dimarts, 31 de maig del 2011

19. Direcció dels pinyos

Feia unes quantes vinyetes que volia fer-los córrer amb alguna excusa per a què es veiés més la sensació de què els braços són una mena de fils amb boles poc pesades als extrems. L'actualitat me n'ha donat una de bona.

He decidit canviar la tàctica de fer aquestes vinyetes. Vaig començar com acollonit pensant si seria capaç d'omplir el bloc amb una vinyeta d'actualitat cada dia laborable (menys col·leccions regulars en dies acabats en 0) durant un mes. Com que em feia por que en qualsevol moment vinguessin les vaques flaques de la imaginació, vaig començar a escriure'm en una llista tot allò que se m'acudia. El que no m'esperava era trobar-me en la situació de tenir un buffer per a 2 setmanes i tot i així encara anar-me empescant acudits per a l'actualitat del moment. Això em va sorprendre. Era fruit d'un moment puntual o era normal que passés així? Com que em feia por que passats aquests dies l'actualitat fos avorrida (per què també és veritat que últimament molt no ho ha estat) anava fent acudits que començaven a estar passats amb l'esperança de què no quedessin massa antiquats a vista del lector i que en acabat pogués fer els últims que se m'estaven acudint, traient així suc de totes i cada una de les idees concebudes. Qui sabia si en acabat no se me n'acudirien més? Pràcticament els dibuixava en l'ordre mateix en què m'havien anat apareixent pel cap. Tanta era la desconnexió de l'actualitat que dibuixava tots els de la setmana en dissabte o diumenge, i au, d'això en deia "acudits d'actualitat".

Al final he hagut de tirar acudits que ja quedaven massa antics. I m'ha fet ràbia, però és el que hi ha. Fet i fet, si continuo penjant-ne els faré el dia anterior o poc abans, escollint què és el que encaixarà més el dia següent i intentant preocupar-me menys si això significa que hi haurà bromes que quedaran antiquades, del que me'n podria penedir en una futura sequera de muses.

El que no podia ser és que havent-hi el merder de Plaça Catalunya jo encara estigués fent acudits de valoració de la marxa de les eleccions... :p

ACTUALITZACIÓ: Acudit també publicat en el web d'El Jueves.
ACTUALITZACIÓ 2: I al Web Negre (número 78, pàgina 4)

-Feia temps que deies que amb l'atur i malestar general que hi havia et sorprenia que no hi hagués pinyos al carrer.
-Sí, però m'imaginava que els receptors n'acabarien sent uns altres.

dilluns, 30 de maig del 2011

Zooil·lògic 10 - Relacions interracials

Zooil·lògic 9 - Zooil·lògic 10 - Zooil·lògic 11

És un acudit tan senzill, que suposo que ja s'ha representat milers de vegades, però tot i així volia dibuixar-lo (^_^)

I amb aquest ja portem 10 de la col·lecció Zooil·lògic.

diumenge, 29 de maig del 2011

Dibuixos poc glamorosos

No tots els encàrrecs de dibuixos que m'han caigut a la feina són glamorosos.



Aquest esquema és per a il·lustrar les zones d'estabilitat en les que podria treballar un quadrupol, per a un llibre sobre espectrometria de masses. Sona apassionant, veritat?

dissabte, 28 de maig del 2011

Concurs "Disfressa en Fred"

A Sinergia Sin Control hi ha un concurs per disfressar en Fred, programador oficinista personatge principal del còmic. I jo he fet la disfressa més evident de totes: en Chupaman!

Tot i així, si malgrat el que hi presento, em voleu votar, jo encantat.

divendres, 27 de maig del 2011

18. D'aquí sí que es podia retallar


Si en el míting polític d'ahir destacava com n'és de difícil retallar sense tocar la despesa social, aquí tenim un clar exemple d'un punt en què hagués estat molt fàcil fer-ho.

A veure, realment algú ha canviat mai de vot en veure una dels milers de banderoles que es multipliquen en temps de campanya? Realment calia? Ho dic de debò: aquesta descomunal despesa, realment era en benefici dels ciutadans?

-Hi ha periodistes que diuen que aquestes han estat les eleccions de les retallades.
-Ja es veu, ja.
Cartells: Inspirem confiança. Vota Cthulhu. Vota A. Vota B. Vota C. No tenim programa, però els altres són pitjors. Estimo la ciutat. Odiem els immigrants tant com tu.

dijous, 26 de maig del 2011

17. El PSC fa campanya contra les retallades

La situació és aquesta:
  • Espanya ens roba als catalans 22.000 milions d'euros l'any. 60 milions al dia. 3.000 euros per persona. El 10,2% del nostre PIB anual. El 37% dels impostos recaptats a Catalunya. Cal que segueixi donant més dades o ens en fem la idea? 
  • El govern espanyol fa una nova llei d'estabilitat financera per a reduir el dèficit de l'administració pública. L'assumeix el mateix govern espanyol? No, que això és impopular i costa vots! Les competències de sanitat estan transferides. Les tenen les comunitats autònomes. Tot i així a Madrid hi ha 100.000 funcionaris del ministeri de sanitat que ningú sap a què dimonis es dediquen. On seria més lògic retallar? Evidentment, la nova llei d'estabilitat acaba obligant als catalans a retallar 3.000 milions d'euros dels pressuposts de la Generalitat.
  • A sobre no ens donen el Fons de Competivitat que ens pertoca per llei. Es veu que el govern espanyol no ha de complir-la. Els del PSC són els únics diputats catalans que s'hi oposen, per cert. 1.450 milions d'euros més que hem de retallar. Tot i així, no tenen problemes a destinar 3.828 milions d'euros a l'AVE Madrid-Extremadura. És que no té potser més importància que l'Arc Mediterrani? Ja no diguem que la sanitat catalana...
  • Amb la nova llei, el govern espanyol ens prohibeix als catalans demanar més préstecs als mercats. No ens podem endeutar. L'única sortida que ens suggereixen és pujar encara més els impostos tot i sabent que ja som la comunitat que els té més elevats i que més d'un terç del que es recapti de més ni passarà per Catalunya i anirà a finançar altres comunitats on ni saben què són les retallades. Particularment, em ve a semblar fins i tot cínic que ens suggereixin que la solució és collar-nos encara més per encara més benefici dels altres.
  • Es dóna el cas que el 70% del pressupost de la Generalitat de Catalunya és despesa social (sanitat i educació soles ja són més del 40% del total). I entre la resta encara hi ha partides tan importants com mossos, justícia (que tinc entès que un pèl saturada també ho està), parcs científics, bombers, presons, manteniment d'infraestructures, de parcs naturals, funcionariat, abocadors, museus...
  • Si el govern català vol evitar que l'administració i l'estat del benestar petin només li queda una opció, i només una, que es diu retallada de la despesa social. Encara que volguessin el contrari, el govern espanyol no els ha deixat cap altra opció.
I ara ve la part bona:
  • Els sindicats amiguets del PSC munten una manifestació demanant a la Generalitat que aturin les retallades. Al govern espanyol no li demanen res, es veu que no són actors implicats.
  • ZP surt dient que CiU els hauria d'escoltar i meditar sobre el seu pla de retallades.
  • L'Hereu demana que el votin a ell per tal d'evitar les retallades que volen imposar els neoliberals de CiU amb la fi de desmuntar l'estat del benestar. Diu que ell és l'alcalde contra les retallades.
ES POT TENIR MÉS CARA?

Heu rebut el càstig que us mereixíeu. El proper cop presenteu-vos amb un programa electoral (si es pot dir així) que no sigui en si un insult a la intel·ligència dels votants.


PD. No sé fer caricatures i se m'ha ocorregut fer servir els logos per a referir-me als partits polítics. Seguim provant coses noves.

-Però tu no els vas dir que et votessin per a evitar les retallades de CiU?
-A veure si ja sabien que els les imposàveu/m v/nosaltres.

dimecres, 25 de maig del 2011

16. A cal sastre


Una aspecte guai de què amb un estil com aquest només em calgui dedicar uns segons a cada personatge és que em permet fer escenes de multituds en un moment. :D

-No són els del PSPV, aquells?

dimarts, 24 de maig del 2011

15. Els resultats són "tot i" o "degut a" l'acampada?

Segueix l'humor de ficar el dit a l'ull a la gent amb il·lusions...


-No ho entenc. Ens vam ajuntar un munt de gent amb valors progressistes i vam demanar a tothom que coneixíem que no votessin ni al PP ni al PSOE.
-Doncs el PP ha arrasat.
-Què pot haver fallat?

dilluns, 23 de maig del 2011

14. Post acampada

Aquest acudit podria titllar-se d'humor negre. És com si esmicolés els somnis de milers de persones. Ho sento, nanos, és el que hi ha. Calia despertar-vos del vostre somni. Cruel? Cínic? El que hi ha.

Gràficament, no m'acabo de decidir si fer els ulls amb els marges oberts o tancats. Tancats potser queden millor, però no sé... potser queden massa James David...

-Com llavors tot això no ha servit de res?
Cartell: Democràcia real ja!

diumenge, 22 de maig del 2011

Drac dormint a la llum de la Lluna

Temps enrere em va agafar per carregar pel món un llapis i una llibreta per gargotejar-hi en els moments en què m'avorrís. A la primera pàgina hi vaig fer un drac... i això va determinar el contingut de la tota la resta en què hi vaig anar posant diferents versions del mateix tipus de criatura màgica. Jugava amb els dissenys i intentava que fos una mena de drac diferent a cada pàgina: oriental, occidental, gargolític, disneià... el repte era que cada un fos diferent a l'anterior. Com que molts eren fets a hores intempestives de la matinada, uns quants van acabar tenint la nit i la son com a temes de la il·lustració. Aquest drac dormint a la llum de la Lluna vora un estany n'és un exemple.

Havent desenterrat i tret la pols de la llibreta em va semblar que contenia imatges que podrien ser maques de penjar. Però entre que estaven en fulls quadriculats i plens de difuminats a llapis, l'escannejat no quedava gaire bé. Així doncs, m'he entretingut una estona amb aquest, per què es basava en formes senzilles que em permetien vectoritzar la imatge. Passar-la a net, en certa forma. El repte ha estat les ombres de l'aigua. La part de dalt era fàcilment vectoritzable. Eren grans superfícies de blanc o negre. La de sota, en canvi, era un conjunt de difuminats de diferents densitats. Al final s'han convertit en ratlles. :p

dissabte, 21 de maig del 2011

Es presenta Cavall Droid: ara podeu veure Gargots des del vostre Android!

La gent de El nen que estima la crema d'espàrrecs, ha estat treballant de valent per presentar Cavall Droid, una aplicació gratuïta per a l'Android que està dissenyada per permetre la visualització ràpida, senzilla i còmoda dels webcòmics de la blocosfera catalana.



Aquí podeu fer un tast de la patxoca que fa:



Si us ha convençut, només heu d'anar a la pàgina de l'aplicació i descarregar-vos-el. Si encara no us heu acabat de decidir, penseu que el meu bloc ha tingut l'honor de situar-se al mateix nivell de tot d'altres com:
Webcòmics.cat està en procediment de passar de Slinkset a Pligg, o sigui que momentàniament està fora de servei, però així que es pugui s'hi inclourà. Evidentment, si n'apareixen de nous, podran ser afegits així que ho vagin demanant als propietaris de l'aplicació.

Tota aquesta munió d'humor fàcilment en el palmell de la vostra mà. Si teniu Android, no sé què espereu per instal·lar-vos-el!

divendres, 20 de maig del 2011

Biotec.no.lògica 12 - Sorpreses a l'autoclau


Biotec.no.lògica 11 - Biotec.no.lògica 12 - Biotec.no.lògica 13

Les presses no són bones per a fer segons quins dibuixos. Aquests braços creuats en són una mostra...

Biotecnòloga1: Va essent hora de trucar al tècnic.
Biotecnòloga2: Sí, fa temps que l'autoclau no va fi.
De dins l'autoclau: VOLARE!!! OOOOOOOOOOHHH!!

dijous, 19 de maig del 2011

13. Hi tornaran?


Demà el dia acaba en 0 i per tant l'acudit no serà d'actualitat. Aquest és, doncs, l'últim dia abans de la clatellada que es fumerà un partit en concret i és per tant el millor dia per a reflectir-ho.

Per cert, creieu que ho diran? La resposta diumenge.

ACTUALITZACIÓ: Acudit publicat en el Web Negre (Número 76, pàgina 9).

-Creus que aquest cop ho faran?
-Home... serà tot un repte, però la tradició és la tradició.
-No sé... jo crec que es passaran si aquest cop també diuen que han guanyat.

dimecres, 18 de maig del 2011

12. Propaganda electoral

Que tota l'expressió quedi limitada a un sol ull, obliga a forçar molt la gestualitat si es vol que aquesta s'entengui. Crec que comença a agradar-me el disseny d'aquestes coses. Ha canviat força des de l'inici, però ara m'han semblat més bufones. I només m'han calgut dotze acudits per arribar a aquest punt. Potser només és cosa meva, no sé... el temps ho dirà.

ACTUALITZACIÓ: L'acudit també és en el web del Jueves.
ACTUALITZACIÓ 2: Acudit publicat en el Web Negre (Número 76, pàgina 7).

-No sabia que haguessin tret un nou canal dedicat a la propaganda electoral.
-Però si no l'han fet...
-Doncs s'estan passant.

dimarts, 17 de maig del 2011

11. Pel que queda, per què matar-s'hi?

He repetit un element que ja havia fet servir en una altra vinyeta. Aquesta mena de vinyetes prefabricades és normal que tinguin elements afegits que es repeteixin contínuament i que siguin recognoscibles d'una llambregada. Així es crea un microunivers que dóna personalitat al còmic.

ACTUALITZACIÓ: Acudit publicat en el Web Negre (Número 76, pàgina 9).

Bé, com a estes hores ja queda tan clar que arrasarem, hem decidit que deixarem de mentir, ocultar i manipular en general, i parlarem sense embuts de la corrupció del partit que controla la cadena. Total, qui a hores d'ara no ho sàpia és per què o bé no ho vol saber, o per què li importa una fava.

dilluns, 16 de maig del 2011

10. Ja falta menys!

Tinc la tendència, per senzill que siguin els personatges que m'inventi, de fer-los girar i mostrar-los des de tot de graus diferents. Tenia interès per veure si des de tres quarts d'esquena encara s'entenia què eren. I no ho tinc clar, sincerament. Suposo que depèn de si ja has vist abans els personatges.

-I aquesta celebració?
-Que ja ha passat la meitat de la campanya?
-Iuhu!

diumenge, 15 de maig del 2011

Com seré l'any 3011?

La conversa va anar més o menys així:
-Mireu quin avatar més xulo que m'he fet.
-Mola!
-Cadascú se n'hauria de fer un de propi.
-L'altra opció és que tu ens facis els nostres.



NYACA!


Aquest home és un crack! ;)

dissabte, 14 de maig del 2011

Altres paranoies

Fa uns dies vaig crear una nova pestanya en el bloc amb el títol altres paranoies. Com hi explico, és un recull, més resumit que en les altres tres, dels missatges del bloc fent servir el mètode de les etiquetes.

El motiu que m'ho va portar a fer (encara que si aprenc com arreglar-ho, em sembla que no ho canviaré) és que, no sé per què, ha volat l'arxiu de missatges del bloc que permetia accedir a tot el que he fet de forma cronològica. D'aquesta manera faig més visible i fàcil de trobar tota aquesta feina ja feta.

El més curiós és que amb totes les etiquetes que ja tinc, aquest és el primer missatge que no sé on posar i que em temo que es quedarà orfe...

divendres, 13 de maig del 2011

9. L'Hereu fa campanya amb un documental sobre ell

Fent proves de posar altres elements a la vinyeta, veig que s'hi integren i conjunten la mar de bé. En aquest sentit crec que queda maco això de fer servir dos tons de la mateixa gamma per al contorn i el farciment.

Aquest cop, per a la versió en castellà de la vinyeta, m'he permès una petita llicència adaptativa en la traducció.

Aquest acudit ja va ser publicat ahir al Web Negre (número 75, pàgina 4).

Efecte normal del documental Els nyus al Serengueti del 33 a la tarda.
Efecte normal del documental Estic convençut de la campanya de l'Hereu.

dijous, 12 de maig del 2011

8. Preocupació per les eleccions

Una altra paranoia meva: cal que siguin tots de les mateixes dimensions aproximades o puc fer-ne uns més grossos que altres? Desgraciadament, pel que veig, o estan tots sobre el mateix pla o hi ha un xoc entre dimensions i perspectiva...

ACTUALITZACIÓ: Acudit publicat al Web Negre (número 75, pàgina 8).

-La veritat és que estic preocupadíssim pel resultat de les eleccions i el que puguin representar per a la unitat d'Espanya.
-Però si als llocs més conflictius només són municipals.
-Ah, no, jo encara parlo de les escoceses.

dimecres, 11 de maig del 2011

7. Tunejat en cadena


Em va fer gràcia llegir aquesta notícia. Si no esteu al cas, es veu que temps enrere, l'únic brau d'Osborne que hi ha a les illes Balears va aparèixer pintat amb la bandera gai. Com a resposta, un grup espanyolista va desplaçar-s'hi expressament a repintar-lo de negre. Això va provocar que un altre cop, gent de la terra el pintessin, aquest cop amb floretes, cosa que va provocar que tot seguit el repintessin de negre... ignoro l'estat actual de la bèstia.

Com a diversió sembla entretinguda. Com a picabaralla innocent i original (a altres llocs tiren bombes, tu). I els d'Osborne deuen estar fregant-se les mans davant d'aquesta propaganda gratuïta.

Pel que fa a la qüestió gràfica, l'invent anterior em va fer qüestionar com seria el dibuix si sí que tingués línia de contorn però aquesta no fos negre. No tinc clar què queda millor, sincerament.

ACTUALITZACIÓ: Acudit publicat al Web Negre (número 75, pàgina 15).

dimarts, 10 de maig del 2011

Zooil·lògic 9 - Sopar de categoria


Zooil·lògic 8 - Zooil·lògic 9 - Zooil·lògic 10

Entremig de tota aquesta follia que m'ha agafat per la sèrie amb un parell, no pensava deixar de banda les altres sèries del bloc i que surten els dies que acaben en 0.

En tots els animals estic intentant aplicar unes regles generals que els estandarditzin a l'hora de dibuixar-los. Amb els insectes, però, estic fent excepcions, antropomorfitzant-los en major grau. Tot i així, em sembla que no desentonen amb la resta.

D'acudits sobre els sopars dels animals me n'han vingut uns quants. No serà aquest l'últim. (^-^)

-Mare meva, has vist quins preus?
-Un dia és un dia! No mengem caoba cada setmana.

dilluns, 9 de maig del 2011

6. Proves de la mort

Un crack que em dóna mil voltes amb el dibuix em va dir que si provava de fer aquestes criaturetes directament sense el contorn negre podria evitar que semblessin ous, patates, ametlles o a saber què més. Em va semblar molt bona idea i ho he provat.

Quant als ulls, ja vaig dir que les rodonetes em restringien les possibilitats, però d'altra banda, només els punts podrien fer que destaquessin menys les expressions. Potser la solució és aquesta barreja amb els ulls com en la primera versió, però destacats amb blanc.

Quant als braços, no tinc clar si fer-los gruixudots o estretets.

...per cert..., ara em semblen M-and-M. :p

ACTUALITZACIÓ: Acudit publicat al Web Negre (número 75, pàgina 15).

Mentrestant, a una dimensió paral·lela
-Es pensen que som ximples i que ensenyant-nos fotos de l'Obama n'hi ha prou?
-Sí, com si no haguessin tingut temps de potinejar-les amb el Photoshop.

diumenge, 8 de maig del 2011

Fons d'escriptori corporatiu

Recordeu el logotip proteòmic que vaig dissenyar per al laboratori? Doncs ara m'ha donat per versionar-lo i fer-ne un fons d'escriptori corporatiu (1024x768).


Clicant-hi accedireu a la imatge de mida original.

ACTUALITZACIÓ: Per petició popular (i no faig conya) he fet la versió 1280x1024 del fons d'escriptori. La trobareu pitjant aquí.

dissabte, 7 de maig del 2011

Españistán: Crònica d'una generació

Totes les generacions tenen alguns ninotaires que serveixen de referència per entendre els problemes de la seva època. Així, mirant el passat, un pot recordar el sarau que va organitzar en Junceda amb el seu dibuix al Cu-cut!, la gana de la postguerra espanyola retratada per Carlos Giménez o les burxades constants que en Cesc o en Perich anaven fent als de dalt durant la transició.

Però i la meva generació què? Qui hi ha que expliqui les nostres cabòries? Fins ara, podria semblar que encara érem massa joves per esperar a tenir-hi algú, que el més proper que hi havia eren en Monteys i en Fontdevila, que ei, m'encanten, però que són una gent que ja porta catorze anys fent una secció dirigida als joves...

No cal esperar més. L'omplidor d'aquest buit s'anomena Aleix Saló, algú, que per sort meva només em porta mig any de diferència i que va narrant els problemes socials així que en anar voltant per la vida se'ls va topant.

En el llibre anterior, estant jo en plena tasca de trobar una feina per la que havia estudiat, va tenir el detall de treure el llibre Fills dels 80 en què explicava els problemes en què es trobava la gent de la nostra generació quan intentava espavilar-se pel seu compte. Em va semblar molt adient pel moment que vivia.

Més tard, hi van haver canvis en la meva vida, i l'home ara li ha vingut per explicar, en aquest nou títol, els problemes en què es pot trobar algú de la meva edat en la situació socioeconòmica actual. No només els hipotecaris. Convertint Espanya en una mena de Terra Mitjana, narra un epopeic viatge a través d'aquesta que li serveix de pretext per anar despotricant de tot amb el que es troba, fins i tot, atenció, de les mancances laborals dels investigadors científics patris. Cosa que per altra banda vol dir que són antològiques i que per tant no sé jo si me n'hauria d'alegrar tant de què en parli...

En fi, que si bé per una banda em fa ràbia que sent mig any més jove ja hagi arribat a on ha arribat, per l'altra celebro que per més temps que passi, aquesta distància mai canviarà i que així que vagin passant els anys seguirà narrant tot allò que el faci enrabiar, que en bona part preveig serà el mateix que em faci enrabiar a mi.

Si hagués de fer una crítica a l'obra només seria el format (18 euros! Que la nostra generació és mileurista!). Els seus dibuixos s'identifiquen amb facilitat i són prou expressius com per què no calgui que siguin tan grossos i es puguin representar més petitons en un format com el dels mini àlbums francesos, tipus Paco Roca a Astiberri, que d'uns anys ençà s'estan posant de moda. Reduir-los fins i tot diria que els faria més bufons. D'altra banda, posant-hi més vinyetes (per dir-ne d'alguna manera) per pàgina jo diria que ajudaria a fer l'àlbum encara més fluid.

divendres, 6 de maig del 2011

5. Tu, tot, tothom!


Em sembla que els anteriors eren massa grans. Són prou senzillets com per què amb aquesta mida segueixin interpretant-se bé. Fins i tot es veuen més bufons i a més permeten introduir-hi, si cal, altres elements.

Els altres acudits de la sèrie els he anat acompanyant d'un enllaç a la versió en castellà de la vinyeta. No em pregunteu per què aquest cop no ha estat el cas, però.

Uau, amb aquest he aconseguit penjar un acudit diferent cada dia laborable de la setmana! Doncs era veritat que prefabricant-los es poden fer més ràpid. Ara em falta trobar com prefabricar gràcies que siguin gracioses. Això crec que té més conya...

L'acudit ja va ser publicat ahir al Web Negre (número 74, pàgina 17). En total m'hi han aparegut quatre en aquest número. Rècord personal.

Ah, per cert, això no ve a tomb de res, però si no m'he descomptat, aquesta és l'entrada número 100 del bloc i fos del que fos l'escrit, havia de dir-ho. Podeu celebrar-ho amb mi subscrivint-vos al bloc, ara que acabo d'activar la possibilitat de fer-ho. :p

-Tu, tot tothom!
-Començo a pensar que veus testaferros etarres a tot arreu.

Vot popular a la millor obra del Premi Josep Escobar de Còmic

Ja ha començat el vot popular a la millor obra del Premi Josep Escobar de CòmicSi a alguna ànima caritativa li interessa votar, els participants en la mateixa modalitat que jo són aquests. La meva obra, en concret és aquesta, i per votar-la només cal que aneu al final d'aquesta pàgina i trieu l'opció 17 anomenada "Just enmig".

Evidentment, si considereu que qualsevol altra de la mateixa modalitat és millor, voteu-la, només faltaria.

dijous, 5 de maig del 2011

4. Només les llistes?

Al final què és millor? Rodones per ulls o només puntets? Crec que els primers donen més personalitat al disseny, i m'han dit que els fan més expressius, però em fa por que els faci menys bufons i tampoc permeten fer tant cares inconcretes sense cap expressió específica. En certa manera, obliguen més a que els personatges tinguin una expressió facial. Puc barrejar-los i posar-los d'un tipus i de l'altre o seria massa heterogeni per a un mateix disseny de figuretes?

En tot cas, veig que he de rebaixar el gruix de l'entintat...

Com que aquesta no serà l'última vinyeta d'aquest tipus he decidit classificar-les amb una etiqueta pròpia. De moment li poso el nom "Amb un parell" (no sé per què), però si em ve un nom millor potser el canvio.

I sí. Sé que estic pesadet amb el tema, però és que és una qüestió que em sembla greu. La perversió de la democràcia des de dins em sembla molt més perillosa i preocupant que no un grup terrorista. ETA només són els pringats de la Federació de Comerç. Mataran, extorsionaran, crearan la por i patiment a tot de víctimes innocents, però l'Estat seguirà íntegre i inflexible al seu xantatge. El mal serà personal, però no institucional que és l'autèntic mal que voldrien perpetrar. Ara mateix, però, tinc la sensació de què els siths s'han fet amb el control de l'Estat, amb les devastadores conseqüències per a la preservació de la democràcia que això comporta.

PD. Un lector catxondo m'ha enviat tres enllaços (aquest, aquest i aquest) i no sé per què. :p

ACTUALITZACIÓ: L'acudit ha estat publicat al Web Negre (número 74, pàgina 18).

-Com pot ser que amb les llistes que queden seguim sense guanyar les eleccions?
-Home, fins ara només hem impugnat les llistes.
-Doncs potser que comencem a impugnar els vots... que tanta diferència tampoc hi ha.

dimecres, 4 de maig del 2011

3. Democràcia fora de perill

Bé, seguim amb els fast-jokes. M'han fet notar que el parell anterior semblaven patates (nota mental, no els facis tots dos en la gamma de colors groc-marró). Aquest cop ho n'he volgut defugir... i crec que m'han sortit dues panses ametlles de califòrnia.

Posats a seguir plagiant homenatjant he fet la típica vinyeta forgesenca en què dos personatges prefabricats clònics caminen l'un al costat de l'altre. :p

-I en un futur no llunyà...
-Bé, amb les últimes impugnacions ja hem aconseguit que el 95% dels bascos no puguin presentar-se per ser votats.
-Sí, sento que la democràcia comença a estar fora de perill.

dimarts, 3 de maig del 2011

2. Impugnació total

Segueixo experimentant. Ara he canviat el disseny dels ulls i la forma del cos. Massa grossos?

ACTUALITZACIÓ: L'acudit ha estat publicat al Web Negre (número 74, pàgina 18).

-Una altra llista? Això sembla que no hagi d'acabar!
-I no podríem anar pel dret i impugnar tot el País Basc sencer?
-Coi, brillant! Això s'ajusta a la llei?
-Home, si ha colat prohibir presentar-se a un partit que fa 25 anys que condemna el terrorisme...

dilluns, 2 de maig del 2011

1. Testaferros d'etarres

Aquest acudit és un experiment. Una part molt important dels humoristes d'actualitat tenen uns personatges senzillots prefabricats que els permeten de fer acudits en un moment sense haver-se de matar gaire en l'aspecte gràfic. Suposo que la majoria us hi havíeu fixat.

Remenant, remenant, en l'intent de fer alguna cosa que fos bufona i fàcil de fer alhora, he acabat fent aquesta mena d'ous amb potes. Tinc curiositat per saber on em portaran i cap a on evolucionaran si n'intento fer més.

Però ara mateix, el meu dubte és si estic plagiant a en Pac-Man, les olivetes d'en Liniers, els marginals de l'Alfons López, l'Aleix Saló, en Nèstor, el Sr. Kinder Sorpresa, el Sr Patata o a mi mateix fent còmics científics sobre glòbuls vermells. En tot cas, si algú pregunta diré que no és un plagi, sinó un homenatge. A molts altres els ha colat abans que a mi.

I per cert, el cop d'estat que acaba de perpetrar el Suprem espanyol, m'ha emprenyat una mica, sí.

ACTUALITZACIÓ: L'acudit ha estat penjat en el web d'El Jueves.
ACTUALITZACIÓ 2: També ha estat publicat al Web Negre (número 74, pàgina 17).

-I la teva llista per què l'han impugnada?
-Es veu que entre nosaltres hi havia un que havia estat en una llista impugnada per haver tingut un que havia estat en una llista impugnada per tenir un que havia estat en una llista que havia estat impugnada per tenir-hi un nebot d'un de batasuna.
-Aparta't de mi, testaferro d'etarra!!
Cerca'ns a Google+