Zooil·lògic 13 - Septemanticruxtata

Zooil·lògic 12 - Zooil·lògic 13 - Zooil·lògic 14

-Ja no sap què fer per semblar dur.

44. Per què puja la prima de risc?

Dedico aquest acudit a tots aquells periodistes que parlen d' "atacs d'especuladors" cada cop que volen demostrar que no entenen com funciona la llei de l'oferta i la demanda. Vosaltres també feu un d'aquests "atacs" quan no en compreu, estimats conspiranoics.

Enllaç a la publicació original en el Racó

-És increïble els atacs que estan fent els mercats! Has vist com està la prima de risc?

-Atac de qui? El que passa és que ningú s'atreveix a comprar deute sobirà. Inverteix-hi tu també i així ajudaràs a què baixi.

-Sí, home. Si volgués eixugar-me el cul compraria paper higiènic abans que bons escombraries.

El primer petó

Anterior - Següent

Seguim amb la sitcom. Si me n'he sortit bé amb el disseny psicològic dels personatges, el guió, els diàlegs, etc... a l'última vinyeta més d'un hauria d'haver sentit dintre el seu cap un "ooooooh..." com el de les comèdies amb riures enllaunats. Si no ha estat així en cap cas... doncs a seguir practicant...

A vegades les sitcoms necessiten un contrapunt de mal rotllo per servir de base per a d'altres acudits (U_U)

-Perdona'm, però algú t'ho havia de dir: vas cometre l'error de la teva vida, negant-te a fer un petó a la mossa dels teus somnis.

-El que tu diguis.

-A més..., no sé com dir-t'ho..., quan per fi tenies l'oportunitat de fer el teu primer petó...

-Els meus llavors ja han tocat llavis femenins.

-Perdona, és que no sols parlar de la teva vi...

Grolleria censurada

-Déu, com pots ser tan ordinari?!

-Però tot i així no puc dir haver tingut allò que es coneix com a un primer petó... I el que ells em proposava seguia sense ser-ho.

42. Donacions desinteressades a Intereconomía

No digueu que no hi heu pensat tots. Se'n poden fer moltes variacions d'aquest acudit. Això de Save de Fachas és una picada d'ullet a El intermedio.

Enllaç a la publicació original en el Racó

Concepte: Visca Catalunya lliure!
Concepte: Save de Fachas
Concepte: !¡*¡!
Concepte: Gora Euskadi!
Concepte: Us deven tantíssim!
Concepte: Per Catalunya!
-Per favor, digues-me que almenys un és dels nostres.

Biotec.no.lògica 15 - La quadratura de la recta

Biotec.no.lògica 14 - Biotec.no.lògica 15 - Biotec.no.lògica 16

El que és capaç de treballar el magí, abans d'admetre que cal repetir una recta patró... (U_U)

Biotecnòleg 1: Que et dic que s'ha contaminat!
Biotecnòleg 2: I jo que la DO s'ajusta a una corba hiperbòlica de grau 18 en un espai de 19 dimensions!
Biotecnòleg 1: Torna-hi.
Biotecnòleg 2: Si és que la clava!

Missatges femenins contradictoris

Còmic més estret a partir de la meitat, gentilesa de les incapacitats de programari del Blogger:

Anterior - Següent

Bé, ja vaig deixar caure la possibilitat de muntar una mena de sitcom a partir de donar voltes a un detall aparentment irrellevant. Com en tota sitcom, vaja. Quant podrà donar de si un senzill petó?

-I fins on vas arribar, amb aquella mossa?

-Fins enlloc.

-No us vau fer ni un petó?

-No, i ara.

-De fet, m'ho va proposar i li vaig dir que no.
-Crec que m'he perdut alguna cosa.
-Hauries d'haver vist com m'ho va plantejar. Li estava fent llàstima i com que és bona noia se sacrificava per a fer-me un favor, donant-me una cosa que desitjava. Me la vaig imaginar parada, totalment quieta, esperant a què jo ho fes tot. Ja saps, com si fos la típica noia amb poca experiència se...
-Però quan va ser això?
-Després que em donés carabasses i estigués hores intentant convèncer-la del contrari, explicant-li com m'agradava i per què.
-Però no se't va ocórrer pensar que li agradava el que li explicaves i que t'estava donant llum verda?
-No, no. i ara. Va ser molt clara dient-me que no. Abans m'ho havia dit moltes vegades.
-Però tiu, ningú canvia d'opinió un cop la formula en veu alta.  Absolutament ningú. Rectificar és considerat un defecte, mai una virtut de savis. Ella deuria esperar que la besessis com a excusa per a poder-la canviar sense que semblés estúpida per haver-ho fet. Però de debò et penses que una noia et podria oferir els llavis només per què li fas llàstima?
-Apa, apa, com vols que fos tan recaragolada. Va ser molt clara en el seu no.
-Tiu, sembles autista. No te n'assabentes de res. Ara entenc que no lliguis mai. Et va oferir l'oportunitat i la vas deixar escapar.
-Bla, bla, bla.
-I mira que està bona.
-No m'escalfis el cap. Jo hi era. Jo sé el que a dir i el que volia dir. I tinc l'absoluta tranquil·litat de saber que besar-la no hagués canviat res.

39. Argumentant contra la Llei òmnibus

Moltes vegades, una cosa que no he acabat d'entendre és per què un cop hi ha una majoria parlamentària diferent, triguen tant de temps en aplicar allò que havien promès en els seus programes electorals. Entenc que hi ha casos en què hi pot haver molts de tràmits pel mig, o que calgui donar avisos a la gent per a què reconverteixi o adapti un sector abans no comenci a aplicar-se el nou reglament. Però hi ha molts canvis que pot costar d'entendre per què triguin tant a fer-se. Els polítics no estan per treballar? No ho havien promès? Doncs que compleixin!

Ara CiU ha volgut canviar moltes coses de cop i els partits han sortit dient que és un abús parlamentari i que era una cosa absolutament antidemocràtica. Potser sí que ho era. Ara bé, no m'han sabut explicar per què i certes declaracions demanant que s'alenteixi el que tots sabem que igualment s'acabarà aprovant, m'han fet la sensació de què de fet eren una forma de filibusterisme que perseguia retardar, a cost de la butxaca dels ciutadans, el que igualment s'acabarà aprovant.

O sigui que no és que negui que la Llei Òmnibus sigui dolenta. Tan sols dic que molts no hem acabat d'agafar per què. Que potser l'oposició no s'ha sabut explicar i que el missatge que ha arribat no els ha fet cap favor.

Enllaç a la publicació original en el Racó

-Oh, no, el nou govern vol canviar moltes lleis!
-I ho vol fer ràpid!
-I sense perdre temps!
-Ni gastant els recursos que costaria fer-ho lent!
-No tinc clar que estiguem sabent transmetre bé la gravetat de la llei òmnibus a l'electorat.

Zooil·lògic 12 - L'estrany costum de l'estruç

Zooil·lògic 11 - Zooil·lògic 12 - Zooil·lògic 13

-Ostres! Per fi has aconseguit desenterrar-te!

Visita d'en Jorge Cham a Barcelona

Anterior - Següent

Com que tan aviat és que sí com que no, que quedi clar: aquest autobio SÍ que té una base real.

Ara ho sap tothom Andrés, ja no ho podràs amagar enlloc. Sóc cruel. Ho sé.

Quant a les autobios més fictícies (anades d'olla), estava pensant si podria agafar el fil argumental de la mossa per a fer una sitcom, prenent una anècdota aparentment intranscendent i donant-li voltes. Ja veurem...

Per cert, abans tenia el sistema de valoració d'estrelles de l'Outbrain. No sé què coi va passar, que d'un dia a l'altre va volar. Ara, el Blogspot permet d'afegir-lo sense recórrer a un servei extern. Així doncs, ho he afegit. D'ara endavant, qui vulgui pot votar cada post i indicar el nombre d'estrelletes que reflecteixen el grau de satisfacció i plaer generat per la lectura del contingut. Es prega als trolls, d'abstenir-se.

-Quina ràbia, se m'ha girat feina al lab i no podré anar a la xerrada d'en Jorge Cham.
-Si vols i tinc temps d'anar-hi, m'hi atanso i demano que et firmi algun dels seus llibres.
-Uh! Mil gràcies. Agafa'm el número 1, que té les primeres tires. Ja ho trobarem.
For Andrés.

38. Evolució de la xenofòbia a Catalunya

Aquest ha estat el primer acudit de debò al Racó. He volgut començar amb un de punyent encara que no sigui d'absoluta actualitat amb el que està passant. Coses del màrketing webcomicaire.

Es pot interpretar lliurement de dues maneres: com a una crítica a la humanitat en general per la seva estupidesa desmesurada que no aprèn res ni a la de tres, o com a una crítica directa al PP per defendre al mateix temps que no integrar-se en la societat d'acollida és un dret fonamental irrenunciable, però també una terrorífica amenaça que cal combatre. Tot depenent de si el resultat fa augmentar la presència del castellà a Catalunya. Si algú amb mancances elementals en les habilitats interpretatives creu que el que estic fent és advertir de l'amenaça àrab, se'n pot anar directament a cagar a la via.

Com vàreu poder apreciar ahir, la participació al Racó ha afectat la freqüència de publicació aquí. Si voleu estar al dia i no perdre-us cap dels "Amb un parell", caldrà que pitgeu a l'enllaç que he col·locat a la dreta del bloc i aneu a la galeria d'acudits del Racó. Em semblaria lleig publicar paral·lelament aquí absolutament tot el que sortís allà i a més al mateix ritme. O sigui que no ho faré.

Per cert, de cara als indocumentats en història. A inicis del segle XX, "murcianus" era el terme que es feia servir despectivament a Barcelona, de mode semblant al després més popular "xarnegus", per a referir-se als castellanoparlants immigrats en general. Va ser llavors que va arribar la primera gran onada migratòria castellanoparlant, amb la crida de què calia mà d'obra per a construir el Metro de Barcelona i com que la majoria eren murcians van ser anomenats "murcianus" en general de la mateixa manera que a Argentina diuen Gagegos a la gent de  nacionalitat espanyola en general.

Pàgina original de publicació.

Badalona 1910: Aquests murcianus, no és només que vinguin a robar-nos la feina, és que no s'integren el més mínim fins al punt de no fer cap esforç per a aprendre la nostra llengua.

37. Leidis an gèntelmens, a partir d'avui, "Amb un parell" és publicat al Racó Català

Vaja, doncs potser sí que alguna de les coses dites en un acudit autobio tenia algun rerefons de realitat. :p

Doncs sí, senyors, sí. Em professionalitzo com a dibuixant. I en la més fàcil de les categories: com a humorista gràfic de més o menys actualitat. Amb un parell. D'ara endavant els acudits d'aquest servidor apareixeran tres cops a la setmana al Racó Català. I aquest, que ho anuncia, és el primer dels dibuixos. Intentaré aguantar, oferint el millor que pugui, per a què triguin tant com sigui possible a demanar-me el cap. No prometo res.

Aquí teniu l'enllaç directe a la publicació original. :)


-Hola, de la mà del RacóCatalà tinc el plaer de presentar-vos Amb un parell, un webcòmic en català. I l'estrenem avui. A inicis de l'estiu. Quan no hi ha activitat política ni notícies en general. Digues-me massoquista, també. O imbecil, directament... esperem que us agradi.

Les causes del frenesí dibuixador

Anterior - Següent

OK, em sembla que el que havia estat el meu avatar se m'ha sortit del mare del tot. Quasi que he dubtat de canviar-li el nom per un altre, però suposo que a aquestes alçades quedaria lleig... en tot cas, espero que els descendents d'en Schulz no em demandin per copiar el leitmotiv (que no els acudits) de la "nena pèl-roja".

-I a tu què t’ha agafat amb aquest frenesí dibuixador? Portes uns mesos així com bastant prolífic.
-És una teràpia de xoc que m’he autoimposat.
-Teràpia?
-Feia uns mesos que tenia una cabòria monopolitzant-me el cap i vaig pensar que la manera de què em deixés de martiritzar seria introduint-hi competència.
-Home, té el seu sentit. Està ben pensat, de fet. Fer tants d’acudits vol el seu esforç i per a ser constant necessitaràs estar tot el dia pensant en la broma de demà i això evitarà que mentrestant pensis en altres coses que et tormentin... però...  ...no corres el perill de què mentre dibuixis ho facis pensant que la raó és per no pensar en aquella mossa?
-DONCS FINS ARA NO, GRÀCIES!

Publicació d'una vinyeta en paper

D'acord, sé que havia dit que aquesta setmana encara tocava un últim acudit de la sèrie amb un parell, però he decidit canviar el calendari per a mostrar-vos-en aquest altre:

Ja l'havia enllaçat anteriorment, però només en la versió en blanc i negre que és la que demanaven les normes del concurs Josep Escobar. Així en color fa més patxoca. I vaja, que és que es veu que no he guanyat, però que me'l publicaran en paper per haver quedat finalista. Podria haver estat pitjor, suposo. :p


-Vosaltres sempre heu intentat imposar la vostre voluntat contra la de nosaltres el poble. Però tot i el vostre regnat de terror romanem amb la determinació necessària per a fer-vos saber quina és la posició del poble.
-La nostra posició és central. Som juuuuuuust enmig.

Biotec.no.lògica 14 - Ressaca anestèsica

Biotec.no.lògica 13 - Biotec.no.lògica 14 - Biotec.no.lògica 15

En exclusiva per a vosaltres, per fi sabem què passa pel cap d'aquesta gent quan es desperten i comencen a fer aquesta mena de coses rares.

És curiós poder veure uns dibuixos de fa pocs anys i pensar que hi ha errors grollers que avui dia ja no cometria.

Ratolí 1: Uix! Quin mal de cap!
Ratolí 1: Em sento com si hagués clavat cops de cap contra el terra. Deu ser ressaca, perquè no recordo res.
Ratolí 1: EI! Què és això?!
Ratolí 1: Malcugat! Aprofites que em poso a clapar per clavar-me dentegada?!
Biotecnòloga: És normal que en despertar-se es mosseguin entre ells?
Biotecnòleg: Això és que amb l'anestèsia encara estan mig ximples.

36. Accidents en el ram de la construcció?

Au, vinga, aquesta setmana ja només queda una tira dolenta d'ous, que demà toca una biotec.no.lògica.

-No m'entra al cap que a aquestes alçades hagi pogut haver un accident laboral a un gratacels de Benidorm.
-Ni a mi. Encara s'hi construeixen edificis?

35. Aclarint la funció del càrrec

No sóc valencià i suposo que hi haurà qui per vinyetes d'aquest tipus em dirà que m'empasso la propaganda contrària i que no conec la realitat valenciana, però la informació que arriba...

El mateix acudit hauria estat vàlid per a Telemadrid. (U_U)'

-Es veu que Camps ha mantingut en el càrrec la directora de Canal 9.
-Que no l'havia feta portaveu del seu govern?
-Xe! El que jo deia!

34. El TC aixeca el veto a la Llei Catalana de Consultes

Si heu llegit els motius pels que finalment no s'han petat la llei, més o menys venia a dir això mateix. Que total, la llei no servia de res ja que calia demanar sempre permís al govern espanyol. Això també fa pensar que recórrer les lleis catalanes, ja s'ha convertit en una mena de vici, esport, tradició, o alguna cosa així.

-I per la present declarem que tenim els catalans tan controlats que ni tan sols cal que ens petem la Llei Catalana de Consultes.

Un que no s'ha assabentat de la pel·li

Anterior - Següent

Feia temps que tenia ganes de fer un acudit que durés diversos dies. :p

Com que últimament s'han multiplicat (aquestes coses, van com van i mai saps com evolucionaran), he creat una nova categoria que mogui els acudits amb aquests personatges de la genèrica "macedònia de gargots" a l'específica "autobios".

-No havies dit que diumenge passat anunciaries una cosa que et donaria molts de diners? I què? Era tot un bluf, o què?

33. La pel·lícula de la Trinca i la revetlla de Sant Joan

M'imagino el pobre directiu amb tot el merder d'haver-se compromès a fer una pel·lícula abans de tenir-ne el guió i havent-hi de donar el vist-i-plau per obligacions contractuals. Si són intel·ligents, faran com en Lucas amb l'especial de Nadal de la Guerra de les Galàxies: negació, ocultació i assassinat sistemàtic de qui afirmi haver-la vista i conèixer-ne detalls.

Directiu de TV3 cremant totes les còpies localitzades de la pel·lícula de la Trinca.
Guionitzada durant la borratxera de la revetlla anterior.

32. Defensa de la Llei Òmnibus

Havia dit que només penjaria acudits dolents i estic complint-ho al peu de la lletra. A més, me n'he adonat que encara no havia fet cap vinyeta criticant a CiU. El partit majoritari del parlament i se m'havia escapat! Això s'havia d'arreglar!

Gràficament segueixen evolucionant. He fet un tipus de boca que encara no havia fet amb els altres logos. Espero que amb les gotetes de saliva s'entengui. :p

-2.344 al·legacions, per 80 lleis, surt a unes 29,175 al·legacions per llei. Analitzant-ho correctament, tampoc desperta tanta oposició.