2004. La lògica vàtnik

 

Vinyeta publicada fa uns dies al Racó.

-No pots atacar-me amb material d'altres països! Això el que fa que jo tingui dret a defensar-me envaint-te!

-Tu estàs fent una aliança militar amb Iran i Corea del Nord. Segons el teu argumenti, amb tinc dret a atacar-te per a defensar-me.

-Però això no té res a veure! Que ja t'ho han explicat mil vegades els paranoics que repeteixen la nostra propaganda incoherent!

Teletreball de quarantena

 Per un cas positiu estem tot el laboratori de quarantena, de manera que estic teletreballant. I en comptes d'estar fent PCR i cultius cel·lulars per mirar de trobar cures del càncer aquí em teniu dibuixant una "cèl·lula cancerígena resistent" per a les presentacions que de tant en tant s'han de fer a científics de fora del laboratori.

Portada rebutjada

Portada que vaig dibuixar per a la revista on es publicarà un article del meu grup de recerca, però que finalment no faran servir.

Biotec.no.lògica 37 - Informe de progrés

Biotec.no.lògica 36 - Biotec.no.lògica 37 - Biotec.nològica 38

Un estiu jo em vaig quedar treballant mentre la meva cap directa se'n va anar de vacances. Em va dir que l'anés informant del projecte per correu electrònic... i bé... jo li vaig enviar aquest informe de progrés il·lustrat...

Em va dir que li havia fet gràcia...

-ARGH! He gastat totes les membranes i no he aconseguit que em sortís ni una sola banda de Western!
-És que estàs fent servir unes membranes molt rares.
-Però si és la mateixa marca que la vostr...
-Sí. Pel color blau semblarien els papers que separen les nostres.
CRUIG
-I les has anat llençant totes?
-Vist positivament, ara ja saps per què et fallaven quan ningú no sabia trobar cap error als protocols.

Dibuixos al paper del laboratori o el joc de "digues un animal"

Hi ha protocols de laboratori que són un rotllo. Consisteixen en anar alternant espais de 3 minuts d'activitat amb 5 minuts d'inactivitat al llarg d'hores. Mentrestant portes uns guants de làtex que no t'estaràs posant i traient tota l'estona perquè, atemptat ecològic apart, et quedarien unes mans fetes una merda. Què fas mentrestant? No pots anar a treballar en altres coses perquè tens els guants pringats i en teoria t'hauries d'estar d'anar tocant res més pel laboratori.

Doncs una possibilitat és agafar el paper que es posa sobre la taula (d'uns 42x51 cm) per a evitar que també es pringui i jugar amb tothom que passi a la vora al joc de "Digues un animal". El resultant pot ser un paper estampat com el de sota. Altres han quedat més atapeïts però també més pringats pel que no era qüestió d'escanejar-los. Com que està tot fet directament amb un boli s'hi veu les canonades de la construcció dels diferents dibuixos que normalment queden ocultes en passar a net.

Els orbs de la ciència

Fa més d'un any vaig fer aquest pòster per al laboratori. Tenia un doble objectiu. El primer, explicar de forma amena un de les pilars de la ciència: els estudis amb ceguesa. Però aquest només era una excusa i fil conductor. L'altre era denunciar un cas en concret en què alguna cosa semblava no quadrar i en què el resultat no va ser massa just per al grup.

Em va quedar espès o si no s'és del ram es llegeix bé?

Pitgeu-hi per a fer-la més grossa si trobeu la lletra massa petita per a llegir-ho bé.

ELS ORBS DE LA CIÈNCIA.
És popularment conegut que la justícía ha de ser cega.
Però no ho és tant que la ciència també ho ha de ser.
Depenent de l'experiment poden caldre diversos cecs per poder reduir al màxim la subjectivitat i atribuir validesa a les dades.
El primer és el pacient.
-El punt PC6 de l'acupuntura funciona. Ho sé per què ho he provat en mi mateixa.
Aquesta dona podrà tenir una evidència, però en no poder-los distingir de la seva imaginació i desitjos, no està capacitada per a fer aquesta afirmació categòrica.
El segon és l'avaluador.
-Que a un gos li funcionés l'homeopatia demostra que no és un frau.
-A un animal no li pot afectar el placebo.
I com sabies que li anava bé?! T'ho deia ell o era la teva humana opinió?!
El tercer, més desconegut, però no per això menys important, és l'anàlisi estadística.
-Mmm... es nota molt que aquesta rèplica de Western no ha sortit bé... L'exclouré de la mitjana per al càlcul de volums.
Malgrat el que pugui semblar, no és ni molt menys una qüestió mecànica.
Aquests són tots els casos? NO N'hi ha un quart que en aquest laboratori ens han fet valorar.
El d'editors i revisors!
-Ostres, un article del genial Petricoin. I jo perdent el temps amb el d'aquest mort de gana.
-Recordes la revisió que vam rebre del JPR?
-Com no ho he de fer si portem mesos treballant en els experiments extres que ens van demanar?
-Doncs en Petricoin hi acaba de publicar pràcticament el mateix estudi sense demanar-li que arregli els mateixos serrells que ens han exigit a nosaltres.

Dibuixos poc glamorosos

No tots els encàrrecs de dibuixos que m'han caigut a la feina són glamorosos.

Aquest esquema és per a il·lustrar les zones d'estabilitat en les que podria treballar un quadrupol, per a un llibre sobre espectrometria de masses. Sona apassionant, veritat?

Fons d'escriptori corporatiu

Recordeu el logotip proteòmic que vaig dissenyar per al laboratori? Doncs ara m'ha donat per versionar-lo i fer-ne un fons d'escriptori corporatiu (1024x768).

Clicant-hi accedireu a la imatge de mida original.

ACTUALITZACIÓ: Per petició popular (i no faig conya) he fet la versió 1280x1024 del fons d'escriptori. La trobareu pitjant aquí.

Logotip proteòmic

L'anterior logotip del Laboratori de Proteòmica del CSIC a la Universitat Autònoma de Barcelona era aquest:

Per algun estrany motiu, un logo basat en una adreça de correu escrita parcialment en Comic Sans no acabava d'agradar, així que van demanar-ne un canvi. El nou logotip havia de dur forçosament els acrònims LP, CSIC i UAB. I donat que tant CSIC com UAB ja tenen les seves pròpies tipologies, molt, molt de marge de maniobra no tenia.

Vaig centrar-me a jugar amb les lletres LP, de manera que reflectissin que és un laboratori de proteòmica, donant-li un aspecte de representació proteica on, per deixar-ho més clar, destaquessin unes formes que fessin recordar l'hèlix alfa o la del col·lagen.

Donat que un logotip d'aquest tipus, entre presentacions en PowerPoint i pòsters de congressos, ha d'acabar anant a documents de colorits d'allò més diversos, vaig fer-ne dues versions de colors diferenciats per poder-ne triar en cada cas la més adequada.






M'agrada que empetitint la imatge fins a poder-la posar a un marge d'un full, segueixi reconeixent-se i sent llegible, i que en ampliar-la, ningú del camp tingui problemes per reconèixer-hi unes lletres proteiques.

També vaig fer-ne una animació flash com a divertimento, però ni idea de com penjar-la aquí.

El Pòster de Castelló

En el món de la investigació hi ha la mania d'esbombar els resultats obtinguts al laboratori. De fet tot sovint els sous depenen en gran part del grau d'esbombament aconseguit segons complexos rànquings. Hi ha tres formes bàsiques d'escampar la informació: article en revista científica, conferència i pòster en un congrés. L'últim de tots, encara que el menys valorat, és el més còmode. En un un full de dimensions generoses, estil DIN A0, es resumeixen hipòtesis, experiments i conclusions per a què, entre els diferents actes programats, ho vagi llegint el públic assistent. Una mica com les exposicions del Saló del Còmic.

Acostumada a veure'm gargotejar de tot sobre el paper de filtre de les zones de treball, la meva cap va deduir que sabia dissenyar (no sé on hi va veure la relació però ella sabrà) i em va encarregar de guarnir el pòster per a un congrés a Castelló sobre la feina feta els últims mesos. Ja posats, a més de triar-ne les fonts i colors i altres menudeses vaig canviar un parell de dibuixos per altres de collita pròpia.

Un d'ells va ser aquest esquema metafòric de la digestió d'una proteïna mitjançant la tripsina:

Pot semblar que no és gaire cosa, però jo crec que va millorar substàncialment el dibuix original del pòster:

I en tot cas m'ho vaig passar pipa fent un estudi sobre les ombres dels aminoàcids en la representació d'una proteïna. Mai havia fet dibuixos vectorials abans de les colomades i m'agrada que m'hagin ensenyat a fer esquemes d'aquest tipus útils per a la vida professional (^_^)

Un altre dibuix que vaig fer va ser aquest altre per indicar la finalització reeixida del tractament informàtic.

Sincerament el dibuix anterior que vaig substituir feia més patxoca, però amb aquest almenys no ens podien acusar d'abusar dels drets de les obres d'altri. A més, va caure en gràcia per què deien que el ninot tenia certa semblança amb el cap de grup. Semblança que sempre he titllat de superficial i absolutament casual i accidental.

Les lleis del laboratori

Les caps de la feina em van dir que volien penjar les lleis del laboratori a una paret per a què estiguessin a l'abast de tothom. I em varen demanar que si podia posar-les en un dibuix de les taules de la llei, guarnint-les amb déu i àngels per alegrar-les una mica. Jo els vaig respondre que un laboratori havia de ser un santuari de ciència i racionalisme i que per tant em semblava poc adequat penjar-hi imatges referents a antics mites i supersticions.

Així doncs, vaig agafar una foto del cel, un estampat quadrat de marbre, una famosa imatge de la Capella Sixtina, una mica de Photoshop i alehop!, aquí tenim les lleis del laboratori -que estan ja penjades a una porta d'aquest- guarnides amb una imatge de l'autèntica fe.