L'eròtica dels dibuixants de còmics

Anterior - Següent

Un d'aquells formats d'acudits que hem d'agrair a les possibilitats d'Internet, ja que en suport imprès, tindria la seva dificultat reproduir-lo. Amb tot, es veu que el Picasa se li ennueguen aquestes imatges i com més llarga sigui més prima l'acaba mostrant. L'original que volia ensenyar tenia una amplada un pèl més generosa. M'agrada com ha quedat el diàleg per què podria ser el primer lliurement d'una col·leció en què amb una sola mostra s'ensenyés, ja ben definidament, la personalitat i relació entre dos personatges.

10 dies enrere vaig iniciar el grup de fans del Facebook de Gargots. Ho vaig fer pensant que potser hi quedaria jo sol apuntat, cosa que no em donaria gaire bona imatge, però finalment s'hi van apuntar una petita colla. No molts, però suficients com per evitar que fes el ridícul. Crec jo, vaja. Moltes gràcies als que ho heu fet! (^_^) Encara hi ha, però, tot de lectors que no s'hi han apuntat. Als que encara no us n'heu adonat de l'existència, us recordo que només cal que aneu a la pàgina del grup i hi pitgeu "m'agrada" havent entrat com a usuari al Facebook. Si ho feu rebreu avisos des del mateix Facebook de les últimes actualitzacions del bloc i us serà més fàcil valorar i compartir les vinyetes amb les vostres amistats.

-Ei, mossa, com anem?
-Errr... amb qui parlo?
-Coi, amb en Pau!
-Ai!, perdona, perdona, és que ara mateix tenia el cap distret en una cosa..
-Bé, tant és. Recordes que em vas dir que no, quan et vaig demanar de sortir amb mi?
-Home, seria difícil d’oblidar, m’ho vas estar implorant durant més de tres hores...
-Això és una deformació de la realitat!
-Estava intentant ser educada. Tècnicament ploraves.
-Mira, ara no desviïs el tema. Et trucava per què no sé si recordes que t’havia dit que estava contactant amb diferents diaris per ser-ne el dibuixant.
-Sí, és una d’aquelles coses que em vas repetir unes quantes vegades quan feies propaganda subliminar i dissimuladíssima de les teves virtuts...
-Doncs mira, finalment n’hi ha hagut un que veient tots els acudits que penjava infatiglablement al meu bloc, m’ha demanat de treballar-hi. Demà vaig a acabar d’acordar-hi els detalls.
-Ah... doncs molt bé..., felicitats, noi... ja pensaré en anar-te llegint quan me’n recordi...
-I estava rumiant jo... t’has imaginat com podria ser d’estimulant tenir per parella un famós reconegut per les seves capacitats artís...
Tut, tut, tut, tut...
-A veure si això de ser dibuixant de còmics no té tant de sex-apeal com em pensava...