dilluns, 25 de juliol del 2016

775. És el cicle amb fi

És possible que segons el dispositiu hagueu de clicar sobre la imatge per a poder-ho llegir a una mida més còmode. Si ni així ho veieu, aquí teniu un enllaç directe a la imatge.

-Ho veus? El sistema és perfecte. Amb el gra ecològic alimentem animals i amb els seus fems adobem els camps de producció ecològica. És el cicle de la vida, que deien que al Rei Lleó.
CICLE DELS OLIGOELEMENTS | Adob de bestiar sense certificat ecològic criat amb pinso sense certificat ecològic | Adobatge dels camps | Part que arrosseguen les pluges | Part que s'enduen les pluges | Cagades d'animals salvatges i cossos d'animals morts | Part que s'enduen les plagues | Part que no és incorporada a les collites | Part que és incorporada a les collites | Part que va al consum humà | Part que va al consum animal | Part que va al consum humà | Excrecions no aprofitables | Fems i purins
-Però això té moltes pèrdues! A cada cicle van disminuint els oligoelements i la producció agrícola caurà any rere any! Gana assegurada!
-Cap problema, es compensen amb els fems que s'aporten d'altres animals.
-Però això vol dir que l'agricultura ecològica és insostenible i sí que fa servir d'altres fertilitzants però de manera indirecta! Necessita de l'agricultura sense certificat ecològic i d'animals tampoc sense el certificat que la mengin, per a fer prou fems que impedeixin que col·lapsi!
-I què? Què insinues amb això?

4 comentaris:

  1. Home, d'acord que l'agricultura ecològica és poc sostenible, però segur que el problema són els oligoelements? Al cicle hi falta l'aportació de les capes profundes del sòl, i a més, vols dir que l'agricultura ecològica exclou els adobs minerals que no deixen de ser naturals? No sé si hi ha una definició rigorosa d'agricultura ecològica, però moltes fonts parlen d'evitar els "adobs químics de síntesi", i els minerals no semblen de síntesi.

    Un altre tema és que sense una aportació externa de fems probablement caldria deixar reposar molt més els camps o fer rotacions de conreus poc eficients, la productivitat de la terra seria més baixa i caldria més superfície de conreu per acabar alimentant la mateixa gent, i això difícilment seria possible. Ara bé, això sembla més relacionat amb la disponibilitat de nitrats que amb la d'oligoelements.

    I per últim, en països com el nostre amb moltíssima ramaderia la manca de fems no és un problema, sinó més aviat al contrari, de manera que, fins i tot d'acord amb el gràfic, seria inviable pensar en tenir només agricultura i ramaderia ecològica, però podríem tenir-ne més que la que tenim ara sense haver de patir per la manca de fems.

    ResponElimina
  2. Huola! La tira ja té una quantitat de text que fa que la gent no el llegeixi, o sigui que no era per a desenvolupar-hi una tesi doctoral.

    Hi ha altres fonts? Sí. La "definició rigorosa" és la que depèn de la normativa europea, i aquesta admet i no admet segons quins minerals amb criteris absolutament arbitraris i que no hi ha per on agafar. Alguns força més cars, processadíssims o que han viatjat molts milers de quilòmetres. Però si parles amb els que s'hi dediquen solen presumir de només fer servir fems (també de no fer servir pesticides, que també es fals). Dius que a nosaltres ens en sobra. Sí, sobretot purins, que són de baixa eficiència. Però si fossin l'única font de fertilització no ens en faltaria pas. És això el que ho faria insostenible, que es generalitzés, tal i com hi ha qui hi advoca.

    A llarg termini, les capes profundes acaben sent irrellevants i de nitrats no anava la cosa. Enlloc hi diu que sigui "el problema". Per mi el problema més evident d'aquesta mena d'agricultura és que tenen una petjada ecològica més elevada i per tant caldria desforestar molt per a produir el mateix amb més àrea si tot es produís així.

    ResponElimina
  3. Completament d'acord que el problema gros és la poca eficiència de l'agricultura ecològica, sobretot de segons quina, que faria ocupar més terra. Si amb l'ús assenyat d'alguns principis de l'agricultura ecològica podem baixar la petjada ecològica de l'agricultura actual sense passar-los i a augmentar-la per l'altra banda, no ho sé perquè no hi entenc prou, però seria bonic aconseguir-ho.

    I per la quantitat de text de la tira trobo que ha quedat equilibrat i entenedor, però potser és que a mi m'agrada llegir.

    ResponElimina
  4. Gràcies!

    Malauradament, la llei que regula què pot dur el certificat d'ecològic en cap cas regula amb la finalitat que sigui més ecològic, tan sols perquè sigui "més natural", cosa que des del punt de vista científic ni tan sols té sentit, o sigui que poc se'n pot treure.

    ResponElimina

Cerca'ns a Google+