S'ha acabat l'era dels mangues barats en català

Fa uns anys no hi havia pràcticament cap còmic editat en català. De mangues crec que només s'havien publicat Bola de Drac i Doraemon. Per què eren personatges que la població catalana només s'imaginava en català així com èxits editorials indiscutibles, amb poques probabilitats d'error en la inversió editorial. I tot i així, quan es van decidir per reeditar el segon, només es varen atrevir a fer-ho en castellà.

El que hauria estat altres grans èxits entre el públic català, com ara el Dr. Slump o One Piece tampoc han vist mai la llum en aquesta llengua (Planeta està insinuant que la roboteta podria ser reeditada pel Saló del Manga, creueu els dits, a veure què fan).

I quan dic fa uns anys no m'estic remuntant a dècades enrere. Només cal retrocedir-se al 2005.

Però de cop, una editorial ho va canviar tot. Quina sorpresa m'enduria un bon dia en veure a la botiga de còmics InuYasha traduït al català! Qui era la intrèpida editorial que s'havia atrevit a córrer tal risc? La resposta era Glénat. Editorial que ha aconseguit consolidar-se com a la primera editorial del còmic en català. Quants cops havia sentit lamentar-se editors de què si no publicaven en català es devia a què no els donava prou beneficis degut a la petitesa del seu mercat? Doncs alguna cosa devia estar fent bé aquesta editorial, per poder permetre treure una col·lecció rere l'altra. Fins a la data, l'editorial ja ha tret 10 col·leccions de manga en català, de les quals 7 segueixen obertes i publicant-se simultàniament. O sigui que de mercat de manga en català sí que n'hi havia. I el que ja era increïble i ratllant un fenomen paranormal, es publicava no només a un preu no més car que el castellà sinó que fins i tot més barat! Els volums en format tankoubon valien 5 euros en català front 7 de la versió en castellà.

Això va introduir certa competència entre editorials per allò econòmic del dilema del presoner: si cap editorial edita en català totes hi guanyen: els catalanoparlants es foten i no tenen més remei que comprar en l'únic que hi hagi. Si no tenen opció de tria compren igual. Però a partir del moment en què una ho fa, es pot endur tal quota de mercat que obligui a les altres a traduir per duplicat també les seves obres, arribant a una situació final en què totes han de fer una inversió més elevada que la que es feia quan no hi havia el català, perjudicant-se així entre elles, però vés per on afavorint al consumidor. Per això Planeta Agostini ha estat explorant el mercat, publicant llibres del Detectiu Conan amb compta gotes i Norma Editorial ha endegat el seu web per a les publicacions en català.

L'última col·lecció que ha tret l'editorial ha estat Cinturó Negre sèrie famosa per haver estat emesa per TVC i que segons l'editorial ha estat un èxit magnífic, venent-se en català tants exemplars com els que normalment vendria una edició en castellà de manga per a tota Espanya. Em va escamar una mica que el preu hagués pujat a 7 euros, però no per això, com tants d'altres, el vaig deixar de comprar. Suposo que això va ser el que va acabar de decidir l'editor.

Abans d'ahir, en Joan Navarro, cap a Espanya de Glénat va fer un comunicat en què explicava que es veia econòmicament obligat a pujar a 6,5 euros el preu de tots els tankoubon que publiquen a 5 euros. De fet en el comunicat s'hi diuen moltes coses interessants. Primer de tot, que és absolutament fals que la seva oferta editorial es degui a les subvencions de la Generalitat. És una inversió seva. Però el que més m'interessa són les xifres. De moment ja porten publicats 161 títols (Tan impensable fa només un lustre!) arribant a unes xifres totals de 250.000 exemplars venuts. Però encara que les xifres globals siguin engrescadores, fent números, això vol dir que es venen una mitjana de poc més de 1.500 exemplars de cada títol. Segona La Cárcel de Papel, la tirada mitjana espanyola és d'uns 2.000 o 2.500 exemplars per número. No són unes vendes ridícules, per tant. Però clar, el còmic de mitjana tampoc és tan barat per pàgina. De fet pocs es poden permetre fer aquests preus. Només els que són molt petitons o els grans èxits de vendes d'Ediciones B.

Per tant, s'entén la pujada. Quan un mira la reacció al comunicat de l'espanyolam nacionalista que no compararà mai aquests mangues un pensaria que realment, la publicació intrínseca d'aquests volums en català és un ultratge a Espanya i al castellà. Per cert, em fa gràcia llegir que la no publicació en castellà és una discriminació dels castellanoparlants. Si realment és així, com n'arribem a estar de discriminats els catalanoparlants, no creieu? En canvi, els catalanoparlants (els afectats), reaccionen no enfadant-se amb l'editorial sinó donant comprensivament les gràcies per tota la feina feta i assegurant-ne la fidelitat.

Jo no seré menys. Gràcies per tot Glénat!

Digueu-me profeta, però crec que tornaran a guanyar els Premis Comicat d'Enguany. No tenen rival.

Per cert, hi ha altres xifres molt interessants que també m'agradaria conèixer. Quin percentatge de còmics venen de les mateixes col·leccions en català i castellà a Catalunya? I quin percentatge dels de català es ven a Catalunya i quins altres a altres zones del domini lingüístic. Estaria bé saber-ho.