. En aquest sentit crec que queda maco això de fer servir dos tons de la mateixa gamma per al contorn i el farciment.

Aquest cop, per a la versió en castellà de la vinyeta, m'he permès una petita llicència adaptativa en la traducció.

Aquest acudit ja va ser publicat ahir al Web Negre (número 75, pàgina 4).

Efecte normal del documental Els nyus al Serengueti del 33 a la tarda.
Efecte normal del documental Estic convençut de la campanya de l'Hereu.

8. Preocupació per les eleccions

Una altra paranoia meva: cal que siguin tots de les mateixes dimensions aproximades o puc fer-ne uns més grossos que altres? Desgraciadament, pel que veig, o estan tots sobre el mateix pla o hi ha un xoc entre dimensions i perspectiva...

ACTUALITZACIÓ: Acudit publicat al Web Negre (número 75, pàgina 8).

-La veritat és que estic preocupadíssim pel resultat de les eleccions i el que puguin representar per a la unitat d'Espanya.
-Però si als llocs més conflictius només són municipals.
-Ah, no, jo encara parlo de les escoceses.

7. Tunejat en cadena

Em va fer gràcia llegir aquesta notícia. Si no esteu al cas, es veu que temps enrere, l'únic brau d'Osborne que hi ha a les illes Balears va aparèixer pintat amb la bandera gai. Com a resposta, un grup espanyolista va desplaçar-s'hi expressament a repintar-lo de negre. Això va provocar que un altre cop, gent de la terra el pintessin, aquest cop amb floretes, cosa que va provocar que tot seguit el repintessin de negre... ignoro l'estat actual de la bèstia.

Com a diversió sembla entretinguda. Com a picabaralla innocent i original (a altres llocs tiren bombes, tu). I els d'Osborne deuen estar fregant-se les mans davant d'aquesta propaganda gratuïta.

Pel que fa a la qüestió gràfica, l'invent anterior em va fer qüestionar com seria el dibuix si sí que tingués línia de contorn però aquesta no fos negre. No tinc clar què queda millor, sincerament.

ACTUALITZACIÓ: Acudit publicat al Web Negre (número 75, pàgina 15).

Zooil·lògic 9 - Sopar de categoria

Zooil·lògic 8 - Zooil·lògic 9 - Zooil·lògic 10

Entremig de tota aquesta follia que m'ha agafat per la sèrie amb un parell, no pensava deixar de banda les altres sèries del bloc i que surten els dies que acaben en 0.

En tots els animals estic intentant aplicar unes regles generals que els estandarditzin a l'hora de dibuixar-los. Amb els insectes, però, estic fent excepcions, antropomorfitzant-los en major grau. Tot i així, em sembla que no desentonen amb la resta.

D'acudits sobre els sopars dels animals me n'han vingut uns quants. No serà aquest l'últim. (^-^)

-Mare meva, has vist quins preus?
-Un dia és un dia! No mengem caoba cada setmana.

6. Proves de la mort

Un crack que em dóna mil voltes amb el dibuix em va dir que si provava de fer aquestes criaturetes directament sense el contorn negre podria evitar que semblessin ous, patates, ametlles o a saber què més. Em va semblar molt bona idea i ho he provat.

Quant als ulls, ja vaig dir que les rodonetes em restringien les possibilitats, però d'altra banda, només els punts podrien fer que destaquessin menys les expressions. Potser la solució és aquesta barreja amb els ulls com en la primera versió, però destacats amb blanc.

Quant als braços, no tinc clar si fer-los gruixudots o estretets.

...per cert..., ara em semblen M-and-M. :p

ACTUALITZACIÓ: Acudit publicat al Web Negre (número 75, pàgina 15).

Mentrestant, a una dimensió paral·lela
-Es pensen que som ximples i que ensenyant-nos fotos de l'Obama n'hi ha prou?
-Sí, com si no haguessin tingut temps de potinejar-les amb el Photoshop.

Fons d'escriptori corporatiu

Recordeu el logotip proteòmic que vaig dissenyar per al laboratori? Doncs ara m'ha donat per versionar-lo i fer-ne un fons d'escriptori corporatiu (1024x768).

Clicant-hi accedireu a la imatge de mida original.

ACTUALITZACIÓ: Per petició popular (i no faig conya) he fet la versió 1280x1024 del fons d'escriptori. La trobareu pitjant aquí.

Españistán: Crònica d'una generació

Totes les generacions tenen alguns ninotaires que serveixen de referència per entendre els problemes de la seva època. Així, mirant el passat, un pot recordar el sarau que va organitzar en Junceda amb el seu dibuix al Cu-cut!, la gana de la postguerra espanyola retratada per Carlos Giménez o les burxades constants que en Cesc o en Perich anaven fent als de dalt durant la transició.

Però i la meva generació què? Qui hi ha que expliqui les nostres cabòries? Fins ara, podria semblar que encara érem massa joves per esperar a tenir-hi algú, que el més proper que hi havia eren en Monteys i en Fontdevila, que ei, m'encanten, però que són una gent que ja porta catorze anys fent una secció dirigida als joves...

No cal esperar més. L'omplidor d'aquest buit s'anomena Aleix Saló, algú, que per sort meva només em porta mig any de diferència i que va narrant els problemes socials així que en anar voltant per la vida se'ls va topant.

En el llibre anterior, estant jo en plena tasca de trobar una feina per la que havia estudiat, va tenir el detall de treure el llibre Fills dels 80 en què explicava els problemes en què es trobava la gent de la nostra generació quan intentava espavilar-se pel seu compte. Em va semblar molt adient pel moment que vivia.

Més tard, hi van haver canvis en la meva vida, i l'home ara li ha vingut per explicar, en aquest nou títol, els problemes en què es pot trobar algú de la meva edat en la situació socioeconòmica actual. No només els hipotecaris. Convertint Espanya en una mena de Terra Mitjana, narra un epopeic viatge a través d'aquesta que li serveix de pretext per anar despotricant de tot amb el que es troba, fins i tot, atenció, de les mancances laborals dels investigadors científics patris. Cosa que per altra banda vol dir que són antològiques i que per tant no sé jo si me n'hauria d'alegrar tant de què en parli...

En fi, que si bé per una banda em fa ràbia que sent mig any més jove ja hagi arribat a on ha arribat, per l'altra celebro que per més temps que passi, aquesta distància mai canviarà i que així que vagin passant els anys seguirà narrant tot allò que el faci enrabiar, que en bona part preveig serà el mateix que em faci enrabiar a mi.

Si hagués de fer una crítica a l'obra només seria el format (18 euros! Que la nostra generació és mileurista!). Els seus dibuixos s'identifiquen amb facilitat i són prou expressius com per què no calgui que siguin tan grossos i es puguin representar més petitons en un format com el dels mini àlbums francesos, tipus Paco Roca a Astiberri, que d'uns anys ençà s'estan posant de moda. Reduir-los fins i tot diria que els faria més bufons. D'altra banda, posant-hi més vinyetes (per dir-ne d'alguna manera) per pàgina jo diria que ajudaria a fer l'àlbum encara més fluid.

5. Tu, tot, tothom!

Em sembla que els anteriors eren massa grans. Són prou senzillets com per què amb aquesta mida segueixin interpretant-se bé. Fins i tot es veuen més bufons i a més permeten introduir-hi, si cal, altres elements.

Els altres acudits de la sèrie els he anat acompanyant d'un enllaç a la versió en castellà de la vinyeta. No em pregunteu per què aquest cop no ha estat el cas, però.

Uau, amb aquest he aconseguit penjar un acudit diferent cada dia laborable de la setmana! Doncs era veritat que prefabricant-los es poden fer més ràpid. Ara em falta trobar com prefabricar gràcies que siguin gracioses. Això crec que té més conya...

L'acudit ja va ser publicat ahir al Web Negre (número 74, pàgina 17). En total m'hi han aparegut quatre en aquest número. Rècord personal.

Ah, per cert, això no ve a tomb de res, però si no m'he descomptat, aquesta és l'entrada número 100 del bloc i fos del que fos l'escrit, havia de dir-ho. Podeu celebrar-ho amb mi subscrivint-vos al bloc, ara que acabo d'activar la possibilitat de fer-ho. :p

-Tu, tot tothom!

-Començo a pensar que veus testaferros etarres a tot arreu.