Punts de llibre

Falten 5 dies perquè acabi el termini per participar en el micromecenatge del meu llibre "Tot s'ha capgirat". Aquest és el revers i l'anvers del punt de llibre que es distribuirà amb cada còmic. Enllaç AQUÍ.

Els 10 anys d'El Listo

El Listo fa 10 anys, una heroïcitat dintre el món del webcòmic. Per a celebrar-ho ha fet una festa, i amb la ressaca a sobre està observant i intentant recordar què és el que va passar durant la vetllada.

-No recordo que hi hagués una pinyata... mmm... espera... no n'hi ha...

Presentació de ResCATallats

La presentació del llibre ResCATallats es farà oficial el proper dimecres 28 de novembre, a les 19:30, a la llibreria Alibri (C/ Balmes 26). Possiblement no tots, però em sembla que hi aniran força dels autors (als que possiblement podreu agafar a traïció per a demanar-los alguna dedicatòria). Òbviament hi podreu comprar el llibre (en aquest món no està gaire ben vist demanar que et dediquin llibres per tornar-los sense comprar) i a més s'oferirà una copa de vinet als assistents.

No només els capellans saben fer servir l'alcoholisme per a aconseguir parroquians.

Penseu que s'acosten les Festes, temps de regals en les que un llibre sempre queda bé. Podeu consultar el dossier de premsa, la pàgina de l'esdeveniment al Facebook i una previsualització del contingut.

ResCATallats: Humor independent contra la crisi

Fins la castanya de la crisi? Els dibuixants d'El Web Negre ens hem unit per a fer un llibre sobre les retallades. Bé, en principi havia de ser sobre la crisi i les retallades, però l'actualitat va canviar i s'hi va començar a parlar del rescat a Catalunya, i després hi va haver una gran mani que va canviar de cop el panorama..., de manera que em sembla que ha acabat sortint un llibre que parla d'una bona varietat de les moltes preocupacions que ara mateix són al carrer.

Efectivament, si en parlo aquí ara es deu a què duu alguns gargots meus, però no us preocupeu, perquè també duu els dibuixos de tot de mestres consagrats que en fan pujar la qualitat mitjana:

Dibuixants d’El Web Negre

Pau Anglada, Arasa, L’Avi, Bié, Borràs, Canyissà, Dr. Coragre, Elchicotriste, Ermengol, Farruqo & Domènech, Fel, Fer, Franchu, Meri Gil, Guillem, Kap, Malagón, Napi, Néstor, Pau, Pep, Ricardo Peregrina, Plaga, Sr. Plástiko, Puyal, Quel, Soler, Tres, Ventura & Coromina.

Preu: 13.90€
ISBN: 978-84-15695-10-3
Nombre de Pàgines: 144
Nombre d'il·lustracions: 130
Mides: 20 x 13 cm
Enquadernació: Rústica
Data primera edició: Novembre del 2012
Col·lecció: Humor , núm 16

Sinopsi

Sempre ens quedaran els ninotaires!

El que hem viscut l’últim any:

Crisi de collons, el capital monopolista desbocat, corrupció enquistada, polítics que no hi toquen, banquers bandarres, retallades salvatges, impostos esfereïdors, misèria creixent, rescats... i un 11 de setembre de pel·lícula, eleccions anticipades, consulta sobiranista.

És massa seriós i transcendent per deixar explicar-ho als sapastres de sempre: gràcies a tots els déus i a sa mare, sempre ens queda el ninotaire per entendre el dia a dia!

Els dibuixants d’El Web Negre us ofereixen una versió humorística i satírica, irònica no exempta de sarcasme, però, sobretot, sobretot, plena de veritat i bon rotllo, del que ens està passant.

Compra a través d'Angle Editorial
Compra a través de l'Amazon

Tornar a començar i altres còmics

Aquesta és la portada que per fi tindrà el recull de còmics, entre els quals, i en blanc i negre, aquest dibuix que ja vaig ensenyar i que es podrà trobar a les llibreries per 5 €.

37. Leidis an gèntelmens, a partir d'avui, "Amb un parell" és publicat al Racó Català

Vaja, doncs potser sí que alguna de les coses dites en un acudit autobio tenia algun rerefons de realitat. :p

Doncs sí, senyors, sí. Em professionalitzo com a dibuixant. I en la més fàcil de les categories: com a humorista gràfic de més o menys actualitat. Amb un parell. D'ara endavant els acudits d'aquest servidor apareixeran tres cops a la setmana al Racó Català. I aquest, que ho anuncia, és el primer dels dibuixos. Intentaré aguantar, oferint el millor que pugui, per a què triguin tant com sigui possible a demanar-me el cap. No prometo res.

Aquí teniu l'enllaç directe a la publicació original. :)


-Hola, de la mà del RacóCatalà tinc el plaer de presentar-vos Amb un parell, un webcòmic en català. I l'estrenem avui. A inicis de l'estiu. Quan no hi ha activitat política ni notícies en general. Digues-me massoquista, també. O imbecil, directament... esperem que us agradi.

Concurs "Disfressa en Fred"

A Sinergia Sin Control hi ha un concurs per disfressar en Fred, programador oficinista personatge principal del còmic. I jo he fet la disfressa més evident de totes: en Chupaman!

Tot i així, si malgrat el que hi presento, em voleu votar, jo encantat.

Es presenta Cavall Droid: ara podeu veure Gargots des del vostre Android!

La gent de El nen que estima la crema d'espàrrecs, ha estat treballant de valent per presentar Cavall Droid, una aplicació gratuïta per a l'Android que està dissenyada per permetre la visualització ràpida, senzilla i còmoda dels webcòmics de la blocosfera catalana.

Aquí podeu fer un tast de la patxoca que fa:

Si us ha convençut, només heu d'anar a la pàgina de l'aplicació i descarregar-vos-el. Si encara no us heu acabat de decidir, penseu que el meu bloc ha tingut l'honor de situar-se al mateix nivell de tot d'altres com:

• Aleix Saló
• Andrea Down
• El noi que estima la crema d'espàrrecs
• El Tentacle
• La Tira de Cargols
• Millor Impossible
• Nicloau, el cuc adicte al sexe
• Puigbert

Webcòmics.cat està en procediment de passar de Slinkset a Pligg, o sigui que momentàniament està fora de servei, però així que es pugui s'hi inclourà. Evidentment, si n'apareixen de nous, podran ser afegits així que ho vagin demanant als propietaris de l'aplicació.

Tota aquesta munió d'humor fàcilment en el palmell de la vostra mà. Si teniu Android, no sé què espereu per instal·lar-vos-el!

Vot popular a la millor obra del Premi Josep Escobar de Còmic

Ja ha començat el vot popular a la millor obra del Premi Josep Escobar de Còmic. Si a alguna ànima caritativa li interessa votar, els participants en la mateixa modalitat que jo són aquests. La meva obra, en concret és aquesta, i per votar-la només cal que aneu al final d'aquesta pàgina i trieu l'opció 17 anomenada "Just enmig".

Evidentment, si considereu que qualsevol altra de la mateixa modalitat és millor, voteu-la, només faltaria.

Concurs "Supergupo PSN"

Com ja és tradicional, l'Andrés, de Crónicas PSN ha posat en marxa un concurs per promocionar el seu proper volum recopilador de tires còmiques. Aquest cop, el concurs es deia Supergrupo PSN i consistia en dibuixar els seus personatges com a un supergup de còmic.

Aquesta és la meva aportació:

En el seu moment, la va presentar aquí.

Els més aficionats, ja hauran vist que és una paròdia de la famosa portada número 1 dels Quatre Fantàstics d'en Jack Kirby Una de les més plagiades de la història del còmic, però així d'original sóc.

La meva intenció era agafar el clàssic i redibuixar-lo, imaginant-me com seria si hagués passat per les mans de l'Andrés amb el seu traç i personatges característics. Aquest és el resultat. I m'agrada. Però no us demanaré que el voteu. Siguem sincers. El Tentacle, en Runinmen, l'Álex Santaló o l'Álex Muñoz han fet uns dibuixos molt millors. Jo de vosaltres els votaria a ells. Podeu triar-ne fins a tres.

Les 500 d'El Listo

El Listo és un dels webcòmics veterans a la xarxa. Creat per en Xavier Àgueda, porta fent-nos riure tant de temps que ja ha arribat a les 500 tires. Em va dir que ell no tenia al cap res d'especial per a celebrar-ho, però que qualsevol fan-art de celebració que rebés, per maldestre que fos, li faria molta il·lusió.

Jo vaig pensar: a sí?

Per molt anys i que en facis moltes més! (^_^)

Clicòmics en català

Primer - Següent

Conyes apart, dubto que el català tingui la massa crítica necessària per a fer que prosperi un projecte com aquest. I tanmateix, si ho fes, i els acudits que apareguessin en portada es veiessin en un grup del Facebook o del Twitter (m'ho acabo d'inventar o això existeix?) em sembla que crearia un entorn magnífic que esperonaria a nous valors per a publicar els seus treballs a la xarxa i en català. Si un no està segur de si el veuran pot pensar que tant per tant, millor no penjar res. Si un creu que el castellà li donarà molt més mercat (i ja sabem el que es diu sobre els blocs i les autofellatios) podrà passar al castellà o a l'anglès, tot oblidant la nostra llengua, per molt catalanista que sigui. Per tant, garantir un públic lector mínim podria ser provindencial per al webcòmic català.

De totes maneres, com podeu llegir, les causes per les que no pujo més còmics són d'altres. M'he plantejat pujar la freqüència actual (un missatge cada dia que acaba en zero) a un missatge per setmana, però no a més d'això. Còmichòlics com en Blip n'hi ha pocs.

Actualització: Acabo de descobrir que existeix un Widget (això no era un extraterrestre lila?) i per a què no sigui dit, l'he posat al menú de la dreta.

El canvi de feina d'en Caius Bonus

L'Ibáñez diu que ara està content amb la feina que fan els coloristes amb la seva obra. Que ho deixen "bonic". Però que hi va haver un temps, quan les editorials premiaven molt més la quantitat que la qualitat que era imfumable. I que es devia bàsicament a què tant de bòlit anaven per publicar les pàgines que sovint no passaven per les mans de cap artista professional, sinó que eren acolorides per un operari qualsevol dels tallers d'impressió just abans d'anar a màquines.

En menor mesura, diria que això també va passar en el país veí. Realment, un veu l'obra en conjunt i no es veuen amb tanta freqüència aquells errors escandalosos de dibuix com canvis de de màxim contrast en el color dels objectes de fons sense canviar de sala, que un personatge aparegui quasi tot d'un mateix color per estalviar detallar-lo, o que els pantalons d'un personatge siguin normalment vermells però que de tant en tant en alguna vinyeta siguin grocs o blaus.

Tot i així, sempre em va cridar l'atenció la mala qualitat del color dels primers còmics d'Astèrix. Prou penosa com per què a vegades fins i tot compliqués la lectura. L'Uderzo és daltònic i segur que ell no l'havia feta. Ho havien d'haver encarregat a algú altre. El problema és que semblava que el colorista també ho fos.

És que un superventes com aquest no es podia permetre una remasterització de l'obra per a oferir-la amb la qualitat que es mereixien els seus fans? Com és que no la feien? Doncs bé, finalment l'han feta. Encara que sembla que Salvat no se n'hagi adonat i no tingui pressa per portar-la per aquí avall...

El cas és que no ha estat fins que he revisat les imatges que han restaurat que me n'he adonat de fins a quin punt estaven acolorides a una velocitat poc afavoridora per a l'obra.

Deixem de banda que quan va arribar a la meitat de l'Astèrix el colorista va cansar-se de distingir les parts de la imatge o que el legionari sembla que digui unes calces de vella.

Us n'heu adonat de quina és la nova feina d'en Caius Bonus?

Suposo que me n'hauria d'haver adonat. Que la toga tenia uns dibuixos característics d'armadura i que al cap i a la fi és el cap d'un campament romà! Però ha calgut la remasterització per què me n'adonés de què era un centurió i no un senador romà. Tal és el poder confusió al que pot portar un acolorit incorrecte.

Em sento menys babau pensant que aquest error de color va ser prou important com per ensarronar també als dibuixants de primera pel·lícula d'Astèrix on l'armadura prenia directament les formes de la roba.

Exposat a la fira De Tot Cat

Fa poc, a Girona, es va fer la fira De Tot Cat, dedicada a la promoció dels productes en català. Els de Comicat van muntar-hi una paradeta dedicada al còmic publicat en català, i ja posats, a més d'algunes activitats com performances webcomicaires o firmes en sèrie de còmics van pensar en promocionar el còmic en català. Així doncs, l'Àlèx S. Roca es va dedicar a pidolar còmics per la xarxa i a sintetitzar la següent presentació que va ser exposada al públic en una pantalla.

O sigui que en certa manera es pot dir que els meus gargots ja han estat exposats en una fira. Quina il·lu (^_^). De cap al currículum. Entre el carnet de conduir i el canal de YouTube.

I ni tan sols els he hagut d'amenaçar-los per a aconseguir-ho.

Sobrevivint a les Jornades Comiqueres

El Saló del Còmic per als garrepes pobres que no ens acaba d'agradar pagar per entrar a una gran botiga s'ha dut a terme un cop més a l'FNAC, competint i aprofitant la tirada del Saló.

Fidel a la seva tradició, l'organització ha estat novament el més absolut caos. Gairebé mig centenar d'artistes, molts d'ells de renom i preuadíssims i només tres fileres per a accedir-hi a què ens signessin. Si vols una dedicatòria del modest Peter de Wit has de fer la mateixa cua que la llarga host desitjosa d'un dibuix d'en Pasqual Ferry. Si aquest empra més temps fent-la petar amb en Paco Roca i en Gallardo que a dibuixar, la cua sencera s'atura per molt que els fans comencin a cridar Via Fora per tirar la tanca avall. Novament, si vols que el duo Kim/Altarriba et firmi has d'esperar amb la congregació religiosa el club d'admiradors de Liberatore mentre tots dos es fan companyia mútua.

Cada any em sorprèn que hi portin tota aquella gent i que en facin tan poca propaganda. Però por em faria que en fessin. El col·lapse estaria garantit. L'únic que s'ho ha muntat bé ha estat en Tardi. Una cua exclusiva per a ell i només 20 dedicatòries (compromisos editorials en diuen d'això). El més sorprenent, tanmateix, era comprovar que entre els pocs afortunats la meitat eren francesos carregats amb equipatge com si hi haguessin anat expressament i que s'hi esperaven com a mínim des d'una hora abans. I jo que ja em sorprenia amb les corrues de dues voltes i mitja al Saló que és capaç de generar l'Ibáñez...

Després de fer dues inacabables cues al pis superior he volgut baixar a fer la tercera. El guàrdia de l'entrada m'ha demanat que qui volia que em firmés, contestant-li que en Jeff Smith, però amb tot el que havia trigat s'ha lamentat explicant-me que ho sentia i que tot just se n'havia anat. M'ha fet ràbia ja que és un autor que admiro molt i que podria ser difícil tornar a trobar. He girat, però, el cap, cap a on senyalava la mirada del guàrdia, i he vist que encara es trobava a la secció de revistes. Interrompent-li la conversa amb en Gilbert Shelton, m'hi he abraonat al mateix temps que treia el Rose i un llapis de la motxilla (l'únic guixòmetre que tenia a mà), tot fent-li un somriure marcat i d'allò més expressiu (i sort, perquè això ha limitat l'anglès que he hagut de fer servir). Ell tot simpàtic me'ls ha agafat i allà enmig dempeus m'hi ha dibuixat un Bone. L'única dedicatòria que m'han fet mai a llapis.

Aquesta imatge és infantil

O això és el que es desprèn de la crítica que fa l'Alejandro Gándara del Kafka i el Gènesis de Crumb a El Mundo.

Aquí, en el Gènesi, tota il·lustració és una infantilització. Anem cap a una infantilització del que és sagrat o cap a una sacralització de l'infantilisme?

No pots permetre que un pedant que com a signe de distinció no llegeix còmics en faci la crítica d'un.

Crítica descoberta a La Cárcel de Papel.

El Pesca Còmics

He iniciat el bloc del Pesca Còmics per penjar-hi tires que m'agraden, traduïdes d'altres llengües al català. Així no es confondran amb el que faig i no m'atribuiran injustament mèrits.

De moment n'hi poso de dues fonts. Ja veurem més endavant, si en trobo d'altres de lliures que m'agradin.

Una mica d'història

Políticament i social, sempre s'ha mostrat una imatge de menyspreu al reconeixement dels còmics com a art. El segon autor de tot l'estat que més obres seves a venut, després de la Corín Tellado, ha estat un ninotaire català. Però mentre la primera va rebre la Medalla d'Astúries no espereu que el darrer rebi la Creu de Sant Jordi pel reconeixement a la seva obra. Cada any la reben una tirallonga d'artistes, però al cap i a la fi ell només fa còmics.

En canvi, pel que fa al reconeixement de la seva utilitat, almenys indirectament i per la via dels fets, la cosa canvia, ja que repetidament al llarg dels anys els encàrrecs per part d'administracions i entitats ha fet que els
còmics dedicats a història hagin proliferat de forma continuada. No tots els que han sortit d'aquesta temàtica
són encàrrecs d'aquesta mena, però sí que hi tenen un pes important. He volgut fer un repàs històric dels còmics històrics en català per comprovar-ho.

Es curiós, que un dels primers que es van fer va ser curiosament "Una vegada hi havia l'home", basat en el programa d'èxit televisiu que mai s'ha emès en català:

La temàtica, més generalista no podia ser.

El primer còmic amb cara i ulls que trobo de la història d'un dels territoris en què es parla en català és "Breu Història de Catalunya". Publicat en tres volums, curiosament en ordre invers al temporal (el 1979 de l'11 de setembre a la Transició, el 1980 del Concili de Casp a la Guerra dels Segadors, i el 1981 el període del casal de Barcelona).

Malgrat el nom i  ser el primer deu ser el còmic més llarg d'aquesta temàtica que s'hagi fet mai fins a la data.

Val a dir que un any abans, en Jan (el d'en Superlópez) havia dibuixant una hilarant història de Catalunya anomenada per llavors "Nosotros los catalanes". Incomprensiblement, sembla que l'editor no es va "atrevir" a publicar un llibre d'aquesta temàtica en català i va caldre esperar a què Glénat la publiqués en aquesta llengua 28 anys més tard, el 2006.

Per acabar-ho de rematar, el còmic sembla rar en el sentit de què s'entreté molt de temps en l'Edat Mitjana per al final esclatar amb el Modernisme i l'Edat Contemporània a les últimes pàgines. Mala feina del guionista? No. És que l'editor també va pensar que l'àlbum es vendria millor si no tingués massa extensió... quan ja n'estava dibuixat la meitat...

Els balears, varen ser els següents en llançar-s'hi amb un to en la línia de la d'en Jan.

L'edició superior és de 1981, però tant d'èxit va tenir que Sa Nostra va pagar per a fer-ne una actualització (de fet el còmic es va refer de dalt a baix) que arribés fins al 2006 i que és consultable gratuïtament en línia.

Els següents varen ser els andorrans. El mateix equip de "Breu història de Catalunya", va decidir publicar "Breu història d'Andorra" i altre cop, el títol és enganyós, ja que territoris molt més grans tenen còmics molt més petits que aquest de 62 pàgines.

Amb pròleg de Salvador espriu inclòs!

M'hi he esforçat, però no he sabut trobar cap còmic en català (o com n'hi vulguis dir) de la història de València. Només un de l'equip de futbol i no he pogut aclarir en quina llengua era.

Còmics temàtics ja n'hi ha més. N'hi ha de personatges històrics, on s'hi barreja amb facilitat la llegenda

Quina dèria amb en Serrallonga, oi? Fa pensar si n'hi hagués hagut menys de no ser per Els Esquirols.

N'hi ha d'institucions o d'històries temàtiques més restringides:

I n'hi ha d'episodis històrics molt concrets:

L'últim només és un fulletó de Sant Jordi del 2009 descarregable gratuïtament.

És en aquest sector de còmic que destaca especialment l'Oriol Garcia i Quera:

N'hi ha de fins i tot de dedicats a un barri:

Però dels que n'hi ha sobretot, i aquí és on es nota l'interés de les institucions, són còmics de temàtica municipal. El més impressionant que conec és el de "Barcelona, història d'una ciutat", de tapa dura i 120 pàgines esplèndidament dibuixades. Un altre que no sé per què hi diu "breu" a la portada:

El mateix autor en va fer un altre del Masnou que no he llegit, però que si deu ser de la qualitat de l'anterior s'ho deu valdre:

Però n'hi ha molts altres. Quin diríeu que és a l'actualitat el comicaire amb la producció més elevada d'àlbums en català. En Quim Bou? l'Oriol Garcia i Quera? En Madorell (si heu respost això, va sent hora d'actualitzar-se una mica). Doncs no. A poc a poc i sense fer soroll en Ricard Soler ha publicat (si no m'he descomptat) 47 còmics sobre municipis catalans. Excuseu-me si no poso totes les portades. A la seva pàgina web les hi trobareu, així com enllaços per a descarregar-vos gratuïtament alguns.

No oblidem que en Quim Bou s'ha engrescat en una història de les Balears en còmic que es té previst que arribi als 10 volums. La més ambiciosa de totes les obres d'aquesta temàtica en català que s'han fet mai. Espero que editors i distribuidors no facin el beneit i que també els puguem adquirir a Catalunya com vàrem poder adquirir el còmic illenc de l'Equip Butifarra.

Si tinguessis aquesta memòria per als estudis

Es dóna el cas que estava llegint un volum de Hug el Troglodita de Gosset (per cert de la brillant col·lecció de “Clásicos del Humor” que ens ha premés de recuperar tot d'autors estatals i les seves obres oblidades) tot fixant-me en què els primers dinosaures que hi apareixien més que dinosaures semblaven dracs:

Això, no va durar sempre així, i els animals van anar millorant fins a semblar dinosaures sauròpodes (diplodocs, i aquestes coses). Vaig pensar que simplement a còpia de dibuixar-ho en Gosset n'havia après i que s'havia fixat més en la mena de característiques que diferenciaven les rèptils mitològics dels prehistòrics.

El cas és que mirant una imatge vaig trobar que alguna cosa em sonava:

 

De què em sonava a mi aquestes potes de dinosaure? La imatge em portava al cap el record de l'àlbum de l'Espirú i dibuixat per en Franquin d' “El turista del Mesozoic”. Em feia la sensació que tenien un aire i la idea la vaig tenir voltant-me el cap fins que em vaig acostar a la biblioteca per a comparar les dues obres, l'una al costat de l'altra.

Vaja, i allà ho tenia. La semblança era evident. Però la meva mare tenia raó en dir-me la seva frase, o era simple paranoia meva?

Aquesta segona imatge feia pensar que difícilment, però al cap i a la fi no podien haver tantes maneres de dibuixar una pota de dinosaure. Però un moment! Què era aquesta vimnyeta que hi havia a sota de l'anterior:

Aquesta segona imatge feia pensar que difícilment, però al cap i a la fi tampoc  no hi podien haver tantes maneres de dibuixar una pota de dinosaure. Però un moment! Què era aquesta vinyeta que hi havia a sota de l'anterior:

Això ho acabava de veure:

D'acord. Ara la copiada era evident. Fins i tot les onomatopeies eren les mateixes. De fet seria un d'aquells casos tan evidents que a Internet ara serien titllats de “Fail”. Però fins on havia arribat aquesta calcada? Llavors va ser quan vaig començar a repassar l'antologia cavernícola a la cerca d'imatges que em sonessin iot provant d'emparellar-les amb l'àlbum.

Aquí en teniu una mostra:

 

 

 Que encara que l'hagi d'invertir per a què s'apreciï, segueix semblant-se a aquest:

 

 

 Podria seguir una estona més enllaçant peus com els següents d'aquí i allà,

però seria avorrir-vos. A més, no tinc més que una antologia de l'Hug. Suposo que al llarg de la seva obra hi deu haver diversos casos més com aquest.

Vull que quedi clar. Una cosa. No estic criticant que en Gosset copiés en Franquin. Tots els dibuixants copien d'una manera als altres. De fet, copiant s'aprèn molt. Només m'ha cridat l'atenció que algú que es va dedicar durant tant de temps a crear personatges del mateix tema es dediqués a copiar un cop rere l'altre i al llarg dels anys el mateix àlbum belga. Com si no n'hi haguessin d'imatges i imatges per copiar.

Per demostrar que tinc raó, i que fins i tot els més grans mestres del dibuix copien m'acomiado amb el vídeo que al YouTube anomenen Disney templates Fail.

No són els únics. Qui pugui que compari l'escena de Winnie the Pooh en què en Cristopher Robin es passeja per una riba amb l'escena en què ho fa en Mowgli. Si és que qui més qui menys, tots els dibuixants han pecat del mateix.

Només em  pregunto com dec tenir organitzat el cap per haver reconegut una grapa que si bé vaig veure un fum de vegades quan era un vailet ja feia potser una dècada que no havia vist la llum.