dijous, 30 de desembre del 2010

Biotec.no.lògica 5 - Estudi de l'hormona de creixement


Biotec.no.lògica 4 - Biotec.no.lògica 5 - Biotec.no.lògica 6

Va ser amb aquest còmic que em van començar a dir que potser donava massa rellevància als ratolins i que estaria bé que  passés a altres temes. La veritat és que tenien raó, però és sobre el que em venien acudits més xorres. A més, em sembla que li donaven share. Potser només seguia amb la tònica de les colomades i simplement m'entretenia torturant animals per diversió (En els còmics, compte!)

La feina d'un biotecnòleg és revisar tots els detalls...
...calcular-ho tot amb antelació evitant així qualsevol error...
...per exemple: si s'està eliminant un nou al·lel de l'hormona de creixement...
...mitjançant un ratolí transgènic... no deixa de ser lògic...
...pensar en la mida de la gàbia!

dilluns, 20 de desembre del 2010

Zooil·lògic 2 - Moda babosa


Zooil·lògic 1 - Zooil·lògic 2 - Zooilògic 3

He de dir que durant certa etapa de la vida vaig estar venent, entre moltes altres coses, baba de caragol, i la manera patentada d'obtenir-la no és aquesta, sinó la centrifugació de caragols. 100% verídic.

P.D. Juro que no vull fer la competència a en Franchu i que vaig fer aquests acudits molt abans de què mostrés el seu recaragolat projecte. El proper de la sèrie serà amb altres animals.

Estúpida moda

divendres, 10 de desembre del 2010

Biotec.no.lògica 4 - Droga anestèsica


Biotec.no.lògica 3 - Biotec.no.lògica 4 - Biotec.no.lògica 5

Després de dibuixar aquesta vinyeta, vaig estar una estona comptant les potetes dels ratolins assegurant-me de què n'hi hagués les que pertocaven pel nombre de caps. Una miqueta marejador.

Biotecnòloga: Amb quina droga dius que els has anestesiat?
Ratolins: Come Mister tally man, tally me banana... daylight come and we want go home...

diumenge, 5 de desembre del 2010

Vázquez desfermat


Explicava en Vázquez, en una entrevista i amb la seva habitual modèstia, que podria ser que ell hagués estat el millor comicaire de la postguerra, però no pel que havia fet, sinó pel que podria haver fet i no li van deixar de fer. Cosa que era fàcil de dir, afegia, mentre no tingués manera de demostrar-ho.

Contextualitzant-la aquesta frase era, de fet, l'enèsima queixa cap a la censura que el va collar durant dècades. Una censura absurda que va ridiculitzar mil i una vegades per com havia sotmès la seva obra, prohibint tot de coses que no eren ni tan sols capaços d'entendre per què ho feien, com quan li van impedir de fer servir la paraula "dromedario" adduint que era un insult i no un animal. Absolutament surrealista.

En "Lo Peor de Vázquez" se'ns presenta en format integral tot allò que va publicar per Glénat quan ja no hi havia la pressió censuradora paranoica de la dictadura. Quan pràcticament es va posar a dibuixar allò que li sortia d'allà on no sona. Qui vulgui veure com hauria estat la producció comicaire d'en Vázquez si en comptes dedicar-se a dibuixar pàgines sobre Las Hermanas Gilda hagués tingut la llibertat de parlar de temes com el sexe o l'evasió d'impostos aquest és el seu llibre. És amb aquest i no els de Bruguera que es pot avaluar on hauria arribat si li haguessin donat ales. Ara bé, cal saber que el que s'hi trobarà és un Vázquez absolutament desfermat, enrauxat i fora de control. Tenia moltes coses a explicar algú tan faldiller i morós com ell. Que ningú es confongui i el regali a la mainada. És un Vázquez absolutament diferent al de la producció bruguerenca.

He llegit queixes quant a l'edició. Quasi 600 pàgines a 24 euros i en una mida reduïda que m'entra en qualsevol prestatge és per mi una joia d'edició. Complet, barat (tenint en compte el contingut) i emmagatzemable. Més integrals d'aquest tipus voldria tenir jo. És el que volem els pobres amb cases petites de pobres i que ja no sabem a on posar tants de còmics.
Cerca'ns a Google+