-Ah, doncs bé, bé. Havia vingut amb por amb el clima de ruptura i crispació de la societat, però encara que estigueu que sembla que us hàgiu de matar entre vosaltres, al final no he hagut de viure cap situació desagradable.
-Bé, clar, jo és que ho estic deixant.
-Perdó?
-Ja saps, abans sortia cada cap de setmana de cacera i matava... no sé... dos o tres xarnegos... el que sortís... però clar... al final... tant matar, tant matar... s'acaba convertint com en una espècie d'obligació i clar... com que no és el mateix que al principi... saps el que et vull dir, no?
-HELEEEENA!
-Què?! Ja que no els canviarem, traguem-ne almenys algunes rialles, no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada