dissabte, 20 de febrer del 2010

Les lleis del laboratori

Les caps de la feina em van dir que volien penjar les lleis del laboratori a una paret per a què estiguessin a l'abast de tothom. I em varen demanar que si podia posar-les en un dibuix de les taules de la llei, guarnint-les amb déu i àngels per alegrar-les una mica. Jo els vaig respondre que un laboratori havia de ser un santuari de ciència i racionalisme i que per tant em semblava poc adequat penjar-hi imatges referents a antics mites i supersticions.

Així doncs, vaig agafar una foto del cel, un estampat quadrat de marbre, una famosa imatge de la Capella Sixtina, una mica de Photoshop i alehop!, aquí tenim les lleis del laboratori -que estan ja penjades a una porta d'aquest- guarnides amb una imatge de l'autèntica fe.

dijous, 11 de febrer del 2010

Una mica d'història

Políticament i social, sempre s'ha mostrat una imatge de menyspreu al reconeixement dels còmics com a art. El segon autor de tot l'estat que més obres seves a venut, després de la Corín Tellado, ha estat un ninotaire català. Però mentre la primera va rebre la Medalla d'Astúries no espereu que el darrer rebi la Creu de Sant Jordi pel reconeixement a la seva obra. Cada any la reben una tirallonga d'artistes, però al cap i a la fi ell només fa còmics.

En canvi, pel que fa al reconeixement de la seva utilitat, almenys indirectament i per la via dels fets, la cosa canvia, ja que repetidament al llarg dels anys els encàrrecs per part d'administracions i entitats ha fet que els
còmics dedicats a història hagin proliferat de forma continuada. No tots els que han sortit d'aquesta temàtica
són encàrrecs d'aquesta mena, però sí que hi tenen un pes important. He volgut fer un repàs històric dels còmics històrics en català per comprovar-ho.

Es curiós, que un dels primers que es van fer va ser curiosament "Una vegada hi havia l'home", basat en el programa d'èxit televisiu que mai s'ha emès en català:


La temàtica, més generalista no podia ser.

El primer còmic amb cara i ulls que trobo de la història d'un dels territoris en què es parla en català és "Breu Història de Catalunya". Publicat en tres volums, curiosament en ordre invers al temporal (el 1979 de l'11 de setembre a la Transició, el 1980 del Concili de Casp a la Guerra dels Segadors, i el 1981 el període del casal de Barcelona).



Malgrat el nom i  ser el primer deu ser el còmic més llarg d'aquesta temàtica que s'hagi fet mai fins a la data.

Val a dir que un any abans, en Jan (el d'en Superlópez) havia dibuixant una hilarant història de Catalunya anomenada per llavors "Nosotros los catalanes". Incomprensiblement, sembla que l'editor no es va "atrevir" a publicar un llibre d'aquesta temàtica en català i va caldre esperar a què Glénat la publiqués en aquesta llengua 28 anys més tard, el 2006.



Per acabar-ho de rematar, el còmic sembla rar en el sentit de què s'entreté molt de temps en l'Edat Mitjana per al final esclatar amb el Modernisme i l'Edat Contemporània a les últimes pàgines. Mala feina del guionista? No. És que l'editor també va pensar que l'àlbum es vendria millor si no tingués massa extensió... quan ja n'estava dibuixat la meitat...

Els balears, varen ser els següents en llançar-s'hi amb un to en la línia de la d'en Jan.



L'edició superior és de 1981, però tant d'èxit va tenir que Sa Nostra va pagar per a fer-ne una actualització (de fet el còmic es va refer de dalt a baix) que arribés fins al 2006 i que és consultable gratuïtament en línia.

Els següents varen ser els andorrans. El mateix equip de "Breu història de Catalunya", va decidir publicar "Breu història d'Andorra" i altre cop, el títol és enganyós, ja que territoris molt més grans tenen còmics molt més petits que aquest de 62 pàgines.



Amb pròleg de Salvador espriu inclòs!

M'hi he esforçat, però no he sabut trobar cap còmic en català (o com n'hi vulguis dir) de la història de València. Només un de l'equip de futbol i no he pogut aclarir en quina llengua era.

Còmics temàtics ja n'hi ha més. N'hi ha de personatges històrics, on s'hi barreja amb facilitat la llegenda








Quina dèria amb en Serrallonga, oi? Fa pensar si n'hi hagués hagut menys de no ser per Els Esquirols.

N'hi ha d'institucions o d'històries temàtiques més restringides:









I n'hi ha d'episodis històrics molt concrets:



L'últim només és un fulletó de Sant Jordi del 2009 descarregable gratuïtament.

És en aquest sector de còmic que destaca especialment l'Oriol Garcia i Quera:










N'hi ha de fins i tot de dedicats a un barri:



Però dels que n'hi ha sobretot, i aquí és on es nota l'interés de les institucions, són còmics de temàtica municipal. El més impressionant que conec és el de "Barcelona, història d'una ciutat", de tapa dura i 120 pàgines esplèndidament dibuixades. Un altre que no sé per què hi diu "breu" a la portada:



El mateix autor en va fer un altre del Masnou que no he llegit, però que si deu ser de la qualitat de l'anterior s'ho deu valdre:


Però n'hi ha molts altres. Quin diríeu que és a l'actualitat el comicaire amb la producció més elevada d'àlbums en català. En Quim Bou? l'Oriol Garcia i Quera? En Madorell (si heu respost això, va sent hora d'actualitzar-se una mica). Doncs no. A poc a poc i sense fer soroll en Ricard Soler ha publicat (si no m'he descomptat) 47 còmics sobre municipis catalans. Excuseu-me si no poso totes les portades. A la seva pàgina web les hi trobareu, així com enllaços per a descarregar-vos gratuïtament alguns.




No oblidem que en Quim Bou s'ha engrescat en una història de les Balears en còmic que es té previst que arribi als 10 volums. La més ambiciosa de totes les obres d'aquesta temàtica en català que s'han fet mai. Espero que editors i distribuidors no facin el beneit i que també els puguem adquirir a Catalunya com vàrem poder adquirir el còmic illenc de l'Equip Butifarra.
Cerca'ns a Google+