El rescat que s'apropa a Catalunya ha estat dissenyat des d'un despatx madrileny. Només cal agafar la calculadora i fer números per a veure la gran quantitat d'injustícies i despropòsits de la situació mentre els altaveus del nacionalisme espanyol explicaven un romanço sense relació amb la realitat. Ahir mateix, el president d'Extremadura treia pit i baladrejava que Catalunya serà rescatada gràcies a ells, quan la veritat és que estem endeutats fins al clatell per a què ells puguin seguir conservant els seus privilegis econòmics respecte a nosaltres. I no vulgueu comptar la quantitat de gent que pel Twitter anaven dient que "para pedir dinero sí que sois españoles" i altres floretes per l'estil.
Ja sé que els diaris espanyols explicaran la història d'una manera molt deformada per tal de fer semblar que el que ha passat ha estat una altra cosa molt diferent i així poder justificar les seves obsessions nacionalistes, però que encara n'hi hagi catalans que hi piquin...
-Et fa res que em quedi amb 16.000 milions dels teus impostos? -Sí, home! Em quedarà un dèficit de com a mínim 5.000 milions!! -Doncs llavors hauràs de retallar en sanitat i educació. Sinó, ens obligaries a retallar en coses importants com en l'exèrcit. -Doncs dóna'm almenys els diners que em deus per llei segons l'estatut! -Ui, impossible! Estic escurat. No tinc res per a donar-te. -Però em sembla que tinc un raconet amb 18.000 milions per a fer-te un préstec en unes condicions molt avantatjoses... si vols te'l faig, però clar... llavors hauria de revisar els teus comptes... per a assegurar-me que facis bondat...
Per fi, després de tant sentir-ne a parlar, vaig veure uns capítols de Adventure Time. I immediatament, el que em va venir al cap va ser això:
He estat dubtant de penjar-ho també aquí o només al meu Tumblr. Finalment també aquí, però és probable que endavant hi hagi ximpleries d'aquestes que no passin per Blogger.
A vegades em sembla que els polítics espanyols no hi toquen. Constantment fan discursos en què busquen la complicitat dels immigrants castellanoparlants amb argumentaris com aquest. N'he conegut més d'un que el que fan és ofendre's. Ningú els ha regalat res, i menys la terra d'origen de la que se'n van haver d'anar. S'ho han hagut de guanyar ells. I ara són catalans. I ara, si els treuen diners per què se'n vagin a subsidiar a d'altres comunitats, no estan beneficiant als que van "ajudar a aixecar Catalunya", com sempre diuen, sinó als que estaven a quilòmetres de distància d'aquesta. Això, no és només prendre'ls el pèl. És tractar-los de cornuts que han de pagar el beure.
-Els catalans teniu un deute històric amb nosaltres, ja que us vareu endur a molta de la nostra mà d'obra.
-Hòsties! Ens vam veure obligats a fugir de la gana i la misèria i a emigrar a un lloc on poguéssim treballar! Amb molt d'esforç vam aconseguir construir-nos-hi el nostre futur. I ara, els que es van quedar diuen que els que vam fer l'odissea els devem el que vam aconseguir amb la nostra suor?
Edat mitjana. Període de penúries en el que el fort escanyava el dèbil. -I a més, el senyor baró vol que li paguem el delme. -El delme és un 21%, oi? -21%?! Estàs boig?! És un 10! No veus que amb un 21% no podríem ni respirar?!
Qui ha dit que caldria esperar al llarg termini per a notar l'efecte de les reformes d'en Mariano?
-Em temo que amb l'augment de l'IVA i la reducció de l'atur i la seva capitalització, el seu pla d'empresa ja no és viable. -Però, però..., jo volia crear creixement econòmic..., volia contractar gent...! -Amb l'eliminació dels incentius a la contractació? No em faci riure!
-Us heu fixat en els nous de la zona? -Els bípedes? -És impossible que prosperin amb uns colors tan cridaners. Són carn de cacera. -I tant. Es veuen d'una hora lluny. No atraparan res. -Si almenys fossin grossos i herbívors... seria l'única manera de sobreviure amb aquests colors. -En quatre dies s'extingiran. El que jo us digui.
Fa uns dies, a través del Web Negre, hi va haver una crida de la Plataforma Pro Seleccions Catalanes per a fer uns cartells amb el lema Farts de la Roja, però que fossin en positiu i sense acarnissar-ne de manera poc galant amb aquesta. Jo vaig fer aquestes dues variacions de la mateixa idea. Sembla que no els varen caure en gràcia, però de totes maneres potser és un bon dia per a fer-ho públic.
-Sovint sembla que presumeixin de prohibir-nos i obligar-nos. Però si em deixessin triar tinc clar per qui marcaria gols. FARTS DE LA ROJA.