diumenge, 30 d’octubre del 2011

Elda (3/4)


Tercera pàgina del còmic de l'Elda. Podeu refrescar la memòria de les dues anteriors pitjant als enllaços de sota aquest text.

Pàgina 1 - Pàgina 2 - Pàgina 3 - Pàgina 4

-Creus que és fàcil arrossegar algú fins aquí?
-Aquest sí. L'imbècil ni ha sospitat que estigués desarmat. De totes maneres, el podries haver estabornit.
-En fa uns quants com jo. Però tot i així només te'l comptaré coma  un. I amb aquest ja en fan deu.
-Què vols dir amb això?
-Saps perfectament què vull dir. On és l'Elda?
-Ah, Elda, Elda... és veritat que tenim un pacte sobre la seva llibertat. Però saps què? Que aquest cop has trigat massa.
-Què... què vols dir?
-Saps perfectament què vull dir.

dijous, 20 d’octubre del 2011

70. Per fi s'han petat en Gaddafi

Amb en Gaddafi han fet un tres en ratlla magrebí. Un tres en ratlla que fa només un any semblava absolutament impensable. La resta de dictadors haurien d'anar aprenent la lliçó i preparar-se per a una transició ordenada si fossin capaços d'entendre el que els convé. Si fins i tot un carnisser sanguinari com aquest que tenia atemorit el poble amb la seva repressió ha caigut, és ben bé que el temps en què els dictadors podien imposar-se mitjançant la manipulació informativa, toca la seva fi. El problema és que em sembla que aquesta gent capaç de suïcidar-se saltant des del seu ego, molts cops ni tan sols són conscients de ser dictadors.

L'única llàstima és que l'hagin pelat. Hauria preferit que com amb en Milosevic hagués hagut de patir l'escarni d'un judici públic fins a la seva mort.

Aquest acudit el tenia preparat per al Racó Català amb instruccions de col·locar-lo si en Gaddafi queia. El cabró s'ha fet pregar però ja que el tenia fet he pensat que el millor era ensenyar-lo per celebrar la seva caiguda.

Actualització: Publicat també en El Web Negre.

-Colló, en Gaddafi també?
-D'aquest sí que no m'ho esperava.
-El pobre no va saber entendre la situació.
-Ja ho pots ben dir. Sort que el meu poble m'adora.
-I el meu.
-El meu em necessita per lluitar contra el terrorisme.
-El meu per no caure en l'anarquia.
-Per no parlar de la lluita contra l'imperialisme!
-Realment, havia perdut tot contacte amb la realitat.

Elda (2/4)

Pàgina 1 - Pàgina 2 - Pàgina 3 - Pàgina 4

Bé, per fi he aconseguit ressuscitar l'ordinador. Gràcies, Óscar!

La seva defunció momentània no m'havia permès comentar abans que ja em podíeu votar al concurs Evil Plan de les Cronicas PSN. Correu, que ja només queda un dia per a poder-ho fer! I sé que la primera vinyeta d'aquesta no és la millor de la de les 4 pàgines, però si voleu també em podeu votar en el concurs de Mundo Caníbal.

-No és que ho cregui. És així.
-Per què mengen pedres.
-Quin altre motiu tindrien que el d'absorvir els bacteris del sofre.
-Doncs per què són idi...
-MUTIS! Allà hi ha el niu!
-Val més que callis, si no vols que...  !
-Quina merda li estaces explicant?

dimarts, 11 d’octubre del 2011

Elda (1/4)

Pàgina 1Pàgina 2 - Pàgina 3 - Pàgina 4

Ja n'havia parlat de la seva existència. Aquest còmic es diu Elda, i té 4 pàgines. Està ambientat en el Mundo Caníbal del gran Oscar Martín, autor que fa molts anys que admiro per la seva gran traça en el dibuix.

Fa uns mesos va presentar un concurs d'un còmic en aquestes condicions, i ara està demanant el vot a la gent. Si voleu us hi podeu passar a dir la vostra. Podreu pensar que el premi és poca cosa, però per mi seria un honor enorme publicar al costat de tots aquells cracks!

Des d'un començament vaig pensar que no tenia cap oportunitat de guaanyar, de manera que ni m'ho vaig plantejar de presentar-m'hi, però al final no m'hi vaig poder resistir. En part em sembla que es deu a què sóc un repel·lent i per deformació professional no em vaig poder estar de fer broma analitzant la inconsistència del sistema ecològic d'aquest món. Però sobretot va ser per què em podria donar la possibilitat de dibuixar lliurement coses sobre el Mundo Caníbal i penjar-les al bloc esquivant la possibilitat de denúncia. :p

He d'admetre que malgrat el resultat sigui tan modest a nivell artístic, sobretot comparat amb la gran traça d'altres participants, la veritat que he aprés molt mentre les feia, fent coses que no sabia fer o que no sabia que sabia fer. De fet podria pensar que aquesta pàgina d'aquí amunt és la millor que he dibuixat fins a la data. Sé que altra gent li faria vergonya dir això, però mirant la meva evolució no en puc estar més d'orgullós. Uns anys enrere no ho hauria pogut pas fer, això.

El que no sé és si és normal que entre les 4 pàgines m'ocupin mig giga. M'ha fet com cosa pensar que en Bisbal i altra gent a la que no li compraria un disc ni mamat, estarà cobrant quartos per a què jo pugui desar les meves pròpies creacions. Té collons la cosa.

Degut a la meva estranya megalomania blocaire, aniré pujant les altres pàgines en versió catalana en aquest mateix bloc. Espero que agradin.

-Segueixo sense entendre com algú que conec tan poc ha aconseguit arrossegar-me fins a un niu de cuques.
-Per què saps que és una bona idea.
-És una pèssima idea. Mira si ho faig és per a demostrar-te que t'equivoques. Estúpida forma de jugar-nos la pell.
-No ens la juguem. Les cuques són les criatures més patètiques que hi ha.
-Tenen moltes mutacions i les escampen fàcilment per partenogènesi. Hi ha rumors que fins i tot s'han format colles intel·ligents.
-Bestieses. La seva intel·ligència és la de les 3 enes. Però si véns és per què t'he demostrat que són els productors.
-Això sí que és una bestiesa.
-He calculat la diferència entre el que es menja i defeca. hi ha pèrdues. Per molt que els copròfags reciclin, o hi ha aportacions de biomassa o en poc temps s'extingirà la vida al planeta.
-Ja m'ho has explicat mil vegades, això. Per això som aquí. Perquè creus que les cuques són la resposta. I que els podem capturar i criar en granges que ens facilitin la vida.

dilluns, 10 d’octubre del 2011

Biotec.no.lògica 18 - Feina relaxada


Biotec.no.lògica 17 - Biotec.no.lògica 18 - Biotec.no.lògica 19

He d'admetre que en aquest cas, l'argument no és meu. Les 6 primeres vinyetes és l'escenificació del que ens va dir que li havia passat una de les professores de la carrera. Vaig quedar tan meravellat, davant d'una història tan bonica que vaig pensar que n'havia de fer un còmic. Això sí, vaig esperar a haver aprovat l'última assignatura, abans de fer-la pública. Mai se sap. Precaució.

Biotecnòloga:
-Merda! Sobre el peu avui que duc xancletes!
-I és bromur d'etidi!
-Ja ho sé! M'irradiaré per saber on ho tinc!
-I ara m'ho fregaré fort amb aigua.
-Serà millor que truqui al servei mèdic d'informació toxicològica per saber si cal que faci res més.
Servei mèdic d'informació toxicològica:
-Sobretot, sobretot, no es fregui, perquè l'únic que aconseguirà és que li penetri. Ah, és clar, i això és de calaix!: allunyi's de les exposicions d'ultraviolats o se li formaran dímers cancerígens de pirimidina!
Amiga:
-El que jo envejo de la vostra professió és que no us estresseu: no teniu horaris, tot us ho preneu amb calma...

dissabte, 8 d’octubre del 2011

Funny animals

Un estil que m'agrada i he estat practicant és el dels funny animals.


Però aquest d'aquí només és una mala excusa per poder complir amb un fanservice anunciat.

En canvi, en breu pujaré unes pàgines de l'estil a les que hi he dedicat una miqueeeeeta més de temps.

dilluns, 3 d’octubre del 2011

Sobre els frikis i els estereotips de la seva relació amb el sexe

Aquests dibuix el vaig presentar per al concurs Evil Plan PSN de les Cronicas PSN. Té una broma interna sobre l'ambigüitat de les intencions del vampir que els lectors de la tira entendran. O això espero.


El cas és que no és el primer cop m'enllacen a les Cronicas PSN, però aquest cop ha estat diferent que els altres. Aquest cop he notat un augment en les subscripcions que no havia notat les altres vegades. I això ha fet que em preguntés que "què pot haver empès a la gent que visita un web sobre el frikisme dels jocs de rol, els còmics, la ciència-ficció, la fantasia heroica o els pokémons, entre d'altres a subscriure's a Gargots?" Què ha estat diferent aquest cop respecte els anteriors? I ha estat només després de pensar en els estereotips més tronats sobre aquest col·lectiu que he tingut la resposta clara: tenia un acudit sobre sexe en portada.

Més clar l'aigua.

I això m'ha fet pensar sobre qüestions profundíssimes i de grans implicacions que podrien afectar el futur d'aquest bloc. Per exemple: si en el proper dibuix hi ensenyo una meta es doblaran els subscriptors?

Caldrà reflexionar-hi...

Qui vulgui aprofundir més sobre aquests estereotips pot escoltar el monòleg Soy Frikisexual de l'Andrés Palomino... sí, el mateix de les Cronicas PSN. Tot queda en família.

Per cert, en aquesta convocatòria s'hi ha introduït un element nou respecte els anteriors i se'm va ocórrer parlar-ne en un dibuix extra fora de concurs:


Ja us espammejaré quan sigui moment de votar-me.


-Després d'empassar la pols a l'últim concurs, no esperava que tornessis a presentar-te.
-Què t'ha empès a canviar de decisió?
-SAMARRETES!
Cerca'ns a Google+