El 1950, el meu avi extremenys rebia abusos, dia sí, día també, dels senyorets dels latifundis. Cansat, va decidir provar sort a Catalunya... On va formar una família que amb molts d'esforços va poder prosperar.
-Fascinant... Bé, doncs en agraïment a tot el que ens han donat els extremenys a Catalunya, farem un homenatge a Mèrida als immigrants extremenys!
-Un homenatge als que van fer fugir el meu avi per a agrair el que va fer el meu avi?! Que els immigrants extreenys són aquí, no allà! Que ara són catalans! Però tu has sentit el que deia?!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada