No sóc gaire donat a fer vinyetes d'actualitat. Però per una senzilla raó: per l'esforç que em suposa fer quatre gargots no em paga massa la pena fer-ne de tan efímers. Tot i així, aquest cas és diferent. Si en 29 anys d'existència, una cançó de la transició no ha pogut perdre vigència, quantes ocasions futures tindré de tornar a fer servir la mateixa vinyeta? Mentre romanguem a Espanya serà absolutament reciclable al llarg de les eres!
I fins i tot, quan un alt càrrec militar torni a tenir un estirabot catalanofòbic es podrà acudir a la mateixa vinyeta canviant el text per el de les següents estrofes de la mateixa cançó i au, reciclem-la de nou!
Si és que La Trinca en sabia!
Actualització: Han fet un article parlant de la tira a Directe.cat. Aleix, com t'ho fas per a què a tu et paguin?
Actualització 2: La vinyeta apareix al Web Negre (número 33, pàgina 4). Tot un honor. Quina gent més maca.
