La majoria dels acampats eren gent empipada que pretenia fer un gest de protesta. Un gest que sobtava que encara no s'hagués produït espontàniament donat l'evident malestar actual que la crisi ha dut a la societat. A ningú se li escapava, però, que un gruix important de la gent més implicada eren una colla d'il·luminats que deixaven anar perles grandiloqüents com la de què allà estaven construint un sistema basat en noves formes més representatives de governar-se. Alguns semblava que creguessin estar construint una mini república independent enclavada a Barcelona, per la manera en què parlaven de com s'autogestionaven.
Aquest nou sistema era el tan atrotinat i desgastat de les assemblees, comissions i subcomissions. Res de nou. Només allò que ha demostrat mil cops ser totalment inoperatiu, malversador de temps i recursos (com per criticar la burocràcia del sistema actual) i que convertiria un país en ingovernable i manipulable per una cúpula política. Escenes esperpèntiques com aquesta són l'exponent del que estic dient. Hi ha, però, un factor més que augmentava el caos d'aquestes assemblees en concret: la falta de cens. I amb això han estat jugant les comissions (els que de debò tallaven el bacallà), repetint les preguntes diverses vegades fins aconseguir una assemblea en què sonés la flauta i s'hi aprovés el que la comissió volia. Que un dia no hi ha prou quòrum per al que no es vol aprovar? Cap problema, es vota un altre cop a l'endemà i a veure si llavors sí que hi ha sort. Això, avui dia, amb l'ús de les noves tecnologies, i sent tan fàcil muntar votacions virtuals a l'abast de tothom, no té cap sentit i no hi ha per on agafar-ho. En definitiva: no és un sistema defensable. Ho sento si poso el dit a l'ull d'algú però a mi em sembla evident i que algú ho havia de dir.
Tenim ara l'episodi final d'aquest despropòsit. L'assemblea ha acordat que donada la situació actual el millor era desacampar (si no fos per l'intestimable impuls que va donar l'Honorable Felip Puig al moviment, segur que això mateix ja s'hauria decidit temps enrere) però un reducte que no està d'acord amb la decisió presa per la majoria ha decidit de discutir-ho pel seu compte i han conclòs que volen seguir acampats. És particularment xocant la part en què diuen que el que aprovi la gent en assemblea no importa per què es va fer per majoria i no per unanimitat (Cal que desenvolupi totes les conseqüències d'aquest raonament esbojarrat?) i que el que realment importa és el que discuteixi la gent de les comissions que són els que s'ho treballen. És com si després de fer un referèndum diguessin que el que realment importa és la intenció dels polítics que han redactat la pregunta i no el resultat d'aquest.
Nanos, això no és democràcia. Això no és ni assemblearisme. De fet està molt lluny de ser una millora respecte del sistema actual. Encara que us creieu els més purs i revolucionaris front els que "volen trencar el moviment des de dins" (sic.). Esteu deixant malament a molta altra gent de bona fe a la que ara mateix ja no representeu. I una excusa per a convocar una rave al centre de Barcelona, doncs molt revolucionari tampoc em sembla que acabi de ser, sincerament... i de problemes, molts, molts tampoc crec que n'arregli...
P.D. M'ho sembla només a mi o hi ha dies en què m'embalo i això sembla més una columna d'opinió que un webcòmic? (oU_Uo)'
P.D. M'ho sembla només a mi o hi ha dies en què m'embalo i això sembla més una columna d'opinió que un webcòmic? (oU_Uo)'
-Bé, amb més vots a favor que en contra dissolem l'acampada.
-Podríem fer un recompte, per a estar-ne segurs?
La democràcia està morta, i no només a la "classe política". És un sistema que no serveix perquè els éssers humans no som democràtics per la nostra pròpia natura egoista.
ResponEliminaPer això tenim la merda de sistema que tenim, perquè simplement som així...
I tant, i tant. On hi hagi una bona tirania que se n'aparti la democràcia.
ResponEliminaA qui anomenem líder suprem. A tu?
Semblarà una columna d'opinió, però és que em sembla bé la teva opinió:)
ResponEliminaI déu n'hi dó com s'està tirant de tòpics aquests dies. M'he discutit amb força gent a la qual li suposava un mínim de cervell i sentit crític (és a dir, capacitat de raonament) que, senzillament, s'estant deixant arrossegar per les opinions fàcils. M'alegro de veure que no és el teu cas.
Diuen que hem d'estudiar la història per a aprendre'n dels errors. En temps de crisi, de forma sistemàtica al llarg de la història, la gent cerca respostes fàcils, ràpides i fins i tot miraculoses, als seus problemes. És en aquest punt que el populisme hi troba un lloc que acaba desembocant en moviments fanàtics. No em sorprèn, per tant, la situació actual. Era, de fet, predita de feia temps. És una tasca de responsabilitat no deixar-se endur pel corrent, per analitzar fredament la situació, l'origen dels problemes i les seves solucions REALS, per finalment destriar tota la demagògia que pugui impregnar el moviment.
ResponEliminaPodria fer molts acudits criticant punt per punt els disbarats del manifest dels Indignats que fins i tot ens enfonsarien més en la crisi actual, però sé que arrbaria perdre amistats de gent que ara mateix necessita trobar enemics clars i identificables a qui culpar dels seus mals.