-Com ens en sortirem d'aquesta?
-Tu deixa'm a mi. Tu, Sol, palesa a tots amb un senyal tangible que no desitges la nostra mort. Oh, sublim Patxacamac! Et conjuro perquè manifestis la teva omnipotència! Si no vols aquest acrifici, tapa amb un vel al davant nostre, la teva faç radiant... Gràcies, oh astre sobirà! Gràcies, oh Sol! Has escoltat el meu prec... Ja els teus raigs s'amaguen...
-Un moment! Pretenies que ens creguem que l'eclipsi l'has convocat tu?
-Però si els mitjans porten setmanes pesadíssims parlant-ne a tothora.
-L'eclipsi de la teva vida, en diuen.
-Jo ja no els aguanto, sembla que no parlis de res més.
-Però si en només dos anys ja n'hi ha un altre d'anular!
-Jo és que no sé què els ha agafat!
-Oh, merda.



















