Vinyeta publicada fa uns dies al Racó.
-És un fenomen psicològic molt curiós. Encara que quan coneixes una persona no li vegis tota la cara, el teu cervell, de forma automàtica reconstrueix el que hi ha sota la mascareta. I com ho reconstrueix? Doncs amb cànons. I què tenen els cànons? Que són idealitzacions de la bellesa. Per això, quan algú, a qui no havíem vist mai abans sense es treu la mascareta, teinim tendència a percebre'l més lleig de com ens imaginàvem.
-AH! TORANA-TE-LA A POSAR! TORNA-TE-LA A POSAR! A mi també em passa amb els que feia temps que no veia sense mascareta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada