dijous, 30 de desembre del 2010

Biotec.no.lògica 5 - Estudi de l'hormona de creixement


Biotec.no.lògica 4 - Biotec.no.lògica 5 - Biotec.no.lògica 6

Va ser amb aquest còmic que em van començar a dir que potser donava massa rellevància als ratolins i que estaria bé que  passés a altres temes. La veritat és que tenien raó, però és sobre el que em venien acudits més xorres. A més, em sembla que li donaven share. Potser només seguia amb la tònica de les colomades i simplement m'entretenia torturant animals per diversió (En els còmics, compte!)

La feina d'un biotecnòleg és revisar tots els detalls...
...calcular-ho tot amb antelació evitant així qualsevol error...
...per exemple: si s'està eliminant un nou al·lel de l'hormona de creixement...
...mitjançant un ratolí transgènic... no deixa de ser lògic...
...pensar en la mida de la gàbia!

dilluns, 20 de desembre del 2010

Zooil·lògic 2 - Moda babosa


Zooil·lògic 1 - Zooil·lògic 2 - Zooilògic 3

He de dir que durant certa etapa de la vida vaig estar venent, entre moltes altres coses, baba de caragol, i la manera patentada d'obtenir-la no és aquesta, sinó la centrifugació de caragols. 100% verídic.

P.D. Juro que no vull fer la competència a en Franchu i que vaig fer aquests acudits molt abans de què mostrés el seu recaragolat projecte. El proper de la sèrie serà amb altres animals.

Estúpida moda

divendres, 10 de desembre del 2010

Biotec.no.lògica 4 - Droga anestèsica


Biotec.no.lògica 3 - Biotec.no.lògica 4 - Biotec.no.lògica 5

Després de dibuixar aquesta vinyeta, vaig estar una estona comptant les potetes dels ratolins assegurant-me de què n'hi hagués les que pertocaven pel nombre de caps. Una miqueta marejador.

Biotecnòloga: Amb quina droga dius que els has anestesiat?
Ratolins: Come Mister tally man, tally me banana... daylight come and we want go home...

diumenge, 5 de desembre del 2010

Vázquez desfermat


Explicava en Vázquez, en una entrevista i amb la seva habitual modèstia, que podria ser que ell hagués estat el millor comicaire de la postguerra, però no pel que havia fet, sinó pel que podria haver fet i no li van deixar de fer. Cosa que era fàcil de dir, afegia, mentre no tingués manera de demostrar-ho.

Contextualitzant-la aquesta frase era, de fet, l'enèsima queixa cap a la censura que el va collar durant dècades. Una censura absurda que va ridiculitzar mil i una vegades per com havia sotmès la seva obra, prohibint tot de coses que no eren ni tan sols capaços d'entendre per què ho feien, com quan li van impedir de fer servir la paraula "dromedario" adduint que era un insult i no un animal. Absolutament surrealista.

En "Lo Peor de Vázquez" se'ns presenta en format integral tot allò que va publicar per Glénat quan ja no hi havia la pressió censuradora paranoica de la dictadura. Quan pràcticament es va posar a dibuixar allò que li sortia d'allà on no sona. Qui vulgui veure com hauria estat la producció comicaire d'en Vázquez si en comptes dedicar-se a dibuixar pàgines sobre Las Hermanas Gilda hagués tingut la llibertat de parlar de temes com el sexe o l'evasió d'impostos aquest és el seu llibre. És amb aquest i no els de Bruguera que es pot avaluar on hauria arribat si li haguessin donat ales. Ara bé, cal saber que el que s'hi trobarà és un Vázquez absolutament desfermat, enrauxat i fora de control. Tenia moltes coses a explicar algú tan faldiller i morós com ell. Que ningú es confongui i el regali a la mainada. És un Vázquez absolutament diferent al de la producció bruguerenca.

He llegit queixes quant a l'edició. Quasi 600 pàgines a 24 euros i en una mida reduïda que m'entra en qualsevol prestatge és per mi una joia d'edició. Complet, barat (tenint en compte el contingut) i emmagatzemable. Més integrals d'aquest tipus voldria tenir jo. És el que volem els pobres amb cases petites de pobres i que ja no sabem a on posar tants de còmics.

dimarts, 30 de novembre del 2010

Zooil·lògic 1 - Cargol bover


Zooil·lògic 1 - Zooil·lògic 2

Ja posats, trec a la llum una nova col·lecció de vinyetes, amb un nou estil de dibuix. És anomenada "Zooil·lògic" i tracta, de forma generalista, de ximpleries diverses en què els animals en són protagonistes.


Al començament vaig mirar de fer-les molt nyonyetes per a intentar col·locar-les en una revista infantil. El meu problema és que els acudits que m'acostumen a sortir solen ser considerats bretolades per a aquesta mena de revistes, mentre que per a les revistes satíriques per a adults solen ser considerats infantívols. No són ni carn ni peix. Quin és doncs el seu millor lloc? Doncs ja que els diaris estan en crisi i ja no contracten a ningú per a vinyetes de no actualitat, suposo que la finestra que ens obre Internet és l'únic que ens queda.

Com podeu veure, ja n'he creat una pàgina per a la seva compilació.

-Tu no eres bover?
-És una multipropietat.

dilluns, 29 de novembre del 2010

Obvietat matemàtica


Fa uns mesos, revisant els meus fitxers d'imatges hi vaig trobar aquesta. Tenia la meva firma i hi reconeixia el meu traç de quan gargotejo dibuixos en els marges de les llibretes, de manera que era obvi que l'havia feta jo, però no en tenia absolutament cap record.

Veient la graaaaaan qualitat del resultat, dedueixo que el buit de la meva memòria es deu a què no sóc capaç de recordar tots els 5 minuts que he viscut. Suposo que seria una mena de prova per veure si podia dibuixar a tota canya directament amb la wacom sense esborrany previ.

En tot cas, em va semblar que avui era el dia idoni per a penjar-ho. La penjada està programada amb anterioritat al dia de les eleccions, però dono per suposat que retratarà a algun o altre partit que es podrà identificar amb la vinyeta.

Espero que no copiés la gracieta de ningú... (U_U)'

Actualització: La vinyeta apareix al Web Negre número 54.

-Molta atenció, ara, a com amb els resultats de les eleccions demostro que el nostre partit és qui les ha guanyades.

dissabte, 20 de novembre del 2010

Biotec.no.lògica 3 - El ratolí rebel


Biotec.no.lògica 2 - Biotec.no.lògica 3 - Biotec.no.lògica 4

Aquesta vindria a ser la primera de les vinyetes de biotecnologia amb l'esperit que pensava que havien de tenir: absurditats sobre la vida diària d'un biotecnòleg o d'un aspirant a ser-ho. La idea era "acudits sobre biotecnòlegs i per a biotecnòlegs". La segona part d'aquesta aspiració (per a biotecnòlegs) feia que a vegades el contingut pogués ser prou rarot com per a què no estigués pensat per a ser entès per tothom. Òbviament, no és el cas d'aquesta vinyeta.

El següent!

dimecres, 10 de novembre del 2010

Colomada 35 - Catipenada


Colomada 34 - Colomada 35Colomada 36

Colom: Casum! No! A la cambra de gas no!
Nen dolent: Meu! Ja n'hi ha un altre. Dispara!

dissabte, 30 d’octubre del 2010

Biotec.no.lògica 2 - Seguim que no ha estat res


Biotec.no.lògica 1 - Biotec.no.lògica 2 - Biotec.no.lògica 3

Aquesta va ser una de les dues vinyetes que vaig fer sobre un tema que no fos independent del temps. Ja he dit altres vegades que m'agrada fer-les intemporals per no tenir la sensació de què he treballat per una cosa que en dos dies ja es pot llançar. Malgrat això, i malgrat ser un recurs gràfic força suat, va ser potser la que va agradar més.

Alpinista 1: Buf! Ja som al cim, per fi podrem descansar. Arf! Arf! Arf!
Cartell 1: Homologació
Alpinista 2: Daixò...
Cartell 1: Bolonya

dimecres, 20 d’octubre del 2010

diumenge, 17 d’octubre del 2010

Clicòmics en català


Primer - Següent

Conyes apart, dubto que el català tingui la massa crítica necessària per a fer que prosperi un projecte com aquest. I tanmateix, si ho fes, i els acudits que apareguessin en portada es veiessin en un grup del Facebook o del Twitter (m'ho acabo d'inventar o això existeix?) em sembla que crearia un entorn magnífic que esperonaria a nous valors per a publicar els seus treballs a la xarxa i en català. Si un no està segur de si el veuran pot pensar que tant per tant, millor no penjar res. Si un creu que el castellà li donarà molt més mercat (i ja sabem el que es diu sobre els blocs i les autofellatios) podrà passar al castellà o a l'anglès, tot oblidant la nostra llengua, per molt catalanista que sigui. Per tant, garantir un públic lector mínim podria ser provindencial per al webcòmic català.

De totes maneres, com podeu llegir, les causes per les que no pujo més còmics són d'altres. M'he plantejat pujar la freqüència actual (un missatge cada dia que acaba en zero) a un missatge per setmana, però no a més d'això. Còmichòlics com en Blip n'hi ha pocs.

Actualització: Acabo de descobrir que existeix un Widget (això no era un extraterrestre lila?) i per a què no sigui dit, l'he posat al menú de la dreta.

diumenge, 10 d’octubre del 2010

Biotec.no.lògica 1 - La pregunta


Biotec.no.lògica 1 - Biotec.no.lògica 2

Durant la meva etapa universitària, la meva activitat gargotaire va veure's obligada a reduir-se fins a pràcticament la nul·litat. Una de les poques excepcions van ser els dibuixos que vaig fer per a l'Associació de Biotecnòlegs de Catalunya. Sé que suposa un petit canvi de to respecte els dibuixos que he estat penjant fins ara, però com que l'espai web que hi tenien reservat ha volat amb l'última remodelació i han desaparegut de la xarxa, m'he dit d'anar-les pujant aquí per evitar que caiguin a l'oblit.

Aquesta vinyeta era un homenatge a "la pregunta". La gran pregunta a la que havíem de contestar un cop rere l'altre. Molt sovint repetidament a les mateixes persones. Tots els meus avis van morir sense saber pronunciar el nom de la carrera que estava estudiant. Massa complicat.

I la Biotecnologia què és?

dijous, 30 de setembre del 2010

Colomada 33 - Tollació


Colomada 32 - Colomada 33 - Colomada 34

Colom 1: Tinc set! Ei! Aquí hi ha dos tolls.
Colom 2: Mmmm... aquí hi ha tres tolls.

divendres, 24 de setembre del 2010

El canvi de feina d'en Caius Bonus

L'Ibáñez diu que ara està content amb la feina que fan els coloristes amb la seva obra. Que ho deixen "bonic". Però que hi va haver un temps, quan les editorials premiaven molt més la quantitat que la qualitat que era imfumable. I que es devia bàsicament a què tant de bòlit anaven per publicar les pàgines que sovint no passaven per les mans de cap artista professional, sinó que eren acolorides per un operari qualsevol dels tallers d'impressió just abans d'anar a màquines.

En menor mesura, diria que això també va passar en el país veí. Realment, un veu l'obra en conjunt i no es veuen amb tanta freqüència aquells errors escandalosos de dibuix com canvis de de màxim contrast en el color dels objectes de fons sense canviar de sala, que un personatge aparegui quasi tot d'un mateix color per estalviar detallar-lo, o que els pantalons d'un personatge siguin normalment vermells però que de tant en tant en alguna vinyeta siguin grocs o blaus.

Tot i així, sempre em va cridar l'atenció la mala qualitat del color dels primers còmics d'Astèrix. Prou penosa com per què a vegades fins i tot compliqués la lectura. L'Uderzo és daltònic i segur que ell no l'havia feta. Ho havien d'haver encarregat a algú altre. El problema és que semblava que el colorista també ho fos.

És que un superventes com aquest no es podia permetre una remasterització de l'obra per a oferir-la amb la qualitat que es mereixien els seus fans? Com és que no la feien? Doncs bé, finalment l'han feta. Encara que sembla que Salvat no se n'hagi adonat i no tingui pressa per portar-la per aquí avall...

El cas és que no ha estat fins que he revisat les imatges que han restaurat que me n'he adonat de fins a quin punt estaven acolorides a una velocitat poc afavoridora per a l'obra.



Deixem de banda que quan va arribar a la meitat de l'Astèrix el colorista va cansar-se de distingir les parts de la imatge o que el legionari sembla que digui unes calces de vella.

Us n'heu adonat de quina és la nova feina d'en Caius Bonus?

Suposo que me n'hauria d'haver adonat. Que la toga tenia uns dibuixos característics d'armadura i que al cap i a la fi és el cap d'un campament romà! Però ha calgut la remasterització per què me n'adonés de què era un centurió i no un senador romà. Tal és el poder confusió al que pot portar un acolorit incorrecte.

Em sento menys babau pensant que aquest error de color va ser prou important com per ensarronar també als dibuixants de primera pel·lícula d'Astèrix on l'armadura prenia directament les formes de la roba.


dijous, 16 de setembre del 2010

BALEARS. Abans i ara.

M'agrada anar a la Setmana del Llibre en Català per què a vegades s'hi troben còmics descatalogats o difícils de trobar. Enguany, hi vaig poder trobar el primer volum de Balears, Abans i Ara, que en ser específicament pensat pel mercat illenc, no havia pogut veure fins ara en els prestatges de cap llibreria.

Com ja vaig indicar anteriorment, aquesta és una col·lecció de 10 volums que pretén explicar la història de les Balears de manera amena gràcies a les històries del còmic. De moment, només ha sortit el primer volum anomenat "Prehistòria: primers pobladors", encara que en un error de disseny l'han elidit en la portada, creant la falsa sensació de què és un volum únic. (O potser és una tàctica per no definir-se massa a l'espera de comprovar l'èxit del primer exemplar?)

El primer que puc dir sobre el còmic és que sento enveja dels balears. De còmics sobre la història de Catalunya en tenim molts, però mai hi ha hagut cap projecte tan ambiciós com aquest. Bevent directament de l'esperit de "Hi havia una vegada..." va explicant històries ambientades en el passat, de moment inventades, que serveixen d'excusa per més tard, al final del volum, introduir fitxes tècniques que serveixin per desenvolupar la informació sobre el període. O sigui, allò d'aprendre divertint-se.

Així doncs, en general, la valoració és positiva, però hi ha un aspecte negatiu que baixa la nota: les presses. El volum fa tota la impressió d'haver-se fet amb massa presses. Per dos factors principals. El primer els errors d'escriptura. No em refereixo a errors gramaticals, ortogràfics o a calcs del castellà, sinó a simples errors de tecleig, que són els més fàcils de corregir si algú els revisa i els més fàcils de cometre si un va amb pressa. I el segon, que crec que és el que fa més lleig és la descoordinació aparent entre dibuixant i historiadors.

Cal dir que en Quim Bou a fet una genial tasca de documentació, amb la que ha enriquit el seu dibuix, ja de per si molt bo, però el que no fa gens bon efecte és que a peu de pàgina es vagi trobant notes del tipus "Els vaixells no són exactes a...", "En aquest poblat l'autor es permet una llicència artística perquè en els poblats naviformes...", "Per a un exemple més exacte a...". En Quim Bou, per bon dibuixant que sigui, no és historiador, i no pot estar pendent de tots els detalls en els que un historiador hi pot veure errors. Per als següents volums, si volen donar una imatge de compenetració i de feina acurada, caldria que compartissin informació i polissin aquesta mena de detalls en alguna o algunes de les fases anteriors del dibuix a tenir la làmina acabada.

divendres, 10 de setembre del 2010

dijous, 2 de setembre del 2010

Que ho entengui qui ho hagi d'entendre



Era ben senzill.
No ens importava com s'unissin.
No ens importava si  pactaven, es coalicionaven, federaven o confederaven.
No ens importava si l'un s'unia a l'altre, si l'altre s'unia a l'un o si tots s'unien en un de nou.
No ens importava el nom resultant, en quin ordre apareguessin el de les parts, si només en restava un o si se'n creava encara un altre.
Només volíem que s'unissin.
Només això.

Però en l'ordre de prioritats, Catalunya no era la primera.

Actualització: La vinyeta apareix al Web Negre (número 42, pàgina 3).

dilluns, 30 d’agost del 2010

divendres, 20 d’agost del 2010

Logotip proteòmic

L'anterior logotip del Laboratori de Proteòmica del CSIC a la Universitat Autònoma de Barcelona era aquest:


Per algun estrany motiu, un logo basat en una adreça de correu escrita parcialment en Comic Sans no acabava d'agradar, així que van demanar-ne un canvi. El nou logotip havia de dur forçosament els acrònims LP, CSIC i UAB. I donat que tant CSIC com UAB ja tenen les seves pròpies tipologies, molt, molt de marge de maniobra no tenia.

Vaig centrar-me a jugar amb les lletres LP, de manera que reflectissin que és un laboratori de proteòmica, donant-li un aspecte de representació proteica on, per deixar-ho més clar, destaquessin unes formes que fessin recordar l'hèlix alfa o la del col·lagen.

Donat que un logotip d'aquest tipus, entre presentacions en PowerPoint i pòsters de congressos, ha d'acabar anant a documents de colorits d'allò més diversos, vaig fer-ne dues versions de colors diferenciats per poder-ne triar en cada cas la més adequada.






M'agrada que empetitint la imatge fins a poder-la posar a un marge d'un full, segueixi reconeixent-se i sent llegible, i que en ampliar-la, ningú del camp tingui problemes per reconèixer-hi unes lletres proteiques.

També vaig fer-ne una animació flash com a divertimento, però ni idea de com penjar-la aquí.

dimarts, 10 d’agost del 2010

Colomada 30 - Tranquil·litzant


Colomada 29 - Colomada 30 - Colomada 31

Nen dolent 1: Hola!
Nen dolent 2: gnn...?
Nen dolent 1: Què et passa?
Nen dolent 2: Que he passat molt mala nit...
Nen dolent 1: Com de mala?
Nen dolent 2: M'ha estat impossible parar quiet fins que m'he adonat del tranquil·litzant psicològic...
Nen dolent 2: ...que té aquesta cadira.
Nen dolent 2: Calla, tu!

divendres, 30 de juliol del 2010

Colomada 29 - Què sou vosaltres?


Colomada 28 - Colomada 29 - Colomada 30

Colom: Què sou vosaltres?
Nen bo: Que bons que sou. Sempre em doneu coses per a què recicli.

dissabte, 10 de juliol del 2010

Colomada 27 - Sense escapatòria



Colomada 26 - Colomada 27 - Enigma

Nen dolent: Se'ns ha escapat.
Colom: Aquí no poden arribar.
Colom: Estic massa baix.
Nen dolent: Ja falta poc! Ja falta poc!

dimecres, 7 de juliol del 2010

Exposat a la fira De Tot Cat

Fa poc, a Girona, es va fer la fira De Tot Cat, dedicada a la promoció dels productes en català. Els de Comicat van muntar-hi una paradeta dedicada al còmic publicat en català, i ja posats, a més d'algunes activitats com performances webcomicaires o firmes en sèrie de còmics van pensar en promocionar el còmic en català. Així doncs, l'Àlèx S. Roca es va dedicar a pidolar còmics per la xarxa i a sintetitzar la següent presentació que va ser exposada al públic en una pantalla.



O sigui que en certa manera es pot dir que els meus gargots ja han estat exposats en una fira. Quina il·lu (^_^). De cap al currículum. Entre el carnet de conduir i el canal de YouTube.

I ni tan sols els he hagut d'amenaçar-los per a aconseguir-ho.

dilluns, 28 de juny del 2010

Ja hi ha sentència de l'estatut català!



No sóc gaire donat a fer vinyetes d'actualitat. Però per una senzilla raó: per l'esforç que em suposa fer quatre gargots no em paga massa la pena fer-ne de tan efímers. Tot i així, aquest cas és diferent. Si en 29 anys d'existència, una cançó de la transició no ha pogut perdre vigència, quantes ocasions futures tindré de tornar a fer servir la mateixa vinyeta? Mentre romanguem a Espanya serà absolutament reciclable al llarg de les eres!

I fins i tot, quan un alt càrrec militar torni a tenir un estirabot catalanofòbic es podrà acudir a la mateixa vinyeta canviant el text per el de les següents estrofes de la mateixa cançó i au, reciclem-la de nou!

Si és que La Trinca en sabia!

Actualització: Han fet un article parlant de la tira a Directe.cat. Aleix, com t'ho fas per a què a tu et paguin?
Actualització 2: La vinyeta apareix al Web Negre (número 33, pàgina 4). Tot un honor. Quina gent més maca.

diumenge, 20 de juny del 2010

diumenge, 30 de maig del 2010

El Pòster de Castelló

En el món de la investigació hi ha la mania d'esbombar els resultats obtinguts al laboratori. De fet tot sovint els sous depenen en gran part del grau d'esbombament aconseguit segons complexos rànquings. Hi ha tres formes bàsiques d'escampar la informació: article en revista científica, conferència i pòster en un congrés. L'últim de tots, encara que el menys valorat, és el més còmode. En un un full de dimensions generoses, estil DIN A0, es resumeixen hipòtesis, experiments i conclusions per a què, entre els diferents actes programats, ho vagi llegint el públic assistent. Una mica com les exposicions del Saló del Còmic.

Acostumada a veure'm gargotejar de tot sobre el paper de filtre de les zones de treball, la meva cap va deduir que sabia dissenyar (no sé on hi va veure la relació però ella sabrà) i em va encarregar de guarnir el pòster per a un congrés a Castelló sobre la feina feta els últims mesos. Ja posats, a més de triar-ne les fonts i colors i altres menudeses vaig canviar un parell de dibuixos per altres de collita pròpia.

Un d'ells va ser aquest esquema metafòric de la digestió d'una proteïna mitjançant la tripsina:


Pot semblar que no és gaire cosa, però jo crec que va millorar substàncialment el dibuix original del pòster:


I en tot cas m'ho vaig passar pipa fent un estudi sobre les ombres dels aminoàcids en la representació d'una proteïna. Mai havia fet dibuixos vectorials abans de les colomades i m'agrada que m'hagin ensenyat a fer esquemes d'aquest tipus útils per a la vida professional (^_^)

Un altre dibuix que vaig fer va ser aquest altre per indicar la finalització reeixida del tractament informàtic.

Sincerament el dibuix anterior que vaig substituir feia més patxoca, però amb aquest almenys no ens podien acusar d'abusar dels drets de les obres d'altri. A més, va caure en gràcia per què deien que el ninot tenia certa semblança amb el cap de grup. Semblança que sempre he titllat de superficial i absolutament casual i accidental.

dijous, 20 de maig del 2010

Colomada 24 - Temps d'abric i màscara


Colomada 23 - Colomada 24 - Colomada 25

Colom: Tinc gana, vaig a fer un volt.
Coloma: Fa vent?
Colom: Com?
Nen dolent: Quina potència!

dilluns, 10 de maig del 2010

Colomada 23 - Els límits de les modes



Colomada 22 - Colomada 23 - Colomada 24

Colom 1: Per què estàs tan trist?
Colom 2: És per això dels nens...
Colom 2: ...que no te n'adones?
Colom 2: Cada cop n'hi ha més disposats a matar-nos.
Colom 2: Sembla que aquesta moda...
Colom 2: ...no tingui límits ni fronteres.

divendres, 7 de maig del 2010

Sobrevivint a les Jornades Comiqueres

El Saló del Còmic per als garrepes pobres que no ens acaba d'agradar pagar per entrar a una gran botiga s'ha dut a terme un cop més a l'FNAC, competint i aprofitant la tirada del Saló.

Fidel a la seva tradició, l'organització ha estat novament el més absolut caos. Gairebé mig centenar d'artistes, molts d'ells de renom i preuadíssims i només tres fileres per a accedir-hi a què ens signessin. Si vols una dedicatòria del modest Peter de Wit has de fer la mateixa cua que la llarga host desitjosa d'un dibuix d'en Pasqual Ferry. Si aquest empra més temps fent-la petar amb en Paco Roca i en Gallardo que a dibuixar, la cua sencera s'atura per molt que els fans comencin a cridar Via Fora per tirar la tanca avall. Novament, si vols que el duo Kim/Altarriba et firmi has d'esperar amb la congregació religiosa el club d'admiradors de Liberatore mentre tots dos es fan companyia mútua.

Cada any em sorprèn que hi portin tota aquella gent i que en facin tan poca propaganda. Però por em faria que en fessin. El col·lapse estaria garantit. L'únic que s'ho ha muntat bé ha estat en Tardi. Una cua exclusiva per a ell i només 20 dedicatòries (compromisos editorials en diuen d'això). El més sorprenent, tanmateix, era comprovar que entre els pocs afortunats la meitat eren francesos carregats amb equipatge com si hi haguessin anat expressament i que s'hi esperaven com a mínim des d'una hora abans. I jo que ja em sorprenia amb les corrues de dues voltes i mitja al Saló que és capaç de generar l'Ibáñez...

Després de fer dues inacabables cues al pis superior he volgut baixar a fer la tercera. El guàrdia de l'entrada m'ha demanat que qui volia que em firmés, contestant-li que en Jeff Smith, però amb tot el que havia trigat s'ha lamentat explicant-me que ho sentia i que tot just se n'havia anat. M'ha fet ràbia ja que és un autor que admiro molt i que podria ser difícil tornar a trobar. He girat, però, el cap, cap a on senyalava la mirada del guàrdia, i he vist que encara es trobava a la secció de revistes. Interrompent-li la conversa amb en Gilbert Shelton, m'hi he abraonat al mateix temps que treia el Rose i un llapis de la motxilla (l'únic guixòmetre que tenia a mà), tot fent-li un somriure marcat i d'allò més expressiu (i sort, perquè això ha limitat l'anglès que he hagut de fer servir). Ell tot simpàtic me'ls ha agafat i allà enmig dempeus m'hi ha dibuixat un Bone. L'única dedicatòria que m'han fet mai a llapis.

divendres, 30 d’abril del 2010

Humor de burka negre

Per fi puc ressenyar un altre còmic. Hi ha coses a la vida que et fan més car accedir-hi. Per sort, n'hi ha d'altres que t'ho faciliten.

Burka Babes és una col·lecció d'hilarants tires còmiques sobre un tema tan trist i depriment com és l'ús obligat de burkes.

Aparentment sembla difícil treure'n gaire suc humorístic sense ferir susceptibilitats. Però sí, per això li han publicat. Amb una constant crítica del drama que han d'aguantar i unes formes minimalistes de dibuix aconsegueix un cop rere l'altre burlar-se àcidament. Apte, doncs, per a conscienciar-se'n sense perdre l'humor.

L'únic dubte que a un li pot quedar és quantes imatges s'han fotocopiat per aconseguir el volum, però almenys són uns dibuixos simpàtics de veure.

Per cert, l'autor, Peter de Wit serà al Saló de Còmic i a les Jornades Comiqueres signant exemplars. Si a algú li interessen les dedicatòries, ja sap.

dissabte, 10 d’abril del 2010

Colomada 21 - Migració estival


Colomada 20 - Colomada 21 - Colomada 22

D'ara endavant les Colomades les faig amb un nou programa de dibuix vectorial. Més que res que l'anterior havia quedat tan i tan desfasat que directament estava descatalogat. El nou és més modern i em permet treballar-hi millor sense haver-m'hi de trencar tant les banyes. Espero que la qualitat (diguem-ne així, bé, ja m'enteneu) no se'n ressenti. Almenys he pogut importar els dibuixos i amb poques modificacions tornar-los a fer servir per seguir fent pàgines a base de copiar i enganxar.

Colom 1: Òndia, que morè que estàs.
Colom 2: És que he anat cap al sud.
Colom 1: Jo també hi aniré.
Colom 1: Que cansat que estic.
Colom 1: Com a mínim he fet tres illes.
Colom 1: Ah! Ja començo a estar calent...

dimarts, 30 de març del 2010

Colomada 20 - L'espavilat


Colomada 19 - Colomada 20 - Colomada 21

Nen dolent: Colom, colomet... vine amb el papa...
Nen dolent: Colom?
Nen dolent: Colom?
Nen dolent Colooom!
Nen dolent: Colom, no deus ser aquí, no?
Colom: Pensa una mica, com vols que un colom com jo entri en un lloc com aquest?
Colom: Doncs segur que tu tampoc ho hauries fet millor!

dimecres, 24 de març del 2010

Aquesta imatge és infantil


O això és el que es desprèn de la crítica que fa l'Alejandro Gándara del Kafka i el Gènesis de Crumb a El Mundo.
Aquí, en el Gènesi, tota il·lustració és una infantilització. Anem cap a una infantilització del que és sagrat o cap a una sacralització de l'infantilisme?
No pots permetre que un pedant que com a signe de distinció no llegeix còmics en faci la crítica d'un.

Crítica descoberta a La Cárcel de Papel.

divendres, 12 de març del 2010

El Pesca Còmics

He iniciat el bloc del Pesca Còmics per penjar-hi tires que m'agraden, traduïdes d'altres llengües al català. Així no es confondran amb el que faig i no m'atribuiran injustament mèrits.

De moment n'hi poso de dues fonts. Ja veurem més endavant, si en trobo d'altres de lliures que m'agradin.

dimecres, 10 de març del 2010

Colomada 18 - Escena costumista


Colomada 17 - Colomada 18 - Colomada 19

Un s'acostuma a tot.
S'acostuma a què un nens dolents no parin d'emprenyar-lo.
S'acostuma a què li tirin tot el que tenen.
S'acostuma a què el pelin i el deixin sense plomes.
Fins i tot s'acostuma a què se li mengin els ous que acaba de pondre.
Al que un no s'acostuma mai...
...és a què després es deixin la forquilla al niu.

dissabte, 20 de febrer del 2010

Les lleis del laboratori

Les caps de la feina em van dir que volien penjar les lleis del laboratori a una paret per a què estiguessin a l'abast de tothom. I em varen demanar que si podia posar-les en un dibuix de les taules de la llei, guarnint-les amb déu i àngels per alegrar-les una mica. Jo els vaig respondre que un laboratori havia de ser un santuari de ciència i racionalisme i que per tant em semblava poc adequat penjar-hi imatges referents a antics mites i supersticions.

Així doncs, vaig agafar una foto del cel, un estampat quadrat de marbre, una famosa imatge de la Capella Sixtina, una mica de Photoshop i alehop!, aquí tenim les lleis del laboratori -que estan ja penjades a una porta d'aquest- guarnides amb una imatge de l'autèntica fe.

dijous, 11 de febrer del 2010

Una mica d'història

Políticament i social, sempre s'ha mostrat una imatge de menyspreu al reconeixement dels còmics com a art. El segon autor de tot l'estat que més obres seves a venut, després de la Corín Tellado, ha estat un ninotaire català. Però mentre la primera va rebre la Medalla d'Astúries no espereu que el darrer rebi la Creu de Sant Jordi pel reconeixement a la seva obra. Cada any la reben una tirallonga d'artistes, però al cap i a la fi ell només fa còmics.

En canvi, pel que fa al reconeixement de la seva utilitat, almenys indirectament i per la via dels fets, la cosa canvia, ja que repetidament al llarg dels anys els encàrrecs per part d'administracions i entitats ha fet que els
còmics dedicats a història hagin proliferat de forma continuada. No tots els que han sortit d'aquesta temàtica
són encàrrecs d'aquesta mena, però sí que hi tenen un pes important. He volgut fer un repàs històric dels còmics històrics en català per comprovar-ho.

Es curiós, que un dels primers que es van fer va ser curiosament "Una vegada hi havia l'home", basat en el programa d'èxit televisiu que mai s'ha emès en català:


La temàtica, més generalista no podia ser.

El primer còmic amb cara i ulls que trobo de la història d'un dels territoris en què es parla en català és "Breu Història de Catalunya". Publicat en tres volums, curiosament en ordre invers al temporal (el 1979 de l'11 de setembre a la Transició, el 1980 del Concili de Casp a la Guerra dels Segadors, i el 1981 el període del casal de Barcelona).



Malgrat el nom i  ser el primer deu ser el còmic més llarg d'aquesta temàtica que s'hagi fet mai fins a la data.

Val a dir que un any abans, en Jan (el d'en Superlópez) havia dibuixant una hilarant història de Catalunya anomenada per llavors "Nosotros los catalanes". Incomprensiblement, sembla que l'editor no es va "atrevir" a publicar un llibre d'aquesta temàtica en català i va caldre esperar a què Glénat la publiqués en aquesta llengua 28 anys més tard, el 2006.



Per acabar-ho de rematar, el còmic sembla rar en el sentit de què s'entreté molt de temps en l'Edat Mitjana per al final esclatar amb el Modernisme i l'Edat Contemporània a les últimes pàgines. Mala feina del guionista? No. És que l'editor també va pensar que l'àlbum es vendria millor si no tingués massa extensió... quan ja n'estava dibuixat la meitat...

Els balears, varen ser els següents en llançar-s'hi amb un to en la línia de la d'en Jan.



L'edició superior és de 1981, però tant d'èxit va tenir que Sa Nostra va pagar per a fer-ne una actualització (de fet el còmic es va refer de dalt a baix) que arribés fins al 2006 i que és consultable gratuïtament en línia.

Els següents varen ser els andorrans. El mateix equip de "Breu història de Catalunya", va decidir publicar "Breu història d'Andorra" i altre cop, el títol és enganyós, ja que territoris molt més grans tenen còmics molt més petits que aquest de 62 pàgines.



Amb pròleg de Salvador espriu inclòs!

M'hi he esforçat, però no he sabut trobar cap còmic en català (o com n'hi vulguis dir) de la història de València. Només un de l'equip de futbol i no he pogut aclarir en quina llengua era.

Còmics temàtics ja n'hi ha més. N'hi ha de personatges històrics, on s'hi barreja amb facilitat la llegenda








Quina dèria amb en Serrallonga, oi? Fa pensar si n'hi hagués hagut menys de no ser per Els Esquirols.

N'hi ha d'institucions o d'històries temàtiques més restringides:









I n'hi ha d'episodis històrics molt concrets:



L'últim només és un fulletó de Sant Jordi del 2009 descarregable gratuïtament.

És en aquest sector de còmic que destaca especialment l'Oriol Garcia i Quera:










N'hi ha de fins i tot de dedicats a un barri:



Però dels que n'hi ha sobretot, i aquí és on es nota l'interés de les institucions, són còmics de temàtica municipal. El més impressionant que conec és el de "Barcelona, història d'una ciutat", de tapa dura i 120 pàgines esplèndidament dibuixades. Un altre que no sé per què hi diu "breu" a la portada:



El mateix autor en va fer un altre del Masnou que no he llegit, però que si deu ser de la qualitat de l'anterior s'ho deu valdre:


Però n'hi ha molts altres. Quin diríeu que és a l'actualitat el comicaire amb la producció més elevada d'àlbums en català. En Quim Bou? l'Oriol Garcia i Quera? En Madorell (si heu respost això, va sent hora d'actualitzar-se una mica). Doncs no. A poc a poc i sense fer soroll en Ricard Soler ha publicat (si no m'he descomptat) 47 còmics sobre municipis catalans. Excuseu-me si no poso totes les portades. A la seva pàgina web les hi trobareu, així com enllaços per a descarregar-vos gratuïtament alguns.




No oblidem que en Quim Bou s'ha engrescat en una història de les Balears en còmic que es té previst que arribi als 10 volums. La més ambiciosa de totes les obres d'aquesta temàtica en català que s'han fet mai. Espero que editors i distribuidors no facin el beneit i que també els puguem adquirir a Catalunya com vàrem poder adquirir el còmic illenc de l'Equip Butifarra.
Cerca'ns a Google+