dimecres, 27 de maig del 2009

Harry Potra i la veritat de la bona

Aquest divendres comença el Saló Internacional del Còmic de Barcelona (si voleu veure l'enllaç en català, haureu de pitjar la bandereta, es veu que hi ha llengües més internacionals que d'altres), on com és tradicional hi haurà un munt de còmics, exposicions; molts autors d'aquí i de fora, firmant, conferenciant i fins i tot fent classes magistrals; però on també hi haurà, no ho oblidem, la zona de fanzines on tota mena de dibuixants s'atreviran a exposar carregats d'il·lusió aquelles obres que han fet al marge de qualsevol editorial.

Val la pena passejar-s'hi i fer-hi una ullada. A vegades un s'hi endú sorpreses. Potser les enquadernacions i la qualitat de les reproduccions no són les millors del mercat, però entre la bona quantitat que s'hi poden arribar a presentar hi ha realment de tot i per a tots els gustos.

Si ja us hi heu passejat altres vegades, potser us haurà cridat l'atenció que hi ha una paredeta que s'endú el premi en quant a visites (estic segur que els de les paradetes veïnes s'hi han fixat detingudament mentre feien xerricar les dents d'enveja) arribant a crear cues per a la dedicatòria del seu fanzine com si d'un Ibáñez es tractés (bé, potser exagero, però ja m'enteneu).

El secret d'aquest èxit és el Harry Potra, una paròdia embogida del famòs mag estudiant que basa la seva línia argumental en un punt molt senzill: les anades d'olla.

Després dels set reeixits números anteriors, arriba a aquesta edició, la vuitena i última part. Qui vulgui pot comprar tots els números per separat. Però qui no els tingui i desitgi bon preu també pot comprar-s'ho tot de cop en un sol volum.

Potser us esteu preguntant: de debò està tan bé aquest simple fanzine per a què el recomani? Home... és que entre les vora 300 pàgines que calculo que deu tenir la sèrie, n'hi ha 4 de meves, i gràcies això puc arribar a dir que he participat en la mateixa publicació que el gran Quim Bou (o que ell ha col·laborat amb mi, què coi), el qual s'ha entretingut fent diverses aportacions al llarg de la nissaga, passant-s'ho en l'execució, tan bé com una criatura, molt em temo. Ni sap qui sóc ni m'ha vist mai en persona, però aquí queda. No tothom ho pot dir. Ara només em queda coure una truita de patates reconstruïda i/o esferificada amb en Ferran Adrià.

divendres, 22 de maig del 2009

S'ha acabat l'era dels mangues barats en català


Fa uns anys no hi havia pràcticament cap còmic editat en català. De mangues crec que només s'havien publicat Bola de Drac i Doraemon. Per què eren personatges que la població catalana només s'imaginava en català així com èxits editorials indiscutibles, amb poques probabilitats d'error en la inversió editorial. I tot i així, quan es van decidir per reeditar el segon, només es varen atrevir a fer-ho en castellà.

El que hauria estat altres grans èxits entre el públic català, com ara el Dr. Slump o One Piece tampoc han vist mai la llum en aquesta llengua (Planeta està insinuant que la roboteta podria ser reeditada pel Saló del Manga, creueu els dits, a veure què fan).

I quan dic fa uns anys no m'estic remuntant a dècades enrere. Només cal retrocedir-se al 2005.

Però de cop, una editorial ho va canviar tot. Quina sorpresa m'enduria un bon dia en veure a la botiga de còmics InuYasha traduït al català! Qui era la intrèpida editorial que s'havia atrevit a córrer tal risc? La resposta era Glénat. Editorial que ha aconseguit consolidar-se com a la primera editorial del còmic en català. Quants cops havia sentit lamentar-se editors de què si no publicaven en català es devia a què no els donava prou beneficis degut a la petitesa del seu mercat? Doncs alguna cosa devia estar fent bé aquesta editorial, per poder permetre treure una col·lecció rere l'altra. Fins a la data, l'editorial ja ha tret 10 col·leccions de manga en català, de les quals 7 segueixen obertes i publicant-se simultàniament. O sigui que de mercat de manga en català sí que n'hi havia. I el que ja era increïble i ratllant un fenomen paranormal, es publicava no només a un preu no més car que el castellà sinó que fins i tot més barat! Els volums en format tankoubon valien 5 euros en català front 7 de la versió en castellà.

Això va introduir certa competència entre editorials per allò econòmic del dilema del presoner: si cap editorial edita en català totes hi guanyen: els catalanoparlants es foten i no tenen més remei que comprar en l'únic que hi hagi. Si no tenen opció de tria compren igual. Però a partir del moment en què una ho fa, es pot endur tal quota de mercat que obligui a les altres a traduir per duplicat també les seves obres, arribant a una situació final en què totes han de fer una inversió més elevada que la que es feia quan no hi havia el català, perjudicant-se així entre elles, però vés per on afavorint al consumidor. Per això Planeta Agostini ha estat explorant el mercat, publicant llibres del Detectiu Conan amb compta gotes i Norma Editorial ha endegat el seu web per a les publicacions en català.

L'última col·lecció que ha tret l'editorial ha estat Cinturó Negre sèrie famosa per haver estat emesa per TVC i que segons l'editorial ha estat un èxit magnífic, venent-se en català tants exemplars com els que normalment vendria una edició en castellà de manga per a tota Espanya. Em va escamar una mica que el preu hagués pujat a 7 euros, però no per això, com tants d'altres, el vaig deixar de comprar. Suposo que això va ser el que va acabar de decidir l'editor.

Abans d'ahir, en Joan Navarro, cap a Espanya de Glénat va fer un comunicat en què explicava que es veia econòmicament obligat a pujar a 6,5 euros el preu de tots els tankoubon que publiquen a 5 euros. De fet en el comunicat s'hi diuen moltes coses interessants. Primer de tot, que és absolutament fals que la seva oferta editorial es degui a les subvencions de la Generalitat. És una inversió seva. Però el que més m'interessa són les xifres. De moment ja porten publicats 161 títols (Tan impensable fa només un lustre!) arribant a unes xifres totals de 250.000 exemplars venuts. Però encara que les xifres globals siguin engrescadores, fent números, això vol dir que es venen una mitjana de poc més de 1.500 exemplars de cada títol. Segona La Cárcel de Papel, la tirada mitjana espanyola és d'uns 2.000 o 2.500 exemplars per número. No són unes vendes ridícules, per tant. Però clar, el còmic de mitjana tampoc és tan barat per pàgina. De fet pocs es poden permetre fer aquests preus. Només els que són molt petitons o els grans èxits de vendes d'Ediciones B.

Per tant, s'entén la pujada. Quan un mira la reacció al comunicat de l'espanyolam nacionalista que no compararà mai aquests mangues un pensaria que realment, la publicació intrínseca d'aquests volums en català és un ultratge a Espanya i al castellà. Per cert, em fa gràcia llegir que la no publicació en castellà és una discriminació dels castellanoparlants. Si realment és així, com n'arribem a estar de discriminats els catalanoparlants, no creieu? En canvi, els catalanoparlants (els afectats), reaccionen no enfadant-se amb l'editorial sinó donant comprensivament les gràcies per tota la feina feta i assegurant-ne la fidelitat.

Jo no seré menys. Gràcies per tot Glénat!

Digueu-me profeta, però crec que tornaran a guanyar els Premis Comicat d'Enguany. No tenen rival.

Per cert, hi ha altres xifres molt interessants que també m'agradaria conèixer. Quin percentatge de còmics venen de les mateixes col·leccions en català i castellà a Catalunya? I quin percentatge dels de català es ven a Catalunya i quins altres a altres zones del domini lingüístic. Estaria bé saber-ho.

dissabte, 16 de maig del 2009

Quina ràbia que fa això!

Rossell Comics , una editorial catalana que ha apostat per l'edició força arriscada de còmics sobretot de l'escola francobelga en unes condicions molt elevades de qualitat (i per què no dir-ho també de preu), que darrerament semblava haver passat a la història per la seva inactivitat i bona quantitat de sèries que tenen començades sense aparentar haver-se de tancar, acaba de recordar-nos que encara és viva amb el llançament d'Okko, el Cicle de l'Aigua en la seva versió en català.

És un europeu que beu de l'escola manga. No per l'ambientació japonesa (de fet, l'acció passa a l'Imperi de Pajan, anagrama de Japan), sinó amb la paciència en què tot és explicat, mentre es barreja mitologia, amb la història inventada d'un país que està en guerra. Tot guionitzat i magníficament dibuixat per Hub, que ja en el seu temps es va fer valdre com a dissenyador de la pel·lícula El Cinquè Element.

I què és el que em fa tanta ràbia? Doncs que ja fa més de 3 anys que en varen treure la versió en castellà! I ara quan els que ens agrada aquesta col·lecció ja tenim tots els exemplars publicats van i la treuen en català! Ara què he de fer? M'espero a què aparegui el primer volum del Cicle de l'Aire en català o el compro per si de cas la versió en castellà així que surti? L'edició només és de 2.000 exemplars! Si no compro la versió en castellà potser no en tindré cap! Com odio que ens facin això!
Cerca'ns a Google+